La nova web Andorragate.com assenyala els responsables polítics i policials de la destrucció de la BPA

En un país com Andorra, on la llibertat d’informació i d’expressió està fortament restringida i represaliada –com posen de manifest els informes de l’ONG internacional Reporters sense Fronteres-, l’aparició d’una nova web especialitzada en l’“affaire” de la confiscació i liquidació de la Banca Privada d’Andorra (BPA) és un saludable signe de pluralisme que mereix ser remarcat. El portal Andorragate.com, que està actiu des d’abans de l’estiu passat, recull els antecedents i les notícies d’actualitat referides a aquesta fosca i escandalosa actuació de les autoritats andorranes, en coordinació amb el Govern espanyol de Mariano Rajoy i la cooperació, posteriorment congelada i revertida, del FinCEN dels Estats Units.

La web Andorragate.com està disponible en català, espanyol i anglès i consta de diverses seccions: “Què ha passat. Evidències. Cronologia. Individus clau. Notícies. Biblioteca legal”. En la seva presentació ja queda clara la seva contundència argumental: “Una campanya de desprestigi il·legal coordinada per les autoritats andorranes i espanyoles va portar a l’expropiació de Banca Privada d’Andorra (BPA), a partir de proves enganyoses. Com a resultat, centenars de milions de dòlars van ser perduts injustament pels inversors. Aquesta web posa llum sobre les males pràctiques i abusos de poder per part de les autoritats andorranes, espanyoles i nord-americanes contra BPA”, afirma.

“ACTUACIONS TEMERÀRIES I NEGLIGENTS”

La pràctica totalitat dels mitjans de comunicació andorrans han passat de puntetes sobre la “guerra bruta” que va culminar amb la confiscació de la BPA i la seva posterior venda al fons voltor JC Flowers. Aplicant directament la censura o fent una implacable campanya de desprestigi contra els antics gestors del banc –obviant que la resta d’entitats financeres andorranes feien exactament el mateix-, la realitat és que la premsa ha fet i fa un paper ben galdós. Per això, l’aparició d’Andorragate.com és un contrapunt absolutament necessari i imprescindible per tenir una visió més completa d’aquest “affaire”, que ha marcat traumàticament la història recent del Principat.

La web recorda allò que és evident: “Malgrat les nombroses denúncies i el tancament forçós del banc per part de les autoritats andorranes, no hi ha hagut condemnes per blanqueig de capitals en relació amb BPA. El FinCEN ha retirat les seves acusacions i BPA i els seus directius han estat absolts de qualsevol malversació per part dels tribunals espanyols, mentre que Andorra encara es nega a reconèixer les seves responsabilitats. (…) L’expropiació de BPA i les actuacions temeràries i negligents de les autoritats financeres andorranes van provocar pèrdues de milions de dòlars, provocant misèria financera a milers de clients i inversors”.

ELS PRINCIPALS CULPABLES

Un dels capítols més interessants d’Andorragate.com és el que recull i sintetitza els principals responsables d’aquesta operació sense precedents contra una entitat bancària del Principat. Pel seu interès, i atesa l’“omertà” mediàtica que existeix i la desinformació que pateix la societat andorrana, el reproduïm: 

Autoritats andorranes

Xavier Espot

Exministre de Justícia (2012-2019) i actual Primer Ministre d’Andorra (2019-actualitat)

Xavier Espot Zamora és el líder del partit Demòcrates per Andorra (DA) i actual Primer Ministre del país. Entre el 2012 i el 2019, Espot va ser ministre de Justícia sota el govern d’Antoni Martí i va supervisar el Ministeri de Justícia durant l’expropiació i les investigacions sobre BPA.

Un diari d’Andorra va revelar que Xavier Espot i el seu pare van retirar 10.000 euros dels seus comptes a BPA poques hores abans que el govern andorrà intervingués a BPA i imposés un límit de retirada setmanal de 2.500 euros. Uns dies abans de la intervenció, Espot també havia traslladat més de 80.000 euros de BPA. El FinCEN havia avisat el govern d’Andorra sobre l’avís dies abans que es publiqués el 6 de març del 2015. 

Jordi Cinca

Exministre d’Hisenda (2011-2019) 

Jordi Cinca va ser exdiputat de la legislatura d’Andorra per Demòcrates per Andorra (DA). Cinca va ser ministre de Finances entre el 2011 i el 2019 sota el govern d’Antoni Martí i va liderar el Ministeri d’Hisenda durant l’expropiació i presa de possessió de BPA. Abans d’incorporar-se al govern, Cinca va ser conseller i membre del Comitè Executiu de Crèdit Andorrà. 

Jordi Cinca va protagonitzar l’escàndol dels Papers de Panamà per mantenir una empresa offshore opaca registrada a Panamà. Cinca també va ser investigat per la seva implicació en un escàndol internacional de “diamants de sang”, ja que era accionista i director general del comerciant de metalls Orfund. Orfund va ser acusat de blanqueig de capitals, tràfic d’or i diamants i crims contra la humanitat a Sierra Leone.  

Antoni Martí

Ex Primer Ministre d’Andorra (2011-2019)

Antoni Martí Petit va ser Primer Ministre d’Andorra i cap de Govern entre el 2011 i el 2019. El diari espanyol Economia Digital va revelar que Martí havia estat advertit el gener del 2015 que el FinCEN es plantejava prendre mesures contra BPA si Andorra no investigava algunes de les acusacions fetes contra el banc. Tot i això, Martí i el seu govern van optar per no comprometre’s amb BPA i es van negar a actuar, optant, en canvi, per centrar-se en les eleccions del país, que es van celebrar una setmana abans que es publiqués l’avís.

Les investigacions en curs sobre la ingerència de l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy a Andorra indiquen que Martí va col·laborar amb el govern espanyol perquè el FinCEN publiqués l’avís contra BPA en el marc de l’operació Catalunya.

Maria Ubach i Font

Ministre d’Afers Exteriors (2017-actualitat)

Maria Ubach i Font és una política andorrana i membre del partit DA. El 2011 va ser nomenada directora d’Afers Multilaterals i Cooperació al Desenvolupament i el 2017 va ser seleccionada per succeir Gilbert Saboya com a ministra d’Afers Exteriors durant el govern d’Antoni Martí. Ubach i Font ha estat un membre clau del lideratge d’Andorra durant l’expropiació i les investigacions sobre BPA. 

Gilbert Saboya

Exministre d’Afers Exteriors (2011-2017)

Gilbert Saboya Sunyé va ser ministre d’Afers Exteriors durant el govern d’Antoni Martí, fins que va ser substituït per Maria Ubach i Font el 2017. 

El 2014 els EUA van enviar a Saboya una carta instant Andorra a prendre mesures contra el blanqueig de capitals, a la qual va fer referència l’assessor econòmic de l’ambaixada dels Estats Units a Madrid Anton K. Smith quan va afirmar que “els Estats Units feia mesos que advertien Andorra que estaven preocupats pels errors en la prevenció del blanqueig de capitals“. 

Demòcrates per Andorra (DA)

DA està en el poder des del 2011 i ha liderat Andorra durant l’expropiació i les investigacions sobre BPA. A les eleccions de 2011 i 2015, DA va obtenir majories al Consell General sota el lideratge d’Antoni Martí. Martí va deixar el càrrec de líder el 2019 i va ser substituït per Xavier Espot. 

Carles Eneñat Reig és el president del grup parlamentari de DA. La família Reig és propietària de dos dels bancs més grans d’Andorra, Andbank i Crèdit Andorrà.

Jordi Gallardo

Ministre de Finances d’Andorra (2019-actualitat)

Jordi Gallardo Fernàndez és el líder del partit Liberals d’Andorra, soci de coalició de DA i ministre de Finances d’Andorra. 

Gallardo va ser membre de la legislatura d’Andorra entre el 2015 i el 2019 i va succeir Jordi Cinca (DA) al capdavant del Ministeri de Finances.

