Les dones ramaderes obren noves línies per fer més viable l’explotació

LVictòria Pascual, de 27 anys, està impulsant, des de zero, la producció i la venda directa de mel a l’explotació ramadera dels seus pares a Malpàs, a l’Alta Ribagorça. A la casa pairal ja tenien vaques de carn en intensiu i cabres per a autoconsum, però quan va decidir incorporar-se a l’explotació familiar, va emprendre una nova línia de negoci que fes més fort el negoci ramader impulsat pel seu pare.

En declaracions a EL TRIANGLE, la Victòria explica que estava estudiant el grau superior d’electricitat quan el seu pare es va posar malalt, i ella va decidir ajudar-lo a l’explotació. “Ho vaig provar un any i vaig veure que podia funcionar. L’any 2020 m’hi vaig incorporar i vaig desenvolupar el meu projecte de les abelles”. Té 80 arnes, i fa dos anys que es dedica a la venda directa de mel. “Ho faig via Instagram, però sobretot boca-orella. Faig bona mel i me’n demanen més de la que produeixo. Tot i que el benefici més gran són les vaques, avui dia, confio que les abelles igualin o superin les vaques, però costa d’arrencar”, indica la jove ramadera.

Actualment, la Victòria Pascual és la sòcia majoritària de la societat i el seu pare l’ajuda en algunes tasques. Admet que ser dona és complicat en el sector, però que sempre ha comptat amb el suport del seu pare. Segons explica, “molts cops quan s’han de fer tractes el van a buscar a ell. Però ell els diu que qui mana soc jo, que ell pot fer de mediador, però que ho han de parlar amb mi. Altres vegades han anat a buscar el meu marit, però ell també els diu que ell no porta res, que treballa a fora i que si volen alguna cosa han de parlar amb mi”.

La Victòria té clar que vol continuar creixent. Està estudiant nous projectes, com fer un obrador, i també impulsar el turisme rural a les seves terres. Per fer-ho compta amb el suport de l’associació Dones del Món Rural, on altres companyes li mostren altres models, noves experiències i l’ajuden davant de situacions a resoldre. Per la Victòria, “si només és pagesia, és complicat. Si ho combines amb altres tasques o altres jornals, sí que és més viable”.

Al municipi d’Olvan, al Berguedà, la Maria Àngels Capdevila, que és autònoma col·laboradora, també ha impulsat una nova línia de negoci a l’explotació familiar del seu marit. “Ens havíem de modernitzar i fer la nostra pròpia línia. Per això vam decidir comercialitzar el nostre xai. Som ramaders agricultors amb ovelles, i el xai el veníem al majorista. Vam decidir tancar tot el centre i, per tant, vendre de forma directa”, segons explica a EL TRIANGLE.

La Maria Àngels reconeix que quan treballaven pel majorista no els sortia a compte, perquè el preu no era just. Ara, fent venda directa a restaurants, botigues i particulars, “venem a un preu just”. Capdevila concreta que “ara treballem a dos mesos vista, perquè abans ja els tenim venuts. Jo guanyo més i a ells, als clients, els surt més a compte”. A banda de la venda del Xai de Ferreres, el negoci familiar també compta amb tres petites cases rurals, que complementen la part ramadera.

A l’explotació, ella i el seu marit treballen igual, i es reparteixen les tasques segons les seves fortaleses. La Maria Àngels és economista i, per tant, si s’ha de comprar maquinària ella s’encarrega de buscar el millor finançament. “Faig les gestions més financeres”, segons detalla. De vegades, però, s’ha trobat amb algun entrebanc pel simple fet de ser dona. En una ocasió, segons relata la ramadera, “vam parlar amb un veí a qui li interessava tirar les seves dejeccions a les nostres terres. El meu marit li va dir que parlés amb mi per fer un petit conveni per escrit per evitar confusions. No va voler parlar amb mi, no em va trucar i al final no es va formalitzar l’acord”.

El negoci familiar també compta amb els dos fills del matrimoni, que s’estan formant per treballar en el sector primari. Un d’ells és enginyer agrònom i està fent un màster, i l’altre fill té un grau mitjà d’agricultura i ramaderia. Segons Capdevila, “ara ells han de pensar què volen. Enfocar nous camins o nova emprenedoria”. Per la ramadera d’Olvan, a pagès els marges són reduïts i cal mirar molts finançaments. “En posar el preu just, no hi perdem pas, però…”, diu, però hi ha factors que la fan ser prudent, com l’alça del preu del gasoil, l’encariment del pinso o bé la reducció de la producció per l’impacte del canvi climàtic.

Minses ajudes per a la  incorporació dels joves
Un total de 613 dones van demanar l’ajut de primera instal·lació de joves agricultores entre el 2015 i el 2020, segons l’observatoridejoves.cat. Tot i que els primers anys hi havia molta demanda, superant el centenar, el 2020 només es van registrar 60 peticions. Els homes són els principals demandants, i elles només representen el 22%.

Segons la responsable de dones d’Unió de PagesosRaquel Serrat, “en relació amb l’ajut es ven una cosa, però la realitat és una altra. L’import és molt petit. Et donen 30.000 euros i has de garantir un compromís d’activitat durant cinc anys”. Segons afegeix, “per una persona que comença de zero és gairebé impossible, perquè qualsevol tractor ja val més diners. La inversió és molt gran, i més si cal buscar terres o adquirir animals”. Serrat afegeix, però, que”si és en l’àmbit de la parella i un ja ho té engegat i l’altre aprofita per fer una activitat complementària, sí que hi pot ajudar.”

Per la ramadera Victoria Pascual, “les ajudes no són 100% fiables, perquè el que et donen, t’ho treuen per un altre costat. Amb la incorporació, no pots treballar durant cinc anys de res més, és exclusiu. Per tant, vols créixer, però necessites un jornal complementari al principi del projecte”.

 

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies