El moviment francès per la planificació familiar, Planning Familial, ha adreçat una carta al copríncep d’Andorra i president de la república francesa, Emmanuel Macron, en la qual li demanen “que es pronunciï públicament” sobre el judici a la presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, que se celebrarà el pròxim dilluns, 4 de desembre, per un presumpte delicte contra el prestigi de les institucions. En l’escrit, al qual ha tingut accés LA VALIRA, l’associació francesa recorda que la Fiscalia d’Andorra va denunciar la defensora “per parlar sobre els drets de les dones i la situació del dret a l’avortament a Andorra” al Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de les Nacions Unides, fet que consideren “una represàlia” per la feina de M. Cortés.
“Això és inacceptable en un país europeu veí de França, ja que equival a una represàlia per les seves accions en defensa dels drets humans fonamentals de les dones i les nenes, en particular el seu dret a l’avortament segur i legal”, destaca Planning Familial en la missiva. A més de demanar a Macron que es posicioni sobre “l’assetjament” de les autoritats andorranes a la presidenta de Stop Violències, l’associació també l’insta a “donar suport a la fi de la prohibició total de l’avortament a Andorra” i a “utilitzar la seva influència davant les autoritats andorranes perquè es deroguin les lleis de difamació, inclòs l’article 325 del Codi Penal (pel qual es jutjarà M. Cortés), que són contràries a les normes internacionals de drets humans”.
Planning Familial expressa en la carta la seva “profunda preocupació” per la situació de la defensora i psicòloga social experta en violències, i recorda que, inicialment, la Fiscalia demanava una pena de presó contra la presidenta de Stop Violències, la qual va retirar el 2021 “gràcies a la pressió internacional”, com ara Amnistia Internacional. “Comptem amb la seva intervenció per afirmar que el respecte dels drets de les dones a la integritat física i a l’autonomia està consagrat en les convencions internacionals, entre elles la CEDAW, i que les dones que reivindiquen aquests drets i demanen que s’apliquin en la legislació del seu país no deuen en cap cas ser penalitzades per això“.
