La presumpta tupinada en les eleccions andorranes, denunciada al Tribunal Europeu dels Drets Humans

La polèmica de les eleccions generals del 2 d’abril passat no ha acabat. La presumpta tupinada que va denunciar l’advocat Emili Campos per les irregularitats detectades ha arribat al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg.

L’escàndol es va desfermar el dia de les votacions, quan es van publicar imatges a les xarxes socials en les quals es veien que els vots que havien estat dipositats, en els dies previs, a la Batllia eren traslladats fins als col·legis electorals en unes precàries capses de cartó reciclades, lligades amb cinta d’embalatge, en comptes d’unes urnes transparents i segellades. Aquestes imatges van fer saltar totes les alarmes sobre la netedat d’aquestes eleccions, ja que el nombre de vots lliurats a la Batllia va ser de 9.010, gairebé la meitat dels 20.050 vots totals emesos.

“PEL BÉ DEL PAÍS”

En aquests comicis, transcendentals pel futur del Principat, el partit Demòcrates per Andorra (DA) i els seus socis parroquials van ser proclamats guanyadors, amb el 32,6% dels vots, obtenint la majoria absoluta al Consell General, amb 16 escons sobre 28. Cap partit de l’oposició va qüestionar els resultats electorals, però és ben cert que el clima social conflictiu que, des de fa mesos, hi ha al Principat feia preveure que DA tindria un vot de càstig, cosa que finalment no es va produir.

Els poders fàctics d’Andorra ho tenien clar i així ho proclamaven en els dies previs al 2-A: “pel bé del país”, DA havia de guanyar, tant sí com no, aquestes eleccions per majoria absoluta. Hi havia massa en joc: les negociacions en dansa per l’acord d’associació amb la Unió Europea, el desenllaç del judici per la brutal confiscació de la Banca Privada d’Andorra (BPA), la protecció dels monopolis estatals, els privilegis i els interessos del totpoderós sector financer…

LA CADENA DE CUSTÒDIA, SOTA SOSPITA

Però les esborronadores imatges tercermundistes de com es va fer el trasllat dels 9.010 vots judicials van indignar l’advocat Emili Campos, que va decidir treure’n l’aigua clara. És d’aquesta manera que aquest lletrat va encetar un llarg i tenaç plet judicial amb l’objectiu últim d’anul·lar aquests comicis per manca de garanties democràtiques i forçar la seva repetició.

Emili Campos ha actuat en aquest procediment com a part perjudicada. Ell mateix va fer ús del sistema de vot anticipat a la Batllia el dia 29 de març i, després de constatar el patètic trasllat dels vots emesos fins als col·legis electorals el dia 2 d’abril, va considerar que s’havia vulnerat greument la cadena de custòdia del seu vot i, per extensió, el dels altres 9.009 ciutadans que van exercir-lo en els dies previs als comicis, i que, en conseqüència, es podria haver produït una tupinada.

EL BATLLE XAVIER COLOM, ART I PART

L’advocat va presentar una demanda per vulneració del dret fonamental del sufragi, que va recaure en el batlle Xavier Colom, de la Secció Civil 5. I aquí van començar a saltar les espurnes, ja que aquest batlle és també vicepresident de la Junta Electoral, un fet que Emili Campos va considerar absolutament incompatible, per ser part interessada en el plet, i va demanar que fos apartat del cas.

Aquesta primera batalla jurídica va acabar amb la confirmació de Xavier Colom com a batlle instructor de la presumpta tupinada. Després va venir una segona polèmica, a causa de les proves que l’advocat demanava que es practiquessin sobre les presumptes irregularitats detectades en el procés electoral i que van ser denegades pel batlle, al·legant motius formalistes.

VIOLACIÓ DE DRETS

Tota aquesta batussa jurídica, amb sentències contràries a l’advocat, va acabar al Tribunal Superior de Justícia i, finalment, al Tribunal Constitucional, que va rebutjar el recurs d’empara presentat per Emili Campos. És un cop que aquest litigi ha fet tot el recorregut en les instàncies judicials andorranes que l’advocat ha presentat la demanda a Estrasburg, davant el TEDH.

En concret, Emili Campos denuncia que en el seu procediment per vulneració del dret fonamental de sufragi, els batlles i magistrats andorrans, amb les seves resolucions, han violat quatre articles del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals que, com a membre del Consell d’Europa, l’Estat andorrà va subscriure amb el TEDH: així, el lletrat considera que s’han vulnerat el seu dret a tenir un tribunal imparcial, el dret a disposar del temps i les facilitats necessàries per preparar la seva defensa, el dret a un procés equitable i el dret a unes eleccions lliures.

En la seva demanda, Emili Campos manifesta que, a partir dels fets exposats, “existeixen dubtes raonables que els resultats electorals reflecteixin la lliure opinió del poble andorrà”. Invocant la doctrina del mateix TEDH, afirma que en els procediments electorals “el joc de les aparences té molta importància” i, en conseqüència, les capses de cartó reciclades i tancades amb cinta d’embalatge són incompatibles amb les pràctiques d’un Estat de dret occidental per garantir la inviolabilitat dels vots dels ciutadans.

PRIMERA VICTÒRIA

Encara que els tribunals andorrans no li hagin donat la raó, Emili Campos ja ha aconseguit una primera victòria. El Consell Superior de la Justícia, davant l’escàndol produït, ha anunciat que en les eleccions comunals, que se celebren aquest diumenge que ve, els vots dipositats a la Batllia seran traslladats fins als col·legis electorals en urnes transparents i segellades. En canvi, caldrà esperar temps per saber què resol el TEDH sobre les greus irregularitats denunciades en les eleccions generals del passat 2-A.