Els tres magistrats del Tribunal de Corts –Enric Anglada (foto), Jacques Richiardi i Concepció Barón- que jutgen la primera peça separada del cas Banca Privada d’Andorra (BPA) s’han posat la soga al coll. Ho han fet en l’últim aute, emès a començaments d’aquest mes de juliol, en el qual van rebutjar la petició de l’advocat defensor Toni Riestra, que demanava la suspensió i anul·lació del judici, després de les escandaloses revelacions que figuren en els enregistraments del comissari corrupte José Manuel Villarejo que estan fent públics diversos mitjans de comunicació espanyols.
Segons l’advocat Toni Riestra, aquests enregistraments demostren que la “policia patriòtica” del ministeri de l’Interior espanyol va ordir una operació de “guerra bruta” per “rebentar” la BPA i aconseguir així els comptes de la família Pujol. A més, el comissari Villarejo ha confessat que, en el seu inici, aquesta operació anava adreçada contra l’Andbank –on els Pujol hi van amagar, durant anys, la seva fortuna, producte de la rapinya corrupta-, però que va ser avortada per la cúpula del ministeri de l’Interior, amb l’excusa superior que en aquest banc també hi havia comptes vinculats a l’aleshores cap de l’Estat espanyol, Juan Carlos I, i això es va decidir desviar el “cop de martell” contra la BPA.
LA “NOTICIA CRIMINIS” ÉS UN FEIX DE MENTIDES
En resposta a l’escrit de l’advocat Toni Riestra, el Tribunal de Corts ha argumentat que aquests enregistraments no aporten cap novetat substancial que afecti el desenvolupament del judici i, en conseqüència, l’ha desestimat. Els tres magistrats consideren que no hi ha cap relació entre la “guerra bruta” de la “policia patriòtica” i la nota que va emetre el FinCEN, organisme del departament del Tresor dels Estats Units, el 6 de març del 2015 –divulgada quatre dies després-, al qual li dona tota la credibilitat.
En aquesta resolució, el Tribunal de Corts subratlla que el comunicat del FinCEN és la “noticia criminis” que sustenta l’actual procediment i, de manera rotunda, el considera la prova irrefutable que justifica la celebració del judici. Però els magistrats s’equivoquen de cap a peus: la “notice” original del FinCEN, com ha pogut comprovar LA VALIRA, està plena de falsedats que l’invaliden com a document clau de la instrucció judicial feta a Andorra.
L’OPERACIÓ EMPERADOR
Com és conegut, la vista oral que se celebra a la Batllia està centrada en l’operativa a la BPA que feia el valencià Rafael Pallardó, suposadament per compte de l’empresari xinès Gao Ping, resident a Madrid. Gao Ping és considerat el cap d’una organització criminal que, entre els anys 2008-12, va defraudar a la Hisenda espanyola uns 1.200 milions d’euros amb importacions de productes de consum procedents de la Xina.
Aquesta trama defraudatòria va ser desmantellada per la policia espanyola l’any 2012, sota la direcció de l’Audiència Nacional i el fiscal anticorrupció José Grinda (Operació Emperador). En l’actualitat, el cas, en el qual hi ha 102 imputats, està pendent de judici oral. Entre els acusats hi ha Rafael Pallardó i un ex empleat de BPA.
Segons especificava la nota del FinCEN, 20 dels 1.200 milions que va defraudar l’organització de Gao Ping es van moure cap a Xina a través de la BPA. Però el cert és que, a més de la BPA, Rafael Pallardó també va operar a Andorra, durant molts anys, amb l’Andbank i Mora Banc, que, de manera sorprenent, han quedat al marge d’aquest procediment.
LA BPA VA TALLAR L’OPERATIVA A RAFAEL PALLARDÓ
En relació amb els vincles de BPA amb la trama de Gao Ping, diu la “notice” del FinCEN: “De 2011 a octubre del 2012, el Directiu C de BPA va acceptar suborns per a processar transferències d’efectiu de gran volum per a l’agent facilitador del blanqueig de capitals Gao Ping (en endavant, l’Agent 3)”. Aquest paràgraf conté dues mentides:
- El setembre de l’any 2011, la direcció de BPA va prohibir l’operativa a Rafael Pallardó, el suposat “correu” de Gao Ping. Aquest grup bancari andorrà havia comprat Banco Madrid i, per evitar qualsevol problema amb les autoritats espanyoles, va decidir suprimir les compensacions de diners en efectiu que feia Rafael Pallardó. Per tant, aquesta asseveració que fa el FinCEN és falsa pel que fa al període setembre 2011-octubre 2012, quan la policia va escapçar aquesta trama.
- No consta enlloc que el “Directiu C” rebés suborns de Gao Ping.
“TRÀFIC D’ÉSSERS HUMANS”
Continua dient la “notice” del FinCEN:
“Ping intervenia en nom d’una organització delictiva transnacional dedicada al blanqueig de capitals mitjançant operacions comercials i al tràfic d’éssers humans i va establir relació amb els bancs andorrans per blanquejar diners en nom de la seva organització i de nombrosos ciutadans espanyols”. Aquest segon paràgraf també està basat en mentides:
- Entre els molts delictes que li imputen, no consta en el sumari del cas Emperador que Gao Ping es dediqués al “tràfic d’éssers humans”.
- Gao Ping mai no va tenir relació directa ni amb la BPA ni amb cap altre banc andorrà.
GAO PING MAI VAT TENIR COMPTES A ANDORRA
També assegura el FinCEN en la seva “notice”:
“A través del seu soci, Ping va subornar banquers andorrans perquè acceptessin ingressos d’efectiu en comptes menys vigilats i transferissin els fons a suposades societats pantalles a la Xina. Un dels directius del banc claus per a Ping era el Directiu C”. Més mentides:
- Mai s’ha constatat enlloc que “Ping subornés banquers andorrans”. Tampoc s’ha trobat mai cap compte de Gao Ping ni a BPA ni al conjunt de la banca andorrana.
- No hi ha cap rastre que hi hagués una relació personal i directa entre cap empleat de BPA i Gao Ping, de manera que és inversemblant que pogués ser “un dels directius del banc claus per Ping”.
DE PEUS A LA GALLEDA
La “notice” del FinCEN referida als vincles entre l’organització defraudatòria de Gao Ping i BPA també s’equivoca quan diu: “Les forces de seguretat espanyoles van detenir Ping el setembre del 2012 per la seva participació en activitats de blanqueig de capitals”. Gao Ping va ser detingut el 16 d’octubre del 2012.
Per tant, els tres magistrats del Tribunal de Corts fiquen els peus a la galleda quan consideren que la “notice” del FinCEN és la “Bíblia” que justifica, sense cap mena de dubtes, la causa que estan jutjant. Com es pot constatar, el text literal de la “notice” és una falsedat darrere una altra i no s’aguanta per enlloc.
INFORMACIÓ FALSA I MANIPULADA
La pregunta és: per què s’aferra el Tribunal de Corts a mantenir aquesta gran mentida com la prova determinant per asseure 24 exdirectius i exgestors de la BPA al banc dels acusats, als quals el fiscal general demana un munt d’anys de presó i multes milionàries?
Hi ha una segona pregunta que cal fer: qui i perquè, des d’Espanya, va donar tota aquesta informació falsa i manipulada al FinCEN sobre els suposats vincles Gao Ping-BPA, farcits d’errors i de mentides interessades?
És aquí on l’encerta l’advocat Toni Riestra en l’escrit que va elevar al Tribunal de Corts l’1 de juliol passat: “La informació que publicà el FinCEN i serví de ‘noticia criminis’ al Fiscal General, fou el resultat de l’il·lícit comès per membres de la policia patriòtica front les autoritats americanes, puix els traslladaren informació manipulada i tendenciosa per tal de donar lloc a la seva amenaça i xantatge i enfonsar i intervenir la BPA per tal d’obtenir tota la seva informació bancària, amb anterioritat protegida pel secret bancari o professional”.
ELS NORD-AMERICANS, EMPRENYATS
El relat que fa el FinCEN en la seva “notice” sobre els vincles Gao Ping-BPA és absolutament fals i, això, tractant-se d’un organisme oficial del departament del Tresor dels Estats Units, és un fet molt greu. Segons ha pogut saber LA VALIRA de fonts solvents, les autoritats nord-americanes estarien profundament irritades amb els contactes espanyols que els van fornir aquesta informació falsa i que els van fer caure en el ridícul i ja han advertit no pensen quedar-se quietes davant d’aquesta aixecada de camisa.
El judici del cas BPA “crema” cada cop més i ja veurem com acaba. L’actitud obtusa del Tribunal de Corts no ajuda a impartir justícia, ans al contrari.