Liberals d’Andorra (Liberals)

Els liberals estan al poder des del 2019, quan van entrar en un govern de coalició amb DA sota el lideratge de Xavier Espot. Jordi Gallardo és el cap del partit i actual ministre de Finances.

Autoritat Financera d’Andorra (AFA) 

L’Autoritat Financera d’Andorra (AFA) –coneguda com a Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) fins al 2018– és l’autoritat supervisora i reguladora del sistema financer andorrà. 

BPA, com altres bancs d’Andorra, estava sota la supervisió de l’INAF i va proporcionar al regulador auditories anuals i informes pericials externs sobre els procediments utilitzats per a la prevenció del blanqueig de capitals, realitzats per KPMG i Deloitte. A més, quan l’INAF va sol·licitar als bancs andorrans que facilitessin informació sobre els riscos reputacionals que poguessin afectar les entitats financeres i la indústria en general a Andorra, BPA va presentar un informe el 24 de març del 2014, en què s’incloïen els casos que posteriorment van ser denunciats pel FinCEN. BPA no va rebre cap comentari ni advertència de l’INAF sobre els seus clients abans de la publicació de l’avís del FinCEN. 

L’INAF es va fer càrrec de BPA el 2015 i la va posar sota l’administració de l’Agència Estatal de Resolucions Bancàries (AREB). 

Entre el 2012 i el 2017, l’INAF va estar liderat per Maria Cosan. Anteriorment, va ser directora de KPMG a Andorra i va ser responsable de les auditories anuals de BPA entre el 2008 i el 2011. Durant la seva època, el responsable de Cosan mai va fer cap advertència, ni verbal ni escrita, sobre les operacions ni els clients de BPA.  

Actualment, l’INAF està liderat pel director general, David Cerqueda.

Enric Anglada

Magistrat, President del Tribunal de Corts 

Enric Anglada és un jutge espanyol que exerceix de president del Tribunal de Corts –el tribunal de tres membres– que presideix el cas contra BPA a Andorra. Anglada va assumir el càrrec de president del Tribunal de Corts després que Josep Maria Pijuan es veiés obligat a recusar-se per animositat contra els advocats dels acusats.

El nomenament d’Anglada per liderar el judici contra BPA és controvertit, ja que les proves suggereixen que era conscient que les autoritats espanyoles estaven investigant el banc i el sistema financer d’Andorra de manera espúria i il·legítima. El 2013, Anglada va presidir un cas de corrupció en què van participar un alcalde català i l’empresari rus Petrov, en què es van presentar proves que proposen que la policia espanyola estava investigant Petrov sense autorització judicial per investigar els bancs andorrans i el moviment de capitals al país. 

Anglada ha rebutjat recentment la moció dels acusats per aturar el judici contra BPA fins que no concloguin les investigacions contra la Policia Patriòtica i la ingerència de Rajoy a Andorra. 

El sistema bancari andorrà

La família Reig

Els Reig han estat al centre del sector bancari i de la política andorrana des de fa gairebé un segle. Òscar Ribas Reig, primer Primer Ministre d’Andorra, va ser president d’Andbank fins a la seva mort el 2020 i actualment el seu fill exerceix de vicepresident. Els Reig són membres actius del partit Demòcrates per Andorra (DA), que ocupa el poder des del 2011. 

Carles Enseñat-Reig és el cap del grup parlamentari de DA.

Andbank

Andbank és un dels bancs més grans d’Andorra i és propietat de la influent família Reig. 

El 2021, la investigació dels Papers de Pandora va revelar que Andbank estava involucrat en facilitar esquemes internacionals de blanqueig de diners i evasió fiscal a través de la seva agència comptable associada, AFSI. A més, Andbank va estar involucrat en l’escàndol brasiler “Lava Jato”, que és l’operació de blanqueig de diners més gran de la història. Tot i les proves contra Andbank, l’entitat s’ha estalviat qualsevol escrutini a Andorra.

