L’“intocable” Jordi Cinca ha de declarar el 4 de novembre per la “guerra bruta” contra la BPA

Quelcom es mou a Andorra i, en especial, en les seves relacions amb els poders fàctics -polítics, judicials i d’intel·ligència- espanyols. La batlle Stéphanie Garcia ha decidit, just el dia abans d’anar-se’n de vacances, reactivar la comissió rogatòria internacional per poder interrogar l’expresident del govern Mariano Rajoy; l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en el marc de la querella instada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) contra els suposats instigadors de la “guerra bruta” d’Espanya contra Andorra, que va culminar amb la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’any 2015.

També és molt significativa la citació que ha fet la batlle Stéphanie Garcia perquè prestin declaració com a testimonis, el pròxim 4 de novembre, quatre persones clau en la conspiració contra la BPA:

*Jordi Cinca, exministre de Finances i mà dreta de l’excap de Govern, Toni Martí. L’actual president del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) de la CASS va tenir una intervenció privilegiada en la interlocució amb el Govern de Mariano Rajoy, que es va concretar amb la signatura de l’acord amb el ministre Cristóbal Montoro per abolir la doble imposició (foto), i en la presa de decisions prèvia i posterior a la confiscació de la BPA. Jordi Cinca, considerat el “cervell” de DA, era, fins ara, un “intocable”. Per això, sobta que la batlle Stéphanie Garcia hagi decidit trencar el “tabú” i citar-lo a declarar com a testimoni, sense advocat i amb l’obligació de dir la veritat a les nombroses i incòmodes preguntes que, sens dubte, li faran els advocats que estaran presents en el seu interrogatori.

Ha caigut Jordi Cinca en desgràcia en el cercle del poder d’Andorra? Aquesta és la qüestió que sembla evidenciar la decisió de la batlle de citar-lo a declarar. Recordem que Jordi Cinca té una espasa de Dàmocles sobre el cap: la seva implicació en l’escabrós affaire dels “diamants de sang” i del genocidi a Sierra Leone que investiga el jutjat n. 1 de l’Audiència Nacional espanyola. La part querellant en aquest cas ha reclamat que se’l citi a declarar, de moment, com a testimoni i l’informe judicial de la Comissaria General d’Informació (CGI) de la policia l’assenyalava com a peça clau d’Orfund, l’empresa andorrana que traficava amb els “diamants de sang”.

El ”cabreig monumental” dels Estats Units

*Gilbert Saboya, exministre d’Afers Exteriors d’Andorra. Gilbert Saboya va ser el receptor de la nota verbal (“non-paper”) que el consolat dels Estats Units a Barcelona li va fer arribar, el 26 d’agost del 2014. En aquesta nota, el servei diplomàtic dels Estats Units manifestava el seu “cabreig monumental” perquè Andorra, tot i que, oficialment, havia signat la seva adhesió als tractats internacionals contra el blanqueig de diners i el terrorisme (AML/CTF), era un “colador” a través del qual continuaven trobant-hi refugi delinqüents i facinerosos.

“En concret, sembla que actors il·lícits estan utilitzant Andorra com a centre clau per invertir en el sistema financer internacional ingressos il·lícits”, afirmava, contundent, el “non-paper” dels nord-americans. Aquest document lliurat pel consolat dels Estats Units a Barcelona al ministre Gilbert Saboya recollia un únic cas concret d’aquesta anòmala praxi de la banca andorrana: “El novembre del 2013, els Països Baixos i Espanya van desmantellar les activitats de blanqueig de capitals d’una xarxa que ha dipositat aproximadament 16 milions d’euros provinents del tràfic de drogues en comptes bancaris d’Andorra”, detallava el “non-paper”.

Aquesta operació policial –coneguda amb el nom de “Sunbird” als Països Baixos i “Cavall de Troia” a Espanya- era la gota que havia fet vessar el got de la paciència dels Estats Units i, a la vegada, l’expressió del gran malestar que tenien les policies i autoritats judicials d’arreu del món per l’obstruccionisme i la manca de col·laboració davant els requeriments per obtenir informació que feien a Andorra. Cal assenyalar que els diners blanquejats en l’operació “Sunbird” mai no van passar per la BPA, sinó per Crèdit Andorrà.  

