Les últimes sessions del judici del cas de la Banca Privada d’Andorra (BPA), que se celebra al Tribunal de Corts des de fa més d’un any, han posat al descobert la deficient instrucció menada per la batlle Canòlic Mingorance (foto) i el fiscal general, Alfons Alberca. Fins al punt que la confusió creada per l’expeditiva manera d’actuar en la fase d’instrucció del sumari pot deixar molt tocada la part de les acusacions contra els gestors de l’entitat confiscada i liquidada l’any 2015.
En efecte, una part substancial d’aquest judici gira al voltant de les anomenades “compensacions”, un sistema generalitzat, durant anys, en el conjunt de la banca andorrana pel qual dos clients es posaven d’acord per bescanviar-se diners: l’un els hi donava en mà i l’altre els hi reintegrava mitjançant una transferència bancària al Principat.
INFORMACIÓ EN BRUT
Quan l’excap Toni Martí va decidir intervenir la BPA, el funcionari governamental enviat a l’entitat va exigir al departament de “compliance” una relació dels intercanvis d’efectiu entre clients (“compensacions”) en els quals hagués intervingut Rafael Pallardó, el fil conductor d’aquesta contundent actuació.
Aquesta relació dels intercanvis va ser ordenada a una persona del departament de “compliance” (no a la seva directora) i se li va exigir no utilitzar la informació directa de què disposava aquest departament en relació amb les operacions sol·licitades, sinó que es tragués tota la informació directament del sistema informàtic del banc. És a dir, que fes un llistat nou, basant-se únicament en la informació en brut donada per l’ordinador.
ELS ERRORS NO ES VAN CORREGIR
La mecànica usada per la persona que va confeccionar aquest llistat va propiciar molts errors, atès que imputava cada operació al gestor del banc, segons hi figurava que portava la relació amb el client investigat. Aquesta relació entre el client i el seu gestor assignat pel banc va provocar molts errors d’imputació, per diferents motius: canvis de gestor del client que encara no s’havien actualitzat al sistema informàtic, gestor absent per malaltia, per vacances… El que provocava que el client fos atès per un altre gestor que no era el que tenia assignat.
Aquestes greus anomalies i confusions ja van ser comunicades per l’exdirectora del departament de “compliance” de BPA a la policia al lliurar-los el llistat, però no va ser considerat rellevant. El més greu és que aquesta llista farcida d’errades va ser utilitzada per la batlle instructora, Canòlic Mingorance, per delimitar la imputació i posterior processament dels empleats de BPA implicats, no sense diversos canvis de criteri d’imputació durant el procés d’instrucció, a conseqüència d’haver-se adonat que hi havia incoherències i manca de signatures que ho justifiquessin. D’aquesta manera, va haver-hi diversos gestors inicialment imputats que van ser desimputats, i viceversa.
EL TRIBUNAL, ASTORAT
Aquests últims dies, durant el judici oral que se celebra al Tribunal de Corts, s’han posat de manifest els greus errors continguts en el llistat d’intercanvis facilitat en el seu dia a la policia: els gestors processats que han estat interrogats han demostrat l’existència d’aquests errors, cosa que ha sembrat el dubte entre els magistrats.
Fins a tal extrem que el president del tribunal, Enric Anglada, ha hagut de demanar a l’exdirectora del departament de “compliance”, processada a la causa, que comparegués al costat del gestor interrogat per fer una mena d’acarament -complement de la declaració- amb la finalitat d’aclarir aquestes confusions i errors.
A LA “COMPLIANCE” NO LI VAN FER CAS
L’exdirectora de “compliance” ha assenyalat que no la van deixar participar en la confecció del llistat, i va dir que ja va advertir a la policia dels errors que contenia i que, malgrat aquests advertiments, no va ser escoltada.
Resultat d’aquesta disbauxa és que en algunes operacions d’intercanvi s’ha fet quadrar l’import d’una operació d’ingrés amb vàries de reintegrament, simplement perquè el sumatori d’aquestes casava amb l’ingrés, però sense que tinguessin una relació real. Així ho han denunciat davant del tribunal alguns dels gestors, recordant la gran quantitat d’operacions de reintegrament d’efectiu que es processaven a l’entitat diàriament (més de 300), entre les quals fàcilment se’n podrien agrupar vàries de diferents per acabar sumant la mateixa quantitat.
L’ESCANDALÓS CAS DE ROGER FILLET
En aquests últims dies s’ha pogut constatar al judici oral que hi ha errors gruixuts en les operacions imputades als gestors processats: n’hi ha que no són intercanvis, sinó operacions d’ingrés o reintegrament normals; n’hi ha que no hi figuren (algun gestor ha indicat que operacions que va fer no hi són, i, en canvi, n’hi consten algunes que no hi haurien de ser); n’hi ha de repetides, i fins i tot de triplicades; n’hi ha d’identificades en les quals, “curiosament”, no s’ha pogut identificar al gestor responsable, com en el cas de l’intercanvi de 75.000 euros de Perfumeries Júlia (l’empresa familiar del cap de Govern, Xavier Espot) amb Rafael Pallardó, efectuat pel gestor Roger Fillet Adellach, al qual ni el servei de Policia ni l’INAF, ni l’AREB, ni la justícia han imputat, malgrat les evidències documentals.
Cal ressaltar que aquesta llista trufada d’errors i manipulacions és la prova de càrrec principal per inculpar i processar la majoria dels acusats en aquest judici oral. En un procediment penal com aquest, una sentència condemnatòria que afecta drets fonamentals s’ha de basar en la certesa del tribunal “més enllà del dubte raonable” de la culpabilitat dels processats. En cas contrari, els hauria d’absoldre.
TOTS ELS BANCS HO FEIEN
En aquestes últimes jornades del judici també ha quedat demostrat que l’operativa d’intercanvi no estava prohibida l’any 2015 pels comunicats tècnics de l’INAF, ni pels de la UIFAnd. Aquestes “compensacions” d’efectiu entre clients només serien objecte de blanqueig si l’origen dels fons provingués d’un delicte criminal, però en aquest cas, l’únic delicte que ha quedat demostrat és el frau fiscal a la causa judicial espanyola Emperador, que no era delicte a Andorra en el moment de la confiscació de la BPA, atesa la seva condició de paradís fiscal.
Al judici no es parla en absolut ni de blanqueig ni d’altres delictes, sinó que només es parla dels intercanvis (“compensacions”), pràctica per altra banda, com han reconegut els interrogats en les seves declaracions, que també es feia a Andbank, a Crèdit Andorrà i a Morabanc (tal i com figura a l’agenda de Rafael Pallardó, que va ser utilitzada com a prova per engarjolar durant quasi dos anys a l’exCEO de BPA, Joan Pau Miquel), i a tota la banca offshore mundial.
EL CINISME DE MANEL PUJADAS
Curiosament, el representant de govern en l’acusació particular, Manel Pujadas, va defensar en un altre judici penal la licitud de les operacions d’intercanvi d’efectiu entre clients fetes per Andbank, mentre que aquí defensa el contrari. És clar que tampoc és d’estranyar aquest canvi de criteri, ja que aquest mateix advocat era just després de la intervenció de BPA el defensor dels empleats enfront del Govern, i ara n’és l’acusador per compte del Govern.
El cinisme de Manel Pujadas té un preu: els 25.000 euros mensuals nets que cobra del Govern de Xavier Espot per fer de “sicari” contra els extreballadors de l’entitat, als quals va deixar, amb traïdoria, a l’estacada.
