És impactant veure com, últimament, existeix una descarada campanya d’invisibilització de la nostra feina. Com que la violència d’Estat no ha funcionat per callar-nos, el propi Estat ha recorregut a les entitats que li són afins i s’ha orquestrat una altra mala estratègia, gràcies a les altres dones que són bones gosses del seu amo, que repliquen el seu discurs i que ens castiguen per ser radicals, males compatriotes i, sobretot, per incomodar. Així que hem decidit mirar què estan fent les bones dones que reparteixen els carnets de feministes del país, per veure si aprenem alguna cosa d’elles.
Aquí va el decàleg per ser una bona feminista a Andorra:
- Critica tot el que puguis a Stop Violències i, sobretot, treu-li els mèrits. Com si no importés que sigui la primera associació feminista del país.
- Defensa amb dents i ungles el model de país, fins i tot per sobre dels teus drets. Les bones dones i feministes no desitgen res més enllà d’allò que vol un bisbe, un governant i un document del segle XIII.
- Encara que mai hagis tingut una conversa amb mi, critica’m, això et dona molts punts. Tu, que mai has anat a una manifestació per demanar l’avortament; tu, que mai has llegit què dic o què faig; tu, que no has vist ni la meitat del que jo he vist, critica la meva manera de ser. D’això va el feminisme, de lluitar contra nosaltres quan una vol un dret per a totes… Quina indecència.
- Mai manifestis el teu mal estar davant la falta de drets, per a això ja estem nosaltres. Tu calladeta, somriu a les fotos i continua amb la teva vida i fent coses boniques.
- Si t’hem ajudat, no ens donis les gràcies, és més, posa’t del costat de qui ens oprimeix i escup-nos, també. No importa si t’hem guiat per fer una associació o si ens l’hem jugat per protegir-te o ajudar-te; és molt feminista posar-te en contra nostra. Total, nosaltres no som humanes, som aquí perquè te n’aprofitis.
- Copia el discurs que tenim, sobretot les meves pròpies paraules, i fes-les teves mentre em tractes d’agitadora. Això és clau també. Posa’t directament en contra de tot el que jo dic i, després, repeteix-ho com si fossin les teves paraules. A mi em desprestigien, però a tu, estimada bona feminista, t’aplaudiran.
- Si formes part d’una associació de dones o de drets socials, sobretot, no et pronunciïs en contra de la denúncia que m’ha fet el president del govern. Perquè en el fons, me la mereixo. Saps per què? Per no quedar-me calladeta, per voler una Andorra més justa per a totes… I encara que aquí ningú ha demostrat que difamo, assenyala’m per haver-ho fet, així no hauràs d’implicar-te, podràs quedar-te callada a la teva entitat mentre reps diners de l’Estat i mires cap a un altre costat davant les violències estructurals.
- No et plantegis res. Tu segueix les ordres de l’home més pròxim i poderós que tinguis. No sigui que perdis algun dels seus favors i et vegis lluitant de veritat per algun dret.
- Com a professional, si toques algun dels àmbits en els quals som expertes i tenim reconeixement internacional, no ens cridis. Si ets ginecòloga o infermera i vols saber sobre com acompanyar en avortaments, tu nega’t a treballar amb nosaltres, encara que tinguem una xarxa des del 2018. Si ets psicòloga i no ets experta en violències i t’arriba un cas, tu desprestigia’m i no em truquis, que tinc més de 15 anys d’experiència en això.
- No incomodis a ningú, encara que sigui l’única manera d’avançar en drets, i així es pot veure amb el tema de l’avortament. Tu no incomodis, busca sempre ser una bona dona.
Em pregunto, què passaria si no existíssim? Si tot això se sosté per a oposar-se a la nostra feina, qui s’hauria alçat per defensar-nos? I per aconseguir drets? Algunes que avui es fan dir les veritables feministes són membres d’un grup esquarterat de dones que no va aconseguir canviar res, que només va parlotejar. Si no poguessin tenir adeptes al·ludint a la crítica i a l’odi cap a nosaltres, què farien?
Un total de zero associacions han fet un comunicat de suport públic, ens han trucat per saber com estem o han condemnat el què se’ns està fent. És lamentable, perquè si en el meu judici perdo, perdem tota la societat. Ho esteu permetent tot, sou còmplices del govern, d’uns polítics abusadors. A mi és fàcil esclafar-me, i és molt lamentable veure com la ciutadania que ens critica i les associacions ho permeten.
El temps ho posarà tot al seu lloc, no hi ha cap dubte, però mentrestant, la mala fe i la complicitat femenina amb el masclisme i el patriarcat, desgraciadament, corren a la regalada per la nostra estimada Andorra.