La nota verbal rebuda per Gilbert Saboya es considera el punt de partida de les maniobres polítiques i policials que van desembocar, sis mesos després, en la “notice” del FinCen i la intervenció i liquidació de la BPA. El banc sota sospita, Crèdit Andorrà, va quedar exonerat i l’acció punitiva es va focalitzar contra la BPA. Per què aquest canvi?

L’Andbank no es toca

*L’excomissari José Manuel Villarejo ha estat citat a declarar novament a la Batllia andorrana, on ja ha comparegut amb anterioritat. Ell sosté que, segons les seves investigacions, el gruix dels diners de la família Pujol estaven amagats a l’Andbank, i no a la BPA. Però, seguint la seva tesi, el fet que importants personalitats espanyoles -començant per José Cusí, el testaferro del rei Joan Carles I-tenien diners no declarats a l’Andbank va fer que el ministre Jorge Fernández Díaz decidís atacar exclusivament la BPA i deixar al marge l’Andbank.     

El testimoni de l’excomissari José Manuel Villarejo confirmarà l’existència del complot de l’Operació Catalunya i de la seva derivada andorrana, que va comportar la confiscació de la BPA. Per això, resulta significatiu que la batlle Stéphanie Garcia el torni a fer declarar en el marc d’aquestes diligències.

La boda de La Camarga

*L’advocat José María Fuster-Fabra, molt relacionat amb els comandaments policials espanyols, també ha estat citat a declarar per la batlle Stéphanie Garcia. José María Fuster-Fabra està acostumat a moure’s en les clavegueres del poder i a mediar en casos delicats i a ell van recórrer els germans Higini i Ramon Cierco, màxims accionistes de la Banca Privada d’Andorra (BPA), quan l’any 2014 van començar a rebre pressions policials perquè donessin detalls dels comptes que poguessin tenir amagats a Andorra destacats dirigents del moviment nacionalista català, com Jordi Pujol, Artur Mas o Oriol Junqueras.

Fent d’“agent doble”, José María Fuster-Fabra va convidar Higini Cierco i la seva esposa a la boda d’un familiar seu, que es va fer en la finca La Camarga de Comenar Viejo (Madrid) el 21 de juny del 2014. “Casualment”, se’ls va situar en la mateixa taula en la qual hi havia l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) de la policia, Eugenio Pino, i el cap d’Afers Interns, el comissari Marcelino Martín Blas, homes de la màxima confiança del ministre Jorge Fernández Díaz. En aquesta trobada, els policies haurien pressionat Higini Cierco perquè els facilités les dades bancàries dels Pujol i de polítics independentistes que, suposadament, tenien comptes a la BPA. En aquest sentit, el testimoni de José María Fuster-Fabra pot resultar molt esclaridor per certificar l’existència d’una conxorxa política i policial contra la BPA.

Seguint la pista del “pantallazo”

Caldrà veure com evoluciona la tramitació de les comissions rogatòries que ha rellançat la batlle Stéphanie Garcia a Espanya. Recordem que l’Audiència Provincial de Madrid va rebutjar l’any passat la de Mariano Rajoy. En els casos dels exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro la seva situació processal s’ha complicat, arran de la seva imputació judicial per l’operació Kitchen i els suborns d’Hisenda, i estan molt tocats.

En tot cas, les declaracions dels quatre testimonis citats per la batlle Stéphanie Garcia poden aportar nova llum a l’Operació Catalunya i a la conspiració contra la BPA per aconseguir els comptes bancaris de la família Pujol. En aquest sentit, també és molt significatiu que la batlle hagi demanat tenir accés al sumari obert, arran de la denúncia presentada a Andorra per la família Pujol contra persona indeterminada per la filtració de les seves dades bancàries, corresponents als traspassos de dipòsits que van fer, l’any 2010, entre l’Andbank i la BPA (“el pantallazo”).