L’Audiència Nacional ha processat per pertinença a organització terrorista als tretze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que formaven part de l’autodenominat Equip de Resposta Tàctica (ERT), nou dels quals van ser detinguts el setembre del 2019 dins de l’operació Judes. El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón també processa nou dels CDR per un delicte de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.
En l’acte del jutge García-Castelló es diu que l’Equip de Resposta Tàctica el formaven individus d’una “gran radicalitat” i que tenien l’encàrrec de fer accions concretes i sensibles a favor de la independència de Catalunya usant la violència en la seva màxima expressió, obligant per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d’Espanya.
Els processaments per pertinença a organització terrorista són Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero. Mentre que a Eduardo Garzón, Esther Garcia Canet, Sonia Pascual Guiral, Queralt Casoliva Rocabruna, Germinal Tomas Aubeso, Alexis Codina, Jordi Ros, Guillem Xavier Duch Palau i Rafael Joaquín Delgado López se’ls hi sumen a aquest delicte el de tinença, dipòsit així com fabricació de substàncies o apartar-vos explosius i inflamables o dels seus components, de caràcter terrorista.
El jutge diu que els investigats “haurien superat l’activitat dins del respectiu CDR i conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu del qual seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant per a això els explosius i/o substàncies incendiàries fabricats en els dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars”.
Quan es va fer efectiva les detencions de l’operació Judes, Jordi Ros i altres membres de l’organització haurien fet reconeixements d’objectius, com seria el cas de vigilància i control d’instal·lacions policials, presa de fotografies i vídeos dels objectius predeterminats. En les fotografies es veuen zones concretes i personal de les instal·lacions, com accessos, càmeres de vigilància, localització de torres elèctriques, agents policials i plaques de matrícules de vehicles policials.
L’acte judicial diu que els processats volien atemptat a Barcelona contra la Comandància Naval, el Govern Militar, la Delegació de Govern, Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i la Prefectura de la Comandància de la Guàrdia Civil, així com contra membres, vehicles i instal·lacions de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, torres d’alta tensió, instal·lacions a autopistes, peatges i el Parlament de Catalunya.
