L’Institut Luther King pentina Quim Torra

L’Institut d’Educació i Recerca Martin Luther King Jr., una institució de la Universitat de Stanford, ha criticat l’ús que fa el president de la Generalitat, Quim Torra, i el seu govern de la figura de Martin Luther King i la lluita pels drets civils dels afroamericans a favor de la causa independentista.

En declaracions a El Confidencial, el director d’aquest institut, Clayborne Carson, ha respost que “no és just que usin la seva figura. Luther King tractava d’alliberar els afroamericans d’un sistema opressor, i no veig que formar part d’Espanya sigui una opressió. Per començar, ningú impedeix els secessionistes exercir els seus drets humans fonamentals, ni veig en general que siguin oprimits com a grup, de manera que un moviment i l’altre no són comparables. És anar massa lluny”.

Carson destaca que l’independentisme català té “una motivació econòmica” i que, per això, no veu comparables els casos que Torra i altres independentistes s’esforça a associar. “Si cada persona al món tingués el dret a organitzar un moviment secessionista, hi hauria 10.000 països al món. Això faria d’aquest món un món millor? Jo crec que no”, reflexiona.

A més, al director de l’Instutut Luther King li sona “estrany que un govern, que per definició té el monopoli de la violència, reclami les tàctiques de no-violència de Luther King o Gandhi. Que un govern, que en altres circumstàncies no dubtaria a emprar la violència a favor seu per reprimir una manifestació, s’erigeixi, perquè li convé, en símbol de la no-violència per justificar les seves accions només pot ser qualificat d’hipòcrita“.

Recordant el cas dels antiavortament, Carson exposa que “el fet de desobeir i advocar per la no-violència no converteix automàticament la teva causa en justa si amb ella estàs negant a uns altres l’exercici dels seus drets”.

“Luther King tractava de construir un món que ens unís a tots, no un que ens separés i aixequés murs. Ell treballava per un món que superés les seves diferències, no per un que sucumbís a elles. Puc entendre el dret general de la gent a formar la seva nació, però han de ser conscients que, si ho fan per motius culturals o ètnics, crearan al seu país una minoria de persones que se sentiran ofeses i desposseïdes dels seus drets, i que en última instància potser hauran d’abandonar la seva terra”, sintetitza sobre les distàncies entre el moviment pels drets civils i l’independentisme català.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies