La presidenta de Stop Violències manté que no va mentir en l’informe sobre l’avortament

Més d’un centenar de persones han omplert la sala de la Batllia on aquest dilluns al matí s’ha jutjat la psicòloga social i presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, com a mostra de suport a l’activista, per a qui la Fiscalia demana una pena de 6.000 euros de multa, sis mesos d’inhabilitació i 6.000 euros d’indemnització al Govern del Principat. Durant el judici, el Ministeri Fiscal ha acusat Cortés de “desacreditar i menystenir el Govern d’Andorra sabent que les afirmacions no eren certes”, en referència a l’informe que Stop Violències va presentar al Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW, per les sigles en anglès) el 2019, mentre que la defensa ha destacat que el dret al prestigi de les institucions “no existeix” i que el presumpte delicte del Codi Penal pel qual se la jutja “és contrari al dret internacional”.

En resposta a les preguntes de la Fiscalia, la presidenta de Stop Violències ha afirmat que ella no ha de “demostrar res” i que l’executiu andorrà coneixia tot el contingut de l’informe abans que es presentés a la CEDAW: “Ja ho havíem dit a casa, no teníem res a amagar”. De fet, Cortés ha explicat que Stop Violències va assistir a la sessió de les Nacions Unides “amb la voluntat de dialogar” i “fer una mediació” amb el Govern d’Andorra, i que no buscava “desprestigiar” les institucions.

“Sentíem l’ONU com a un lloc segur, no sentia que estava traïnt el govern”, ha assegurat la defensora andorrana dels drets de les dones, que ha insistit que l’informe presentat a la CEDAW “no menteix ni falta a la veritat” i que “no pensàvem que el govern se sentiria ofès”. En aquest sentit, l’advocat de Cortés ha destacat el “dret a parlar lliurement a l’ONU” i ha assenyalat que “la Fiscalia té l’obligació de demostrar que (l’activista) ha faltat a la veritat i no ho ha fet”.

Un dels testimonis de la defensa, el doctor Eric Silvestre, ha ratificat la versió de la presidenta de Stop Violències i ha afirmat que “no va mentir en l’informe de la CEDAW”, sinó que “només ho ha dit de manera forta”. De fet, el metge ha declarat que va ser coneixedor del cas d’una menor que, com no podia avortar, “no va trobar cap altra solució que donar el nadó en adopció”.

Delicte “contrari al dret internacional”

La Fiscalia ha insistit que la defensora andorrana dels drets de les dones va fer “un menyspreu temerari a la veritat” i que “ha perjudicat la imatge del govern i de les institucions andorranes”. A parer del ministeri públic, Cortés hauria de ser condemnada per un delicte menor continuat de desprestigi a les institucions (article 325 del Codi Penal) perquè “no ha demostrat” la veracitat de les seves manifestacions i perquè, segons la Fiscalia, ha “atemptat contra el dret dels funcionaris a ser respectats en l’exercici de les seves funcions”. El cert, però, és que Cortés no ha donat cap nom ni assenyalat cap treballador de l’administració andorrana malgrat la insistència de la Fiscalia.

Al seu torn, l’advocat de la presidenta de Stop Violències, Miquel Bellera, ha destacat que l’article 325 no fa cap referència als funcionaris, i que, a més, “el dret al prestigi no existeix”. “El prestigi de l’Estat ha de ser demostrat per part de l’Estat i no ho ha fet. Quin és aquest prestigi?“, s’ha preguntat Bellera, que ha argumentat que l’article pel qual s’ha jutjat Cortés “no s’adiu” perquè “no hi ha falsedat ni menyspreu”, “no s’ha acreditat cap mentida” de la defensora i, a més, “els testimonis han demostrat que diu la veritat”.

“L’article 325 penalitza l’eventual afectació al prestigi de l’Estat. Això és greu i és contrari als cànons de dret internacionals“, ha defensat l’advocat de la defensora andorrana, que ha afegit que aquest delicte “no té cabuda en un sistema democràtic i no s’ajusta a les circumstàncies”. “La llibertat d’expressió ha de ser respectada en situacions xocants, no només en les fàcils”, ha manifestat l’advocat, que ha considerat “un error imputar aquest delicte” a Cortés.

En les seves conclusions, Bellera ha recordat que el dret a l’honor, la intimitat i la integritat correspon a les persones, no al govern ni a l’Estat andorrà, i ha lamentat que la Fiscalia “monitori els interessos del govern per damunt de la llibertat d’expressió dels ciutadans i activistes”.