Andbank va ser la principal entitat bancària on la família Pujol va amagar el seu patrimoni a Andorra des de la dècada de 1990. Els Pujol van obrir un compte a BPA el 2010 que van utilitzar per transferir fons d’Andbank. Les gravacions d’àudio de José Manuel Villarejo confirmen que la Policia Patriòtica espanyola, i posteriorment el govern andorrà, van optar per no dirigir-se a Andbank perquè l’exrei d’Espanya també tenia comptes offshore al banc.

Manel Cerqueda Donadeu

President d’Andbank (2002-present)  

Manel Cerqueda Donadeu és el fundador i president d’Andbank i un dels homes més rics i poderosos d’Andorra. Manel Cerqueda Donadeu va ser president del Banc Agrícol i Comercial d’Andorra fins que es va fusionar amb banca Reig per formar Andbank l’any 2002. Des d’aleshores, ha estat president d’Andbank.

Oriol Ribas-Duró (Reig)

Vicepresident d’Andbank (2002-present)  

Oriol Ribas-Duró és fill d’Òscar Ribas-Reig, primer Primer Ministre d’Andorra i fundador i president d’Andbank. Oriol Ribas-Duró va ser conseller delegat de Banca Reig, fins que el banc es va fusionar amb el Banc Agrícol per formar Andbank. Ribas-Duró exerceix actualment com a vicepresident d’Andbank i vicepresident de Reig Patrimonia, el poderós hòlding de la família Reig.  

Crèdit Andorrà

Crèdit Andorrà és una de les principals entitats bancàries d’Andorra i és propietat (accionistes majoritaris) dels Reig a través del Grup Reig Capital. Maria Reig-Moles és la presidenta del grup i consellera de l’entitat fins al 2018. Va ser membre de la legislatura d’Andorra i va tenir un paper central en la redacció de la Constitució del país. El seu fill, Carles Enseñat-Reig, és el president del grup parlamentari del partit governant DA.

Crèdit Andorrà va adquirir Vall Banc a JC Flowers & Co el 2021.

La “Policia Patriòtica”

La Policia Patriòtica és el grup de funcionaris del govern espanyol, policies, militars i polítics que formaven part de l'”Operació Catalunya”, un projecte encobert que tenia com a objectiu aixafar el moviment independentista català trobant i publicant informacions incriminatòries sobre l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i altres polítics catalans d’alt perfil. 

Entre els implicats ara en l'”Operació Catalunya” hi ha: el cap d’Afers Interns de la Policia Nacional espanyola, Marcelino Martín Blas; el comissari de la Policia Nacional, José Manuel Villarejo; l’exministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz; l’exsecretari d’Estat d’Interior, Francisco Martínez; l’exdirector general de la Policia Nacional, Ignacio Cosidó; l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i l’exPrimer Ministre, Mariano Rajoy.

José Manuel Villarejo

José Manuel Villarejo és un excomissari de la Policia Nacional espanyola i una figura clau en l'”Operació Catalunya”. Unes gravacions publicades pel diari espanyol El País el maig del 2022 i una entrevista posterior de Villarejo, confirmen que Espanya es va dirigir i va amenaçar BPA en un intent de trobar informació incriminatòria sobre l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol.

Marcelino Martín Blas

Marcelino Martin Blas era el cap d’Afers Interns de la Policia Nacional espanyola i membre de la Policia Patriòtica. El 2014, el conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel Prats, va ser abordat per l’adjunt de Seguretat de l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, que el va informar que Espanya estava mirant d’intervenir a Banco Madrid i li va demanar que viatgés a Madrid per reunir-se amb Martín Blas. En una reunió,  Martín Blas va pressionar Joan Pau Miquel perquè BPA publiqués la informació sobre els polítics catalans apuntats a l’Operació Catalunya. Blas va afirmar que si Joan Pau Miquel no col·laborava amb ells i aportava informació crítica, “actuarien contra BPA” utilitzant l'”administració nord-americana (FinCEN) com a apoderat, si fos necessari”. L’executiu de l’entitat, “conscient del perill inherent a l’avís”, va decidir facilitar informació sobre Pujol a la policia espanyola.