El debat d’orientació política ha celebrat aquest dijous la seva jornada més llarga, després que el cap de Govern, Xavier Espot, sotmetés al Consell General les directrius de l’executiu per a l’any en curs i també pel que queda de legislatura.

Arribar a amplis acords estables, en benefici de la ciutadania que garanteixin els drets com per exemple a l’habitatge, la justícia i a una pensió digna ha estat la voluntat del cap de l’oposició del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López.

Amb aquesta voluntat, el PS ha entès la mà al govern, presentant dues propostes de pacte d’Estat en matèries d’habitatge i justícia, així com set propostes de resolució, entre elles un pla per radicar la violència de gènere, una proposta de resolució sobre el transport públic i un pla integral de dependència i d’atenció domiciliària.

Davant la insuficiència de propostes per part de l’executiu , els socialdemòcrates, proposen arribar a un consens polític per a l’assoliment d’un Pacte d’Estat pel Dret a l’Habitatge, que sigui el catalitzador d’un Pla Nacional pel Dret a l’Habitatge 2021-2026. Un pla que garanteixi el dret a l’habitatge i la seva funció social.

Segons López, “podem portar empreses, podem captar inversió, podem millorar la sanitat pública, la cultura, l’esport etc., però si els nostres joves no tenen on anar a viure, tindrem un país cada cop més pobre, on els nostres joves no hi tindran futur. Estarem expulsant a viure fora del país que els ha vist néixer”.

Pel que fa al pacte d’Estat per a la Justícia, la formació socialdemòcrata ha assenyalat que és interessant conèixer la percepció d’un organisme internacional competent en la matèria. En el marc del quart cicle d’avaluació del GRECO (Grup d’Estats contra la corrupció) s’apunten dues recomanacions de forma destacada per tal de garantir la independència judicial: el nomenament de durada indefinida dels jutges i magistrats i el canvi en la composició del Consell Superior de la Justícia.

“Aquestes dues recomanacions ens aboquen de nou a parlar de la necessitat de reformar la Constitució”, ha insistit López, convidant la resta de formacions a “fer un esforç tots plegats per trobar una situació on la nostra justícia millori i sigui de nou un dels pilars de la nostra democràcia”.

El pla d’acció H23 de DA

El president del grup parlamentari demòcrata, Carles Ensenyat, ha defensat el pla d’acció H23, que “assenta les bases de l’Andorra postcovid de manera realista”.

Enseñat ha refermat que “trobaran molt pocs països del món que, en aquests moments, estiguin presentant un pla de mandat que s’adapti d’una forma ambiciosa a un escenari posterior a la pandèmia”. També ha celebrat la direcció que l’H23 fa prendre a l’Andorra de futur, encaminant-la cap a un país “més resilient, sostenible, digital i global”.
Així mateix, el president del grup Demòcrata ha recordat el que són “prioritats irrenunciables” per a la coalició de Govern, com és el cas de seguir augmentant la capacitat adquisitiva dels salaris més baixos, aspecte en el qual la majoria seguirà incidint anualment, fins que el salari mínim s’equipari al 60% del salari mitjà, “uns 1.280 euros”.

En la mateixa línia de prioritats s’hi situa l’habitatge a un preu digne: “L’escenari de país pot haver canviat amb la Covid-19, però l’habitatge segueix sent de les principals preocupacions ciutadanes”, ha exposat. Ha avançat que s’està ultimant la Llei de l’Institut de l’Habitatge i la creació d’un índex de referència per regular-ne els preus.

D’altres línies d’acció enumerades per Enseñat durant la seva intervenció han estat la llei de la Persona i de la Família, la construcció de la Zona Franca, l’acompanyament en la digitalització del sector comercial i turístic, la sostenibilitat i la transició energètica, el foment del sector agrícola i ramader o l’augment del percentatge que destinen els comuns i el Govern al fons de compensació per sufragar situacions excepcionals i extraordinàries, com la mateixa Covid-19.

Finalment, ha demanat el compromís de totes les forces parlamentàries per tirar endavant els tres pactes d’Estat ja marcats a l’inici de la legislatura: Unió Europea, sanitat pública i sostenibilitat de les pensions. Ha demanat treballar “des de l’estabilitat, el consens i apartant el frontisme, de manera lleial per la població d’Andorra”.

Els liberals pretenen arribar a amplis consensos

La prioritat política ha de passar “per avantposar el futur d’Andorra i el benestar dels seus ciutadans davant dels interessos electoralistes i de partits”. Amb aquesta frase ha finalitzat Ferran Costa la seva primera intervenció en el debat.

El president del grup parlamentari liberal ha remarcat que “la voluntat d’arribar a acords s’ha de materialitzar” i que s’hauran de “prioritzar i posar-los en ordre”, en una clara referència a les propostes llançades des de les files socialdemòcrates, tot i que aquesta formació encara no ha donat resposta, i l’oferiment continua vigent, a participar en els pactes d’Estat per abordar la sostenibilitat de les pensions, el model sanitari i les relacions amb la Unió Europea.

Aquests són tres temes “inajornables” que Liberals considera que han de comptar amb el màxim consens, a ser possible amb el suport de totes les forces representades al Consell General, tot i que “la majoria continuarà fent la seva feina” i “el Govern de coalició afrontarà el debat hi hagi o no hi hagi pacte d’Estat”. Particularment, el futur i la sostenibilitat de les pensions és un debat que “fa molts anys que està damunt de la taula” i què requerirà “més esforços i sacrificis” quant més es trigui a abordar-lo.

Pel que fa a la gestió de l’Executiu, des de Liberals s’ha destacat “la molt bona gestió” duta a terme per Govern durant la pandèmia, “una valoració que fa la població segons recull l’enquesta del CRES”. Costa ha incidit en el fet que formar part del primer Govern de coalició d’Andorra ha aportat “estabilitat i pluralitat” a les decisions de l’Executiu i “ha permès una resposta ràpida i eficient a la pandèmia”.

Encara sobre la Covid-19, el president del grup parlamentari Lliberal ha instat al govern a millorar la comunicació internacional en la divulgació de les dades, i a explicar que “ser el país que més cribratges fa a la seva població no ens pot penalitzar davant la comunitat internacional”, ja que gràcies a fer-los s’han detectat casos asimptomàtics i evitat més contagis.

Des de les files Liberals també s’ha defensat el reformulat programa de govern Horitzó 23 que fixa els projectes i objectius fins al final de legislatura.

D’altra banda, el president del grup parlamentari de Terceravia, Josep Pintat, ha criticat que l’executiu posi massa èmfasi en l’horitzó 2023 i no el “futur immediat”. Per a Pintat els ha quedat clar que l’executiu “s’ho vol fer tot sol” i creu que les paraules del cap de Govern al llarg de la crisi han estat un “mer brindis al sol”. En aquest sentit, ha conclòs que “un projecte a base de programes electorals, d’un govern de coalició, potser no és prou garantia de futur en aquest entorn Covid”.