Una nena de la Seu d’Urgell, presumptament víctima d’assetjament escolar mentre cursava primària a un centre del sistema educatiu espanyol a Andorra, es troba a hores d’ara sense escolaritzar després que l‘escola andorrana li hagi denegat aquesta opció.
La família ha descartat l’única opció que li donen per a la seva filla: la continuïtat al mateix col·legi. Segons informa El Periòdic la darrera alternativa proposada per ensenyament és traslladar la noia a la capital alturgellenca per treure’s Andorra el problema de sobre, ja que la resta d’escoles del sistema espanyol són inaccessibles per llistes d’espera.
El relat de la mare, amb proves i constància dels missatges rebuts, recull situacions insostenibles com ara arribar a casa amb la roba tacada amb retolador permanent, rebia insults constants i era exclosa del grup classe.
Per a la família resolta inquietant la resposta d’alguns professionals de l’escola com ara que “s’havia de preparar per a la vida adulta” seguint el protocol davant de possibles casos d’assetjament, però la mare denuncia que, en aquest cas, l’acompanyament ha estat insuficient i ha augmentat el sentiment de desprotecció.
Davant l’absència de respostes, la família va acudir a un centre de salut mental, on un professional va certificar que la noia és víctima d’assetjament escolar.
La confusió sobre la gestió dels protocols
La confusió sobre qui ha de gestionar la situació s’accentua en tractar-se d’un centre del sistema espanyol a Andorra. Des del ministeri andorrà s’apunta que el protocol d’assetjament correspon al sistema educatiu propi, mentre que des de l’ambaixada espanyola s’insisteix que tots els centres d’aquest sistema segueixen el protocol del Ministeri d’Educació d’Andorra, i és per aquest motiu qui n’ha d’assumir la responsabilitat.
“Els centres segueixen el protocol andorrà, òbviament, estem a Andorra”, destaquen des de l’Ambaixada d’Espanya al Principat.
7 comentaris a “L’escola andorrana denega escolaritzar una nena de la Seu víctima d’assetjament escolar en un centre del sistema espanyol”
L’educació comença a casa, i moltes vegades en aquests comportaments influeix el nucli familiar, que acaba afectant al menor.
Casa, seguiment per part de l’escola, i si s’escau teràpia.
Moltes vegades el comportament que es denúncia, és el que un mateix provoca, i això, entre altres coses, implica una distorsió de la realitat.
Com a activista i fundadora del projecte Stop Bullying, em preocupa profundament aquesta situació. No podem permetre que les víctimes d’assetjament escolar es vegin obligades a canviar d’entorn per a escapar del problema. És fonamental que es prenguin mesures efectives per a prevenir i abordar l’assetjament escolar en els col·legis. Denunciar els casos és crucial per a protegir les víctimes i evitar que uns altres sofreixin el mateix.
És una pena que no es prenguin mesures des dels col·legis i institucions i se sofreixi d’una fugida de nens víctimes que, quan siguin majors, sofreixin les seqüeles del maltractament i l’arrosseguin sempre. El bullying és cosa de tots i hem de treballar junts per a crear entorns segurs i saludables per a tots els estudiants.
Ja n’hi ha prou de passar-nos la pilota amb el tema de no saber com reaccionar davant protocols. El tema és actuar, no mirar cap a un altre costat ni excusar-nos en la falta de coneixement. Tots som responsables d’això. Ja n’hi ha prou d’indiferència! #StopBullying”
El bullying és un problema molt seriós i greu. No es pot permetre, ni deixar passar.
Treure’s el problema de sobre no soluciona res, al contrari, l’augmenta.
La falta de professionalitat d’alguns que es dediquen al ensenyament, afegit al comportament de polítics ineptes, porta a situacions desesperadas per part dels familiares de les víctimes. Més disciplina fa falta, conjuntamente amb més preparació per part dels que es dediquen al enseynament.
En relació amb l’opinió publicada recentment sobre l’assetjament escolar, voldria aportar una reflexió amb voluntat constructiva. El bullying és, sens dubte, un problema greu que requereix atenció i acció per part de tota la comunitat educativa. Ara bé, cal evitar afirmacions que poden transmetre una imatge distorsionada o injusta del que realment s’està fent als centres educatius.
En tots els centres hi ha vigents plans de convivència que van molt més enllà d’un protocol reactiu. Aquests plans treballen de manera constant valors com la cultura de la pau, l’acceptació i el respecte a l’altre, el diàleg, l’empatia i la resolució pacífica dels conflictes. A través de projectes de tutoria, activitats transversals i accions de mediació, es construeix, dia a dia, un entorn educatiu segur i saludable.
Afirmar que “no es prenen mesures” o que s’actua amb indiferència és desconèixer aquesta tasca. Convidaria, amb tot el respecte, a qui ha fet aquestes afirmacions a estudiar els plans de convivència dels centres i a informar-se millor sobre la feina educativa que es fa per prevenir i abordar aquestes situacions. Només des del coneixement rigorós i la col·laboració podrem fer front a aquest repte de manera efectiva.
La lluita contra l’assetjament escolar és un compromís compartit, però cal reconèixer i respectar la tasca dels equips docents, orientadors i altres professionals que ja hi treballen amb responsabilitat i compromís cada dia.
Si és una alumna de la Seu sembla més lògic que sigui a la Seu on vagi a l’escola.
D’altra banda, sembla més just que expulsin de l’escola als responsables del bulling
El problema es veure que la nena es qui ha de sortir de l’escola perque l’equip directiu del centre, l’equip de professors del centre i tot el personal del mateix no es capaç d’erradicar el problema. Detectar els agressors i sancionar-los, expulsar-los i que siguin ells qui hagin de buscar-se la vida per ser escolaritzats.
La nena ha de deixar el seu centre, el seu cercle d’amistats (per escasses que puguin ser), els seus mestres de confiança i els agressors tant agust a classe i busquem una nova victima? El sistema educatiu (tan fa si espanyol, andorrà o quin sigui) NO FUNCIONA i no funciona per manca de recursos, manca de formació i excés de polítics que l’últim cop que van xafar un aula va ser per treure’s la ESO.