El Tribunal de Corts ha condemnat a 18 de mesos de presó i 80.000 euros de multa l’exconsellera Meritxell Mateu per corrupció en una derivada del “cas BPA“. La justícia andorrana la considera culpable d’un delicte continuat de corrupció amb abús d’informació privilegiada per part d’un càrrec públic i també l’inhabilita durant cinc anys per exercir càrrecs públics.
La causa, que va destapar el diari El TRIANGLE, es va obrir fa sis anys arran de l’afer de la Banca Privada d’Andorra quan Mateu era consellera general demòcrata i treballava per al banc posteriorment intervingut. En aquella causa se la va acusar d’exercir de lobbista per afavorir l’entitat bancària en matèria d’assegurances.
A més, va percebre els honoraris d’una societat offshore panamenya, Landstreet, a través de l’aleshores CEO de BPA, Joan Pau Miquel, qui també ha estat condemnat en la mateixa causa a sis mesos d’arrest nocturn, multa de 30.000 euros i inhabilitació durant dos anys, igualment per un delicte menor de corrupció.
El tribunal a més obliga a publicar la sentència, un cop ferma, al BOPA i al diari de major tirada del país, i a retornar els 48.000 euros que va percebre per la feina, culminant així l’efecte exemplaritzant d’aquesta.
Les parts condemnades estudiaran ara la sentència dictada i valoraran fer recurs. Tant la defensa de Mateu com la de Miquel demanaven l’absolució de sengles representats en considerar que no hi havia res de penalment perseguible. I que tot plegat se circumscrivia en tasques en l’àmbit laboral i de relacions institucionals.
Antecedents
Segons les investigacions policials, aquesta política –que forma part de la majoria parlamentària de Demòcrates per Andorra (DA), que dona suport al cap de govern, Toni Martí– va cobrar entre els anys 2012 i 2014 un total de 48.000 euros a través de vuit transferències de 6.000 euros fetes des de la societat Landstreet International Inc., radicada a Panamà.
Aquesta societat offshore, controlada per l’exconseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, es nodria de les aportacions que hi feia el banc i, a la vegada, servia per pagar sobresous, favors i compromisos externs. Operava, en realitat, com la caixa B del banc dels germans Higini i Ramon Cierco.
En un país amb la fiscalitat tan laxa com Andorra, el problema no és que Meritxell Mateu hagués cobrat 48.000 euros (el pacte era de 2.000 euros/mes) de la caixa B de la BPA des de Panamà. Les crítiques li van ploure per altres raons. En primer lloc, perquè els consellers generals estan sotmesos al règim de dedicació completa i la diputada no va comunicar, com era la seva obligació, que feia de lobbista remunerada per compte del banc dels germans Cierco.
Sense cap mena de pudor, la consellera general explicava en els correus, publicats per EL TRIANGLE algunes de les gestions que va fer amb el govern de Toni Martí per intentar que s’aprovés un règim especial pels estrangers que volguessin cotitzar a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS).
Però és que, a més, en esclatar l’escàndol de la BPA, l’any 2015, Meritxell Mateu es va convertir en el flagell implacable dels antics gestors de l’entitat, que l’havien tinguda a sou durant dos anys.
