La desigualtat de gènere, en tant que estructural i transversal, afecta les dones d’arreu del món, i les seves conseqüències impacten de ple en la seva vida, en l’àmbit de la salut, de les relacions socials, el laboral, l’econòmic… Pel que fa a aquest darrer aspecte, la desigualtat és la causant de la feminització de la pobresa, és a dir, el fet que aquesta situació de desavantatge afecti més les dones i faci que aquestes estiguin “més exposades a l’empobriment de la seva qualitat de vida”, explica Amnistia Internacional.
La feminització de la pobresa és també un fenomen comú a tots els països, i Andorra no és una excepció. Segons un informe elaborat pel Departament d’Estadística amb l’Observatori de la Igualtat del país pirinenc, publicat aquest febrer, el 2022, un 21,7% de les dones estaven en risc de pobresa i exclusió social, mentre que en el cas dels homes l’índex és d’un 18,6%. El percentatge s’ha incrementat en ambdós sexes, però en el cas del femení l’augment ha sigut superior: el 2018 hi havia un 16,5% de dones en risc de pobresa i exclusió, davant d’un 14,9% d’homes. En quatre anys, l’índex ha pujat un 5,2% en el cas de les dones i un 3,7% en el cas dels homes.
Un altre indicador que reflecteix aquesta desigualtat econòmica és el que fa referència a la dificultat per arribar a fi de mes. Segons dades del Grup de Sociologia d’Andorra Recerca + Innovació d’aquest darrer 2023, un 40,7% de les dones tenen problemes, mentre que en els homes el percentatge baixa fins a un 24,3%. De fet, les privacions econòmiques afecten més les dones que els homes en tots els àmbits analitzats: un 20,9% de les andorranes no poden mantenir la llar a una temperatura adequada quan fa fred (un 13%, en el cas dels homes); un 30,8% no poden anar de vacances a fora de casa almenys una setmana a l’any (17% dels homes); i un 40,4% no poden fer front a una despesa imprevista de 1.050 euros (25,6% dels homes).
Pel que fa a les diverses expressions de la pobresa, les darreres dades publicades per Estadística, corresponents al 2020, també assenyalen les dones. Amb relació a la pobresa relativa –persones que es troben en desavantatge respecte a altres del mateix entorn en relació amb l’àmbit econòmic i social– el 2020 afectava un 7,4% de dones i a un 7% d’homes, mentre que la pobresa severa –situació en la qual una persona no té cobertes les necessitats bàsiques– afectava un 4,7% de dones i un 4,6% d’homes.
Bretxa salarial de gènere
Aquesta feminització de la pobresa s’explica, en part, per les desigualtats salarials i les diferències que persisteixen entre homes i dones en el món laboral. Com indica Amnistia Internacional, els sous més baixos, les feines no remunerades i la quantitat més gran de temps que dediquen a les cures són factors que influeixen en l’empobriment de les dones. Les xifres, a escala mundial, són un escàndol: segons les Nacions Unides, per cada dòlar que guanyen els homes en ingressos laborals, les dones guanyen només 51 cèntims.
Andorra tampoc és una excepció pel que fa a la desigualtat salarial. De fet, segons l’informe anteriorment citat d’Estadística i l’Observatori de la Igualtat, el salari mitjà brut anual de les andorranes és 4.642 euros inferior al dels homes, segons les dades més recents, de l’any 2022. Concretament, elles guanyen 19.028 euros a l’any de mitjana, mentre que ells arriben fins als 23.670 euros anuals.
Encara que els sous s’hagin incrementat els últims anys, les desigualtats entre homes i dones s’han mantingut, i fins i tot agreujat. De fet, el 2020, les dones cobraven una mitjana de 16.866 euros anuals, i els homes percebien una mitjana de 20.960 euros, és a dir, que la diferència era de 4.094 euros, gairebé 600 euros menys en comparació amb les xifres del 2022.
La bretxa salarial de gènere repercuteix també en la tercera edat. El fet que les dones, durant la seva vida, percebin un salari menor i cotitzin menys hores que els homes provoca que aquestes, quan es jubilen, rebin menys ingressos de pensions, fet que els causa encara més dificultats per arribar a final de mes. Aquest empobriment també les obliga a dependre econòmicament dels seus marits o familiars, així com dels ajuts de l’Estat o la beneficència, encara que en molts casos fossin totalment independents durant la seva vida laboral.
Jubilades i empobrides
A Andorra, un dels esculls de la jubilació és que per tenir dret a aquesta i a altres pensions, com la d’incapacitat temporal o la de maternitat, és obligatori que el salari global mensual cotitzat per la persona sigui igual o superior al salari mínim mensual, actualment de 1.376 euros. Per a moltes dones això suposa un problema, ja que, per exemple, n’hi ha que fan una jornada parcial a causa de càrregues familiars, com la cura dels fills o de gent gran, i d’altres que tenen feines precàries que les obliguen a aquesta parcialitat.
Per posar remei a aquest obstacle, les andorranes poden o bé sol·licitar a l’Estat que complementi la seva jubilació –sempre que compleixin diversos requisits, com haver cotitzat durant 20 anys al país i mantenir la residència legal a Andorra– o bé estar assegurades indirectament per un tercer que, en molts casos, és el marit. Aquesta situació de dependència econòmica és un veritable problema i obliga les dones a anar a remolc dels seus cònjuges, cosa que minva la seva independència. A més, es torna extremadament greu quan es tracta de dones que es troben en situació de violència, ja que les sotmet encara més a la voluntat del seu agressor.
Un altre inconvenient de les pensions de jubilació és el seu baix import, que en molts casos és molt inferior al salari mínim. Així ho reflecteixen les estadístiques de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) del novembre del 2023, que indiquen que els jubilats reben una mitjana de 741,87 euros al mes, poc més de la meitat del salari mínim. Això fa que molta gent gran, sobretot dones, hagin de recórrer a les anomenades pensions de solidaritat per poder tenir uns ingressos mínims per viure. Segons dades del Departament d’Afers Socials tractades pel d’Estadística, durant el tercer trimestre del 2023 passat una mitjana de 1.239 persones grans han rebut aquesta prestació, de les quals 832 són dones i menys de la meitat, 407, són homes. Per tram d’edat, un 88,7% tenien entre 65 i 85 anys.
