La intenció inicial del govern municipal de la Seu d’Urgell que les 90 places de la futura residència per a la Gent Gran, en una parcel·la de la nova àrea urbana de l’Horta del Valira, puguin ser concertades i privades, podria omplir el geriàtric de persones residents a Andorra.
Al progressiu envelliment de la població se suma a l’important dèficit de places per als padrins que viuen al país dels Pirineus. Els organismes oficials xifren, a hores d’ara, en més d’un centenar la llista d’espera.
De fet, hi ha persones d’aquest col·lectiu andorrà que s’han vist obligades a emigrar a altres residències foranies, com ara la d’Oliana o la de la Llar de Sant Josep a la Seu, per passar el tram final de la vida i lluny de la família.
La no gestió pública del nou centre alturgellenc comportaria un risc evident de manca de control sobre quines són les persones de la tercera edat que poden accedir o no a l’equipament. Deixant a disposició de la iniciativa privada el dret de la Gent Gran a viure amb una atenció digna, podrien augmentar les diferències de les persones en funció del seu poder adquisitiu.
La prioritat de l’equip de govern de la Seu, encapçalat per l’alcalde socialista, Joan Barrera, ha de fer possible que totes les persones de la tercera edat del municipi, independentment si disposen o no de recursos suficients, hi tinguin accés, en sintonia amb les polítiques de canvi progressistes sorgides de les eleccions del passat mes de maig.
Un abans i un després d’anys d’un feroç neoliberalisme establert a la capital alturgellenca pels successius governs republicans i neoconvergents, representants en la darrera legislatura per Francesc Viaplana i Jordi Fàbrega.
