Per F.V.
Xavier Felipó presumia de ser d’una bona família amb excel·lents contactes al Principat, especialment amb l’INAF, de qui el seu pare va ser vocal en el primer Consell d’Administració l’any 1993. Aquest però, no era el motiu pel qual els clients portaven els diners a Valora, fundada per Reig Patrimonia (Andbank) i el seu soci, Fibanc (actual Mediolanum).
Aquest banc animava els seus clients a portar els diners a Valora fent-los creure que comptaven amb la seva garantia, doncs els contractes, aportació de fons i reintegraments es produïen a les oficines de Fibanc a Barcelona, tal com diu l’informe dels liquidadors de Valora.
Amb nocturnitat i traïdoria, però, Fibanc es va desprendre de Valora, poc abans de la intervenció sense informar els seus clients. Crida la atenció que Xavier Felipó rebés llavors el suport econòmic de l’Andbank per l’operació de compra, doncs és a aquest banc a on havia anat a parar tot l’efectiu que creuava la frontera espanyola i que Xavier Felipó s’encarregava de pujar, fent les oportunes compensacions.
Casualment, l’esposa de Felipó va ser nomenada directora de Comunicació de l’Andbank, un cop aquest va ser inhabilitat i declarat insolvent. Efectivament, els 600.000 euros que Felipó havia guanyat a Valora es van esfumar i un pis al seu nom i del que rebia un lloguer, es va posar a nom d’un client.
Algun mitjà de comunicació amb lligams amb l’Andbank presenta Xavier Felipó com una ànima caritativa que feia inversions altament arriscades perquè volia beneficiar els seus clients… Res més lluny de la realitat! El depredador financer Xavier Felipó practicava el que es coneix com esquema de Ponzi o estafa piramidal, en la qual els prescriptors eren els assessors de Fibanc i que va causar pèrdues als seus clients per més de 22 milions d’euros.
La seva misericòrdia el va portar fins i tot a “regalar” gairebé 600.000 euros a alguns clients, se suposa que amics, deixant el compte d’aquests en descobert. Fins avui, la Batllia no ha investigat aquests fets i tampoc ha requerit als afortunats clients que tornin aquests diners, malgrat que així ho van demanar els liquidadors fa gairebé 14 anys.
El perfil dels clients de Valora, segons els liquidadors, era de persones d’uns 50 anys, que guardaven els seus estalvis, d’una mitjana de 160.000 euros, per disposar d’una garantia per eventuals necessitats de finançament futures, el que indica el tarannà conservador dels clients
Alguns clients li donaven instruccions d’inversió directament a Xavier Felipó, però ell no les seguia i els donava extractes falsificats. Persones a les que va portar a la ruïna sense cap mena d’escrúpol.
El cas ha dormit el son dels justos, incloent-hi baixes per depressió de dues de les sis batlles que han passat pel cas. Finalment, el Tribunal Constitucional ha donat la raó a un perjudicat per vulneració de drets fonamentals i ha instruït a la Batllia a accelerar el procés.
Moltes de les víctimes de Xavier Felipó creuen que els 22 milions d’euros no es van perdre, sinó que van ser desviats, resultant la seva insolvència molt oportuna. Les operacions de risc es van començar a fer des de l’inici de Valora, quan Fibanc era accionista i Xavier Felipó no tenia ni la capacitat ni el temps per dur a terme en solitari aquestes operacions tan complexes. Al sumari, Xavier Felipó surt relacionat amb un compte en un país caribeny, però això no ha estat investigat.
El paper de Xavier Felipó com a “tonto útil” ha resultat molt beneficiós per les parts implicades, tenint en compte el tracte tan “exquisit” que porta rebent de la Batllia en els últims 14 anys.
La sentència del Tribunal Constitucional hauria d’accelerar el procés, a menys que la Batllia trobi en el coronavirus l’excusa perfecta per dissimular la seva oportuna incompetència en aquest cas, que a aquestes alçades ja ningú posa en dubte.
