Per entendre el cas Pujol cal retenir una connexió clau: la llarga relació d’amistat de Jordi Pujol amb l’andorrà Òscar Ribas. Tots dos eren banquers, eren molt rics i, a la vegada, tenien el cuc de la política. Són dos perfils molt semblants i paral·lels que van convergir i van marcar una etapa de la història de Catalunya i Andorra.
En la dècada dels anys setanta, quan es forja aquesta aliança, Jordi Pujol era el vicepresident executiu de Banca Catalana i Òscar Ribas, el conseller delegat i després president de la Banca Reig. L’any 1980, Jordi Pujol és elegit president de la Generalitat i l’any 1982 Òscar Ribas va ser designat cap de Govern d’Andorra, càrrec que ostentaria en dues ocasions (1982-84 i 1990-94), aconseguint la promulgació de la primera Constitució andorrana (1993).
La “caixa B” de la família Pujol
Per tant, és lògic que la Banca Reig fos, durant molts anys, la “caixa B” on Jordi Pujol i la seva família guardaven els diners rapinyats en les seves martingales. És aquí on hi va anar a parar la suposada “deixa” que va fer Florenci Pujol, que va morir l’any 1980, per protegir el benestar del seu fill Jordi, en cas que tingués problemes derivats de la seva activitat política.
L’any 2001, Banca Reig es va fusionar amb el Banc Agrícol, creant l’entitat Andbank. Òscar Ribas continuava remenant les cireres del banc, però havia de compartir la presa de decisions amb el seu soci, Manuel Cerqueda, que de jove havia rebut formació sobre el negoci bancari a Banca Catalana. És a partir d’aquest moment que es comencen a tensar les relacions entre la família Pujol -representada per Marta Ferrusola (“la mare superiora”) i el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola (“el mossèn”)– i la direcció d’Andbank, a causa de l’esbojarrada operativa bancària que realitzaven.
On són la resta de diners?
La ruptura formal es va produir l’any 2010, quan Marta Ferrusola i cinc dels seus set fills tanquen els comptes a l’Andbank i els traspassen a la Banca Privada d’Andorra (BPA). Segons l’anàlisi exhaustiva feta per la Fiscalia, els Pujol van moure a través de l’Andbank més de 70 milions d’euros. Però, en canvi, a la BPA, després de ser confiscada, només els van trobar 3,4 milions. On són la resta de diners?
Una resposta podria ser que s’haguessin “perdut” en l’eixam de societats instrumentals en paradisos fiscals totalment opacs (Belice, illes Verges Britàniques, les Seychelles, les illes Marshall…) que la companyia andorrana AFSI posava a disposició dels seus clients. AFSI va ser fundada per l’exdirector general d’Andbank, Jaume Sabater, i la seva mà dreta, Eduard Jordi Bober i funcionava com una mena de “banc paral·lel” d’Andbank per eludir la creixent pressió de les autoritats espanyoles sobre l’activitat dels bancs andorrans.
L’escorcoll de José Grinda
Tant Jaume Sabater com Eduard Jordi Bober estaven estretament vinculats a l’antiga CiU. El seu despatx a Escaldes-Engordany, en el complex d’Andbank, va ser escorcollat l’any 2016, en el marc de les investigacions sobre la trama de corrupció del 3% de Convergència Democràtica (Operació Termyca). En un operatiu dirigit pel fiscal anticorrupció José Grinda, la Guàrdia Civil es va endur cap a Espanya un gruix de documentació de les dependències d’AFSI, però mai se n’ha sabut res més.
Podria ser que el “tresor” de la família Pujol a l’Andbank s’hagués camuflat i enviat a altres jurisdiccions a través de les estructures societàries muntades per AFSI en paradisos offshore? En tot cas, les magistrades de la secció primera de la sala penal de l’Audiència Nacional encarregades de dirigir el judici contra la família Pujol i els seus col·laboradors han deixat establert que l’objectiu d’aquest procediment “està limitat a la possessió dels fons a Andorra i el desconeixement del seu origen, fet que la Fiscalia ha vinculat a una possible activitat de corrupció”.
La documentació de l’Andbank
Per aclarir aquest misteri, l’Audiència Nacional ha citat a declarar Òscar Ribas i Manuel Cerqueda en el judici contra la trama Pujol que començarà el pròxim 10 de novembre. Ells formen part de la llista de 255 testimonis que han estat convocats per les magistrades María Riera (presidenta), María Fernanda García (ponent) i Carolina Rius. Només hi ha un problema: Òscar Ribas va morir el 18 de desembre de 2020.
El testimoni de Manuel Cerqueda, instat per la Fiscalia, té un interès especial. Primer, perquè la causa judicial contra els Pujol està fonamentada a partir de la copiosa documentació bancària que l’Andbank va facilitar a les autoritats espanyoles sobre els moviments econòmics que hi van fer el matrimoni Pujol-Ferrusola i els seus set fills. La prova cabdal del procediment contra aquest clan no són els diners que se’ls hi van trobar a la BPA, sinó al banc presidit Manuel Cerqueda.
El misteriós “pantallazo”
Segon, per aclarir l’origen del “pantallazo” que va publicar el diari El Mundo el 7 de juliol del 2014 i que va provocar, dies després, la confessió pública de Jordi Pujol sobre els diners amagats a l’estranger i, de retop, la seva imputació i la de tota la seva família. El relat oficial ha intentat penjar aquesta filtració a l’exconseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, que hauria donat les dades a l’excomissari Marcelino Martín Blas, en les seves reunions a l’hotel Villa Magna. Però tant l’un com l’altre ho han desmentit amb fermesa.
I si la filtració hagués sortit de l’Andbank, ja que les dades publicades corresponien a les transferències fetes l’any 2010 des d’aquest banc a la BPA, un cop els Pujol van decidir marxar de l’entitat presidida per Manuel Cerqueda? Escatir aquest enigma és important, perquè les conseqüències van ser catastròfiques per a la BPA, que, mesos després -el 10 de març del 2015- va ser brutalment intervinguda.
La “policia patriòtica”
Dels antecedents i de les circumstàncies d’aquesta confiscació ben segur en parlaran Higini Cierco, expresident de la BPA, Joan Pau Miquel i Roser Castellón, exsecretària de direcció del banc, que també han estat citats com a testimonis en el judici. Tots tres van patir en directe les extorsions i amenaces de la “policia patriòtica” de l’exministre Jorge Fernández Díaz, en el marc de l’Operació Catalunya, per tal que facilitessin les dades bancàries de la família Pujol.
Segons la versió de l’excomissari José Manuel Villarejo, Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz van decidir aplicar la “solució final” contra la BPA i deixar de banda l’Andbank, on se sabia que hi havia el “moll de l’os”. La raó és que a l’Andbank, a través del testaferro Josep Cusí, també hi tenia diners el rei Juan Carlos I.
