Gravíssim escàndol polític a Andorra. Trencant tots els protocols de funcionament democràtic i institucional, el Govern de Xavier Espot ja ha informat els inspectors del Fons Monetari Internacional (FMI) del contingut de la reforma de les pensions que pensa tirar endavant durant els pròxims mesos. I això ho ha fet abans que el Consell General, el màxim òrgan de la sobirania andorrana, hagi estat formalment assabentat d’aquesta reforma, que té un impacte social i econòmic transcendental sobre el conjunt de la població, ni hagi fet cap debat ni adoptat cap decisió en aquest sentit.
Estem parlant de qüestions altament sensibles per a les empreses, els treballadors i llurs famílies: a quina edat tenen dret els andorrans a la jubilació, com es calculen les pensions, quin és el preu del “punt” de la CASS, quin import cal cotitzar cada mes… Els actuals gestors del fons de pensions, amb Jordi Cinca (foto) al capdavant, han advertit que l’any 2024 el sistema tindrà més despeses que ingressos i anticipen que l’any 2038 es produirà el “col·lapse”, si abans no es revisa i modifica.
L’EDAT DE JUBILACIÓ S’ALLARGARÀ
En una economia ultraliberal com la d’Andorra i amb un Govern de centredreta com el de Xavier Espot, les solucions que es posaran sobre la taula per evitar aquest “horitzó catastròfic” ja es veuen a venir: es proposarà allargar l’edat de jubilació (actualment és als 65 anys), incrementar les cotitzacions, apujar el preu del “punt” de la CASS, posar un topall a l’import de les pensions… Però se suposa que en aquest debat i en aquestes negociacions amb tant d’impacte també hi han de participar, de manera activa, tots els grups polítics –els del Govern i els de l’oposició-, els sindicats i els empresaris, que han de dir-hi la seva abans de tocar la legislació vigent.
Aquesta és, de cara enfora, la voluntat dels tres partits que donen suport al Govern de Xavier Espot (DA, liberals i Ciutadans Compromesos). Així ho van expressar en una roda de premsa, celebrada dilluns passat, on van dir que es crearà una comissió especial en el si del Consell General que haurà d’escoltar i estudiar les propostes que es facin per modificar el sistema actual de pensions, que consideren inviable. Aquest informe haurà d’estar acabat el 15 de juliol pròxim i, segons els portaveus d’aquests tres grups, la reforma de la llei de la CASS s’hauria d’aprovar a començaments de l’any vinent.
EL NOU “AMO” D’ANDORRA
Però, més enllà de les aparences democràtiques, i en espera de conèixer públicament els detalls concrets d’aquestes modificacions, tot ja està dat i beneït. El Govern ja ho ha pactat amb el Fons Monetari Internacional (FMI), que, pel que es veu, s’ha convertit en el nou “amo” d’Andorra.
Això no és cap rumor ni cap conjectura. Figura escrit, negre sobre blanc, en l’informe que han fet els inspectors de l’FMI sobre el Principat i que es pot consultar a la web d’aquest organisme amb seu a Washington (https://www.imf.org/en/News/Articles/2021/04/07/mcs040821-principality-of-andorra-staff-concluding-statement-of-the-2021-article-iv-mission).
Concretament, l’equip encapçalat per l’analista Srbona Mitra afirma en el seu informe, publicat la setmana passada: “Les reformes previstes del sistema públic de pensions són un pas en la direcció correcta cap a la reducció dels riscos fiscals a mitjà termini” (“The planned reforms to the public pensions system are a step in the right direction toward reducing fiscal risks in the medium-term”). És a dir, els inspectors de l’FMI ja coneixen, des de fa setmanes, el contingut exacte de la reforma de les pensions que promou el Govern d’Andorra i, a més, li han donat la seva benedicció, com es desprèn clarament d’aquest redactat.
CESSIÓ DE SOBIRANIA
La cessió de sobirania que ha fet el Govern de Xavier Espot a l’FMI en una qüestió tan cabdal com és el sistema de pensions és un gravíssim atemptat contra la democràcia i l’ordenament constitucional d’Andorra. No és cap secret que la doctrina i les polítiques de l’FMI són, històricament, ferotgement capitalistes i neoliberals. En contraposició, com s’està veient en la crisi de la pandèmia de la covid-19, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu estan actuant amb criteris molt més humanitaris i socials.
El Govern Espot ha prioritzat el “paraigua” de l’FMI al “paraigua” de la Unió Europea, que Andorra sempre ha tingut a l’abast i que sempre ha rebutjat per por a perdre la seva “singularitat”. Però les conseqüències d’aquesta opció són i seran molt dures. De moment, i seguint les “consignes” de l’FMI, els treballadors i els padrins andorrans veuran, sí o sí, com empitjoren les condicions i l’import de les seves pensions de jubilació.
