Les eleccions del 2 d’abril passat a Andorra continuen portant cua. Per un cantó, per la sospita que molts andorrans amb passaport espanyol van participar-hi de manera fraudulenta. Per l’altre, per les anomalies detectades i denunciades per l’advocat Emili Campos (foto) amb la guàrdia i custòdia dels 9.010 vots judicials emesos.
En aquest sentit, Emili Campos ha presentat una denúncia formal davant el Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), un organisme dependent del Consell d’Europa, contra els tres magistrats de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d’Andorra que han subscrit l’última sentència, en la qual rebutgen les al·legacions i arguments d’aquest lletrat. Els tres magistrats denunciats són Albert Andrés (president), Elsa Puig i Alexandra Cornella.
CAPSES DE CARTÓ
Emili Campos va quedar escandalitzat quan va veure les imatges que es van difondre per les xarxes socials el dia 2 d’abril passat, en les quals es veien com els policies traslladaven els vots dipositats a la Batllia fins als col·legis electorals en capses de cartó reciclades i tancades, de manera precària, amb cinta adhesiva. Emili Campos, que havia exercit el vot judicial el 29 de març, va considerar que aquestes imatges eren una burla a la democràcia i va decidir passar a l’acció per aclarir els fets.
Recordem que en les eleccions del 2-A van exercir el seu dret a vot 20.050 electors, dels quals 9.010, gairebé la meitat, ho van fer anticipadament a la Batllia, emprant el sistema del vot judicial. Segons estableix la Llei de règim electoral i del referèndum, aquest vot judicial s’ha de lliurar en presència física d’un batlle, que dona fe i autoritat de la seva emissió.
URNES TRANSPARENTS I PRECINTADES
Però els ciutadans –entre els quals Emili Campos- van poder constatar que quan van anar a votar, a la Seu de la Justícia van ser atesos per personal laboral i que no hi havia cap batlle present que vetllés per la licitud del procediment. A més, els vots lliurats eren dipositats en sobres dins de capses de cartó obertes, en comptes d’urnes transparents i precintades.
Aquestes irregularitats constatades van motivar que Emili Campos presentés, el 12 d’abril passat, una demanda a la Batllia per vulneració de drets fonamentals, d’acord amb el procediment urgent i preferent que preveu l’article 41.1 de la Constitució. Entre altres consideracions, l’advocat considerava que en el dipòsit del seu vot a la Seu de la Justícia no es va garantir correctament la cadena custòdia per evitar una possible manipulació.
Aquesta denúncia va ser arxivada, en primera instància, pel batlle Xavier Colom que, a més, era vicepresident de la Junta Electoral. Per aquest motiu, Emili Campos va plantejar la seva recusació, per considerar que no era imparcial, petició que va ser rebutjada.
ELS PUNTS EN DISCUSSIÓ
L’advocat no es va donar per vençut i va presentar un recurs contra aquesta resolució davant la Sala Administrativa del TSJ que, després de rebre l’informe del ministeri fiscal, ha emès la seva sentència. Els principals punts en discussió eren: la incompatibilitat del batlle Xavier Colom; la inadmissió de les proves demanades per l’advocat Emili Campos; el fet que els vots judicials es guardessin en capses de cartó, en comptes d’urnes transparents i precintades; la vulneració de la Llei de règim electoral, en el sentit que estableix de manera concreta i explícita que el vot judicial s’ha d’emetre en presència d’un batlle.
El tribunal presidit per Albert Andrés ha desestimat totes i cadascuna de les objeccions formulades pel lletrat denunciant i ha conclòs que es tracta de “suspicàcies no adverades per cap prova concloent i ni tan sols per cap indici”. Això sí, la sentència fa jocs dialèctics de dubtosa solvència per justificar l’absència de batlles en la formalització del vot judicial i reconeix que “sempre es pot considerar desitjable la utilització de mecanismes addicionals de vigilància” dels vots dipositats a la Batllia.
LA IMPUNITAT DELS BATLLES
Emili Campos ja s’esperava una sentència en aquest sentit de la Sala Administrativa del TSJ. Era inimaginable que aquesta instància judicial recollís les seves demandes i procedís, en conseqüència, a l’anul·lació dels comicis del 2-A passat, que van donar la victòria per majoria absoluta a DA. Ja ho diu molt clar la resolució del tribunal: “No s’ha acreditat cap alteració de l’expressió de la voluntat popular”, en línia amb l’autoritarisme que marca la política de l’actual cap de Govern, Xavier Espot.
Per això, l’advocat ha elevat la seva protesta al GRECO, esperant que Estrasburg faci cas de les seves raonades demandes. En aquesta denúncia acusa els tres batlles de la Sala Administrativa del TSJ de ser “parcials” i d’operar des de la “impunitat”, ja que es permeten el luxe de “reinterpretar la llei” per adaptar-la a una decisió extrajudicial prèviament adoptada per directrius polítiques.
ANDORRA NO COMPLEIX
Cal recordar que el GRECO ja fa temps que té Andorra en el radar i que sovint pica el crostó a les autoritats del Principat per no fer cas de les seves recomanacions. En aquest sentit, l’últim informe d’aquest organisme del Consell d’Europa sobre Andorra destaca que encara no es compleixen cinc de les 13 recomanacions formulades per adaptar-se als estàndards requerits de transparència. Entre d’altres, l’obligatorietat que els membres del Consell General facin públics els seus béns i els seus comptes bancaris per impedir actes de corrupció, precepte que el Govern de Xavier Espot es nega a complir.
A més de denunciar els magistrats de la Sala Administrativa del TSJ davant el GRECO, l’advocat Emili Campos ha manifestat la seva voluntat de recórrer aquesta sentència davant el Tribunal Constitucional. “És un tema que afecta directament la base de la nostra democràcia i, per dignitat, cal lluitar fins al final”, ha declarat el lletrat.
