L’operació Catalunya i Jean-Luc Mélenchon provoquen una gravíssima crisi política, judicial i institucional a Andorra

Andorra afronta una crisi política, judicial i institucional sense precedents en la història del Principat, que trastoca els Pareatges medievals del segle XIII i la Constitució del 1993, que són els dos pilars fonamentals sobre els quals es basa l’estabilitat del país. Aquest 28 de juny del 2022, s’ha posat en marxa una doble operació, a París i a Madrid, que pot fer saltar pels aires tot l’entramat que manté dempeus les estructures de poder del país dels Pirineus.

D’un cantó, el líder de la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES), Jean-Luc Mélenchon, ha reclamat al president francès, Emmanuel Macron, que promogui la legalització de l’avortament al Principat i, si no ho fa, que presenti la seva renúncia al càrrec de copríncep d’Andorra, que és inherent a la presidència de la República francesa. Després de les passades eleccions legislatives, la coalició que dona suport a Emmanuel Macron ha perdut la majoria absoluta i la NUPES s’ha convertit en la principal força de l’oposició.

LES AMENACES DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL

La feblesa política d’Emmanuel Macron a l’Assemblea Nacional fa que la iniciativa de Jean-Luc Mélenchon no hagi de trobar obstacles per poder prosperar. Tots els partits de l’arc parlamentari francès –inclòs el Rassemblement National de Marine Le Pen- donen suport inequívoc al dret de les dones a l’avortament (llei Veil). El debat que s’ha suscitat a França aquests dies, arran de la sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units, és si aquest dret ha de figurar en l’articulat de la Constitució.

Si l’Assemblea Nacional posa el president Emmanuel Macron entre l’espasa i la paret amb la legalització de l’avortament a Andorra, el conflicte institucional al Principat està servit. Ja és coneguda la posició del copríncep episcopal, l’arquebisbe Joan-Enric Vives, i, per extensió, del Vaticà: si el Consell General aprovés la despenalització de l’avortament, renunciaria al seu càrrec constitucional.

ESCENARIS INCERTS I VERTIGINOSOS

És a dir, Jean-Luc Mélenchon, amb la seva proposta, fa escac a la tradicional arquitectura institucional del Principat i, a més, compta amb un suport parlamentari més que suficient a l’Assemblea Nacional per fer-la avançar. Si, en conseqüència, Emmanuel Macron imposa a les autoritats andorranes la legalització de l’avortament, de manera automàtica està forçant el seu homòleg, el copríncep episcopal, a dimitir. 

Els escenaris que s’obren són incerts i vertiginosos. Esdevindrà Andorra una república? La presidència francesa assumirà, en solitari, la presidència d’Andorra? Renunciarà el Vaticà al coprincipat i l’oferirà al cap de l’Estat espanyol, el rei Felip VI? En tot cas, no s’hi valen mitges tintes i el compte enrere ha començat.

EL PSOE, A SAC

Aquest 28 de juny, la junta de portaveus del Congrés de Diputats espanyol ha aprovat la creació d’una comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya. La iniciativa ha comptat amb el vot favorable del PSOE, Unides Podem, ERC, JxCat, PDECat, CUP, EH Bildu i BNG. Això vol dir que passarà, sense problemes, el vistiplau del plenari de la Cambra.

La creació d’aquesta comissió d’investigació –per la qual, sens dubte, hi passaran, entre d’altres, l’expresident Mariano Rajoy i destacats membres del seu Govern- suposarà un “calvari” polític pel PP. Després de les dures derrotes electorals del PSOE a Madrid, Castella i Lleó i Andalusia, l’escàndol d’aquesta barroera operació policial i política pot ser una pilota d’oxigen per al president Pedro Sánchez, que sens dubte aprofitarà, i un seriós entrebanc en la cursa d’Alberto Núñez Feijóo cap a la Moncloa.  Per tant, el seu ressò mediàtic està garantit a la màxima potència.

NOUS ENREGISTRAMENTS

Els treballs d’aquesta comissió d’investigació començaran després de les vacances. La seva creació ve motivada per la  publicació d’una nova fornada d’enregistraments –procedents de l’extensa fonoteca del comissari jubilat José Manuel Villarejo– que ha permès perfilar, encara més, els detalls de l’operació Catalunya contra els líders independentistes, endegada durant el Govern del PP de Mariano Rajoy. En especial, els que recullen les seves reunions amb l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’expresidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho.

