La polèmica que ha envoltat l’absència de dues agrupacions bolivianes a la desfilada de carrosses de la Festa de l’Estany celebrada aquest diumenge s Puigcerdà se sustenta en una premissa errònia.
Lluny de ser una exclusió per discriminació cultural, com han denunciat les colles, es tracta d’una autoexclusió voluntària decidida per les mateixes agrupacions –la Colla Morenada Central Oruro de Puigcerdà i la Colla Caporales Puigcerdà– davant la retenció d’una subvenció municipal per incompliment de requisits administratius.
Aquest fet, verificat per l’ajuntament, desmunta l’acusació de tracte discriminatori i revela un conflicte gestat per un enfrontament entre la rigidesa administrativa i una gestió cultural deficient per part de les agrupacions.
El mite de l’exclusió versus la realitat de l’autoexclusió
Les colles Morenada i Caporales van anunciar la seva baixa de la desfilada mitjançant comunicats on acusaven l’Ajuntament de discriminació. No obstant això, la realitat administrativa és molt diferent.
Incompliment documental: L’Ajuntament afirma que cap de les dues agrupacions va presentar la documentació necessària dins el termini i en la forma escaient per justificar el pagament de la subvenció de l’any anterior ni per inscriure’s correctament a la festa d’aquest any. Això inclou la manca de “sol·licitud formal” i els “requisits legals administratius perquè sigui procedent el pagament”.
Retenció Legítima: Davant d’aquest incompliment, l’administració municipal va retenir el pagament de la subvenció pendent, una pràctica estàndard en la gestió de fons públics que exigeix transparència i rendició de comptes.
Decisió Pròpia: Va ser aquesta retenció, fonamentada en bases legals, la que va provocar que les colles, motu proprio, decidissin autoexcloure’s de la desfilada com a mesura de protesta. L‘Ajuntament en cap moment els va prohibir participar; van ser elles qui van condicionar la seva presència al pagament d’una subvenció que no van justificar.
On és la discriminació?
L’argument de la discriminació cultural es desmunta davant una evidència incontestable: altres agrupacions bolivianes van desfilar sense cap problema. Tant la Diablada com els Itinkus, d’origen bolivià, van participar amb normalitat a la desfilada, van gaudir de la festivitat i van ser ovacionats pel públic.
Si l’Ajuntament actués amb la suposada animadversió cap a la cultura boliviana que se li imputa, com s’explica la participació exitosa i integrada d’aquestes altres colles? Aquest fet només permet una conclusió lògica: el problema no va ser l’origen cultural de Morenada i Caporales, sinó el seu incompliment de les normes que sí que van respectar la resta de participants, bolivians o no.
Malestar a la comunitat boliviana
L’estratègia de les colles autoexcloses, basada en acusacions públiques de discriminació, ha generat un profund malestar dins de la mateixa comunitat boliviana de Puigcerdà. Molts dels seus membres consideren que aquesta confrontació:
* Danya la imatge d’unitat: Perceben que uns pocs perjudiquen la reputació de cohesió i col·laboració que la comunitat ha construït durant anys.
* Polititza en va la seva cultura: Creuen que la seva expressió cultural no hauria de ser utilitzada com a moneda de canvi en una polsejada administrativa.
* Prefereixen el diàleg: Defensen que s’han de solucionar els desacords a través de canals de diàleg i compliment normatiu, no mitjançant acusacions greus infundades que enverinen la convivència.
Rigor administratiu versus empatia cultural
Un cop desmunts les acusacions de discriminació, el debat subjacent que sí que val la pena abordar és un altre: l’equilibri entre el rigor en la gestió del que és públic i la flexibilitat per facilitar la inclusió cultural.
* Postura Municipal: L’Ajuntament al·lega que les normes s’han d’aplicar per igual per a tothom per garantir la transparència i l’equitat. Les subvencions públiques comporten obligacions, i la seva concessió no pot basar-se en excepcions sentimentals o culturals.
* Postura de les colles: Des de la seva perspectiva, les institucions haurien de mostrar més empatia i suport amb les agrupacions culturals, potser facilitant assessorament per complir amb tràmits que poden ser complexos.
No obstant això, aquest debat no pot servir per emmascarar una realitat: la responsabilitat de presentar la documentació requerida recau, en darrera instància, en les mateixes agrupacions.
