L’informe de Philippe Riu detecta que Valora feia operacions de compensació… i la Fiscalia tanca els ulls!

El judici de la primera peça del macrosumari de la BPA arriba a la seva fi, després de més de cinc anys del seu inici. Ja han estat interrogats els 24 acusats, els testimonis i els perits i s’han donat per reproduïdes les proves documentals. 

Després de vacances, l’11 de setembre, es reprendran les sessions amb la presentació de l’informe del fiscal general, Alfons Alberca (foto), i de l’acusació particular, que exerceix l’advocat Manuel Pujadas, en representació del Govern de Xavier Espot. Les defenses ja han anunciat que demanaran temps per analitzar amb deteniment les imputacions que es facin als seus clients, abans de presentar les seves conclusions davant el tribunal, que presideix el magistrat Enric Anglada.

EL TRIBUNAL, A LES PALPENTES

D’aquest maratonià judici, sense precedents en els annals de la història judicial d’Andorra i del món, en destaquen quatre trets:

1. 1. El fet que la causa que va donar origen a aquest procediment a Andorra –la desarticulació l’any 2012 per part de l’Audiència Nacional espanyola de la trama fraudulenta dirigida per l’empresari xinès Gao Ping- encara no ha estat jutjada a Espanya. Això fa que els magistrats del Tribunal de Corts vagin absolutament a les palpentes i que la sentència que puguin emetre sigui, posteriorment, desmentida pels tribunals espanyols, amb la qual cosa el ridícul i el descrèdit de la judicatura andorrana serien espantosos.

EL PRINCIPAL TESTIMONI NO ES PRESENTA

2. La decisió de l’empresari espanyol Rafael Pallardó, fil conductor de l’acusació ordida per la Fiscalia andorrana contra els exdirectius de la BPA, de no presentar-se al judici i de no prestar testimoni davant el tribunal. L’absència de Rafael Pallardó –que va negociar el canvi de la seva condició d’imputat per la de testimoni- és un “cràter” en l’estratègia del fiscal general Alfons Alberca, que no ha pogut interrogar al seu testimoni de càrrec. Recordem que les declaracions de Rafael Pallardó davant la policia andorrana l’any 2015, posteriorment desmentides per ell mateix, van provocar que l’exconseller de la BPA, Joan-Pau Miquel, passés gairebé dos anys a la presó de la Comella.    

3. Els llarguíssims i delirants monòlegs, en forma d’interrogatori sense resposta, que ha fet, durant moltes sessions del judici, el fiscal general Alfons Alberca. L’actuació del ministeri públic en aquest procediment ha estat aberrant i ha provocat la indignació no només dels acusats i dels seus advocats defensors, sinó també l’estupefacció dels tres magistrats del Tribunal de Corts. Després del que s’ha escoltat durant aquesta exhaustiva i exasperant vista oral, cal preguntar-se seriosament per la salut mental del màxim representant de la Fiscalia: la seva conducta ha estat als antípodes de l’exercici de la Justícia en el món occidental i ha estat més pròpia del règim estalinista o dels abominables tribunals de la Inquisició.

EL SISTEMA JUDICIAL ESTÀ CORROMPUT   

4. El judici de la primera peça del cas de la BPA ha servit per constatar que Andorra té un gravíssim problema amb el seu sistema judicial, que està profundament corromput. Aquesta entitat bancària va ser intervinguda el 10 de març de l’any 2015 i, tot i l’enorme complexitat del cas, amb milers i milers de folis, el judici oral de la primera peça separada va començar el 15 de gener del 2018. En canvi, la presumpta estafa de la gestora d’inversions Valora, que va presentar fallida el 2 de gener del 2007, encara està avui pendent de judici, més de 16 anys després! Que a Andorra hi ha dos sistemes judicials, en funció de qui és l’afectat, també ho va corroborar el “blanqueig” judicial de Xavier Espot, que va ser enxampat l’any 2011 en un cotxe amb drogues quan era batlle en exercici i no li va passar res.

En una de les últimes sessions del judici del cas de la BPA s’ha produït una situació curiosa i xocant. El fiscal Alfons Alberca, que s’ha anat quedant sense elements incriminatoris a mesura que avançaven les sessions, ha decidit convertir les operacions de compensació que feien alguns clients del banc –com en la majoria de les altres entitats bancàries d’Andorra- en un “gravíssim pecat mortal”. 

PERFUMERIES JÚLIA, TAMBÉ

Les operacions de compensació, actualment prohibides al Principat, consistien en moure diners entre Espanya i Andorra sense necessitat de transportar-los físicament. Un ciutadà A amb compte bancari a Andorra acordava lliurar a Espanya una quantitat de diners en efectiu a un ciutadà B i, a la vegada, el ciutadà B ordenava al seu banc andorrà que fes una transferència del mateix import al compte del ciutadà A.      

Rafael Pallardó, el fallit testimoni de càrrec, havia fet moltes operacions de compensació i, paradoxalment, també n’havia fet una amb l’empresa de perfumeries Júlia, propietat de la família del cap de Govern, Xavier Espot. Concretament, el 3 de novembre del 2010, un representant del grup de perfumeries Júlia va rebre a Barcelona 75.000 euros de mans de Rafael Pallardó. I, simultàniament, es va fer una transferència pel mateix import des dels comptes de Perfumeria Júlia SA a la BPA al de Rafael Pallardó en el mateix banc andorrà.

Com en el cas de les drogues de Xavier Espot, les autoritats judicials andorranes van decidir tancar els ulls i ni el grup de perfumeries Júlia ni el seu gestor assignat a la BPA, Roger Fillet, no han estat imputats en el present procediment. 

KPMG NO VA DETECTAR RES ESTRANY

El fiscal general Alfons Alberca creu que pot aconseguir la condemna dels processats en el cas Rafael Pallardó/Gao Ping amb l’episodi de les operacions de compensació entre clients. Però els testimonis qualificats i perits que han declarat durant el judici han afirmat rotundament que no sabien què eren les operacions de compensació i que, per tant, desconeixien si se n’havien fet a través de la BPA.

En aquest sentit, han estat rellevants les declaracions dels màxims responsables de l’auditora KPMG a Andorra, que havien analitzat i donat el vistiplau als comptes de la BPA en els anys previs a la seva confiscació. Van assegurar que mai no van tenir coneixement ni van detectar que s’hi fessin operacions de compensació.

L’AMNÈSIA DE JESÚS GARCÍA QUERO

Tampoc sabia què eren les operacions de compensació el cap del gabinet jurídic de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), Jesús García Quero, segons que va manifestar davant del tribunal. I és aquí on va saltar, indignat, un dels advocats de la defensa, Toni Riestra, que va recordar que les operacions de compensació era un dels mecanismes que utilitzava la fallida gestora d’inversions Valora i que, per força, Jesús García Quero n’havia de tenir coneixement.

En efecte, un dels documents cabdals que consten en el sumari del cas Valora és l’informe judicial que va fer, a finals del 2010, el censor de comptes i auditor francès Philippe Riu, sobre els estats comptables i el “modus operandi”, farcit d’irregularitats, d’aquesta gestora d’inversions, que va tancar amb un “forat” de més de 20 milions d’euros. En aquella època, Jesús García Quero-que procedia de l’Andbank-  ja era el cap del gabinet jurídic de l’INAF (l’actual AFA) i, per tant, va tenir coneixement d’aquest informe, ja que va ser aquest organisme qui va instar la fallida de Valora.

EL COMPTE 777

L’informe de Philippe Riu explica, negre sobre blanc, que Valora es feia servir per fer operacions de compensació entre clients. També relata el funcionament del compte 777, que era una caixa forta ubicada a la seu central de Fibanc, a la Diagonal de Barcelona, on els clients de Valora hi dipositaven diners en efectiu que, després, “apareixien” als comptes de Valora a l’entitat Andbank, sense necessitat de passar la frontera: un cas com un cabàs per fer operacions de compensació. 

Però en l’informe de l’auditor Philippe Riu hi ha un altre paràgraf que fa posar els pèls de punta i que hauria d’haver alertat i mobilitzat la UIFAnd i la Fiscalia: “Les normes en matèria de lluita contra el blanqueig i de lluita contra el terrorisme no eren respectades en absolut” a Valora.

XAVIER FELIPÓ, INSOLVENT

L’asimetria entre els casos BPA i Valora és escandalosa. El sumari de la fallida de Valora –que afecta de retruc l’Andbank- fa 16 anys que s’arrossega per la Batllia, per a desesperació dels damnificats que van perdre els seus estalvis per culpa de la gestió esbojarrada del seu màxim responsable, Xavier Felipó. En tres ocasions, el Tribunal Constitucional ja ha reconegut que aquest procediment té una durada inadmissible i que cal indemnitzar els litigants.

La reacció de la Batllia ha estat nomenar dos batlles de reforç per intentar acabar la instrucció  i poder celebrar, finalment, el judici. En aquest sentit, s’ha tornat a citar a declarar Xavier Felipó, que va comparèixer el 19 d’abril passat a la Batllia i va optar per no dir res. Tot i que Xavier Felipó s’ha declarat insolvent, l’acció de la justícia està orientada a la cerca de suposats béns amagats que puguin servir per indemnitzar els damnificats.

LA DOBLE VARA DEL FISCAL GENERAL

 Malgrat la contundència i la gravetat de les conclusions de l’informe de l’auditor Philippe Riu, la Fiscalia es fa l’orni. Al contrari que en el cas de la BPA, a Alfons Alberca no li interessa per a res que a Valora es fessin operacions de compensació ni que es vulneressin, de manera sistemàtica, els controls de prevenció contra el blanqueig de diners i el terrorisme.

Valora i BPA confirmen que a Andorra funcionen dos sistemes judicials i que el fiscal general actua amb una doble vara de mesurar –altrament dita, prevaricació- en funció de qui té al davant. La seva descarada inhibició davant els gravíssims delictes constatats per l’auditor Philippe Riu en el seu informe sobre Valora contrasta amb la seva sàdica persecució dels exdirectius de la BPA, un banc que, segons han reconegut els responsables de KPMG durant el judici, comptava amb un diligent departament de “compliance” que es dedicava a barrar el pas al blanqueig de diners i al finançament del terrorisme.