Ambdós enregistraments van ser fets en vigílies de les eleccions autonòmiques del 25 de novembre del 2012. Del seu contingut queda clar que, en primera instància, la guerra bruta orquestrada per l’anomenada policia patriòtica –el grup d’agents que van ser cooptats per participar en un seguit d’operatius de caràcter polític per afavorir els interessos del PP– tenia per objectiu impedir la majoria absoluta de CiU en aquestes eleccions, com així va passar.

LA PISTA ANDORRANA

Però José Manuel Villarejo, en la seva conversa amb Alicia Sánchez-Camacho ja li adverteix que, un cop passades les eleccions, “caldrà seguir currant” i que “després del dia 25 queda tota una guerra”. Segons l’anàlisi de l’aleshores ministre Jorge Fernández Díaz, si s’aconseguia demostrar la participació de la família Pujol en casos de corrupció, això mataria d’arrel el procés independentista que s’estava covant a Catalunya.

En aquest context, resulta de vital importància el testimoni de Victoria Álvarez, l’examant de Jordi Pujol Ferrusola, que va posar sobre la pista de la policia patriòtica la banca andorrana, com a lloc on els Pujol remenaven muntanyes de diners cash. La necessitat imperiosa d’obtenir proves per tirar endavant el sumari que havia obert l’Audiència Nacional és el que explica l’operació que va acabar amb la confiscació de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per part de les autoritats andorranes, en estreta col·laboració i coordinació amb el govern de Mariano Rajoy.

TONI MARTÍ, CÒMPLICE NECESSARI

Les novetats que han aportat els últims enregistraments coneguts del comissari José Manuel Villarejo han fet que els germans Higini i Ramon Cierco –que eren els màxims accionistes de la BPA abans de la seva intervenció– hagin fet públic un comunicat on afirmen que la destrucció del banc va ser provocada per “una campanya il·legal de desprestigi llançada conjuntament per les autoritats andorranes i espanyoles”. En aquest sentit, asseguren que “BPA era l’únic banc amb propietaris que no formen part de l’elit andorrana, i va ser convertit en boc expiatori per protegir els altres bancs de l’escrutini internacional”. 

En la conxorxa contra la BPA, assenyalen els germans Cierco, hi van “col·laborar”, entre altres, l’excap de Govern d’Andorra, Toni Martí, i el seu ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, que en l’actualitat és el màxim mandatari del país dels Pirineus. De fet, a la Batllia d’Andorra s’està instruint una querella per prevaricació presentada per Higini Cierco contra Toni Martí, Jordi Cinca i Gilbert Saboya, tres dels integrants del Govern que liderava el Principat el 2015, quan es va intervenir la BPA, i Albert Hinojosa, Maria Cosán i Òscar Gelabert, alts càrrecs que també van participar en la confiscació del banc. En els últims dies, els querellats han prestat declaració davant el batlle instructor.

COMISSIÓ ROGATÒRIA

Una altra querella presentada per Higini Cierco, en aquest cas contra els membres de la policia patriòtica i els responsables polítics del Govern del PP que van ordir la destrucció de la BPA com a via expeditiva per obtenir les dades bancàries de la família Pujol, també està tirant endavant. La batlle instructora, Stéphanie Garcia, ha enviat comissions rogatòries a Espanya per requerir la declaració dels imputats, entre els quals hi ha l’expresident Mariano Rajoy i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro.

En aquest context, la posició del cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, és especialment delicada. La seva família, propietària de la cadena de perfumeries Júlia, era accionista minoritària de la BPA. En produir-se la intervenció del banc, el Govern va aprovar una llei a mida per protegir expressament els interessos de la família Espot. Malgrat que estava directament concernit, Xavier Espot no es va inhibir, com seria preceptiu, en la reunió del consell de ministres on es va aprovar aquest text legislatiu. A més, ha quedat acreditat que, en les hores prèvies a la confiscació de la BPA, el pare de l’actual cap de Govern va procedir a treure diners del banc, i se sospita que tenia una filtració prèvia d’allò que passaria.

LA CRISI DELS LIBERALS

La col·laboració activa de Xavier Espot en l’operació política contra l’independentisme català, que era l’objectiu final que perseguia la intervenció de la BPA, posa el cap de Govern d’Andorra en la diana. A més, la seva estabilitat parlamentària es veu amenaçada per la crisi que ha devastat el seu soci de govern, Liberals d’Andorra (LdA).

El Consell General del Principat està format per 28 diputats. Demòcrates per Andorra (DA), el partit de Xavier Espot, té 10 consellers generals i ha governat els últims tres anys amb el suport dels quatre escons de LdA i els tres de Ciutadans Compromesos (CC). La principal força d’oposició, el Partit Socialdemòcrata (PS), té set consellers generals.

XAVIER ESPOT, EN LA DIANA

El procés de primàries que ha celebrat LdA per escollir el candidat a les pròximes eleccions generals ha degenerat en una gravíssima crisi interna que ha trencat el partit. Resultat: els quatre diputats que tenia al Consell General s’han donat de baixa del partit i han anunciat la creació d’una nova formació política. També ha plegat l’històric dirigent Marc Forné, que va ser cap de Govern del 1994 al 2005.

El fins ara líder dels liberals, Jordi Gallardo, ocupa el càrrec de ministre de Presidència, Economia i Empresa del Govern i s’ha convertit en la mà dreta de Xavier Espot. Els quatre consellers generals dissidents s’han enfrontat a Jordi Gallardo, que ha decidit continuar formant part de LdA. Això crea una situació política molt precària que pot precipitar la fi de la legislatura i la convocatòria anticipada d’eleccions generals si els quatre consellers decideixen retirar el seu suport al Govern, que quedaria en minoria. 

La crisi dels liberals també té un impacte directe en Ciutadans Compromesos (CC) i s’afegeix a l’anunciada sortida de dos pesos forts de DA, que ja han anunciat que no seguiran: el ministre de Finances i portaveu del Govern, Èric Jover, i la síndica general, Roser Suñé. Els dissidents de LdA estarien negociant una àmplia coalició, a la qual s’hi podria afegir la cònsol d’Escaldes-Engordany,  Rosa Gili, per formalitzar una candidatura a les pròximes generals.

LA BATLLIA, EN RIDÍCUL

Els enregistraments, publicats pels diaris El País, El Món i Fuentes informadas, també posen contra les cordes la Batllia i, en especial, el fiscal general, Alfons Alberca. De la seva atenta escolta es dedueix que la confiscació de la BPA va ser el punt culminant d’una operació policial i política espanyola feta al marge de la llei per les “clavegueres de l’Estat” en temps del PP.

Això soscava, d’arrel, la legitimitat del judici que s’està fent al Tribunal de Corts contra 26 exdirectius i exempleats de la BPA, que es reprèn aquesta setmana vinent. Que la Batllia està encobrint i avalant, amb la celebració d’aquest judici, la cadena de fets delictius que van precedir i van propiciar la intervenció d’aquesta entitat financera és una constatació que deixa els òrgans judicials andorrans com un drap brut. 

TERRATRÈMOL A LES VALLS DE LA VALIRA

La combinació entre la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya al Congrés dels Diputats amb la celebració, en paral·lel, del judici de la BPA –centrat en el cas Gao Ping, que l’Audiència Nacional espanyola encara no ha jutjat- pot ser explosiva. Es constatarà, negre sobre blanc, que la Batllia està fent un ridícul colossal en posar la sagrada sobirania d’Andorra sota el jou de les “clavegueres” policials de Jorge Fernández Díaz.  

 En aquest terratrèmol polític, judicial i institucional que sacseja les valls de la Valira hi ha una altra bomba a punt d’esclatar: es tracta de la possible imputació de Jordi Cinca, el cervell i arquitecte de DA, per la seva participació en l’escàndol dels diamants de sang, vinculat al genocidi perpetrat a Sierra Leone i Libèria. El cas l’està investigant l’Audiència Nacional espanyola, després de la presentació d’una querella criminal per part d’un antic esclau de les mines de diamants que explotava l’empresa andorrana Orfund, en la qual Jordi Cinca exercia tasques de direcció. 

Tic-tac, tic-tac, tic-tac.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies