La majoria dels col·legis privats concertats catalans –teòricament gratuïts per estar sostinguts amb fons públics- cobren quotes mensuals a les famílies. Unes aportacions que acostumen a ser obligatòries, malgrat que la llei les prohibeixi explícitament, segons el darrer estudi de quotes i preus de centres concertats, elaborat per l’Associació de Col·legis Privats i Independents (Cicae) i la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares dels alumnes (Ceapa).
Catalunya es manté un any més com la comunitat on més es paga per acudir a un centre privat pagat amb fons públics. En un de cada dues escoles la quota és superior als 100 euros mensuals.
En el cas de l’escola concertada de La Salle de la Seu d’Urgell, el centre educatiu amb més alumnes escolaritzats del municipi, des dels 3 anys fins als 16 anys, els pares paguen cada mes una quota de 86,94 euros per cursar la primària, més uns 800 euros més que han de desemborsar al principi de curs en concepte de matrícula, material obligatori i llibres. Al mes de juliol s’inclou un altre rebut per assegurança i despeses de gestió. A l’ESO l’import mensual és de 84,97 euros i, a part, també s’ha d’incloure el pagament de la matrícula, material i llibres.
L’article 88 de la Llei d’Educació (Lomloe) diu: “Per garantir la possibilitat d’escolaritzar a tots els alumnes sense discriminació per motius socioeconòmics, en cap cas podran els centres públics o privats concertats percebre quantitats de les famílies per rebre els ensenyaments de caràcter gratuït, imposar a les famílies l’obligació de fer aportacions a fundacions o associacions ni establir serveis obligatoris, associats als ensenyaments, que requereixin aportació econòmica per part de les famílies dels alumnes. (…) Les activitats complementàries que es considerin necessàries per al desenvolupament del currículum hauran de programar-se i realitzar-se de manera que no suposin discriminació per motius econòmics. Les activitats complementàries que tinguin caràcter estable no podran formar part de l’horari escolar del centre“.
La concertada incompleix aquest article íntegrament, denuncien Cicae i la Ceapa. I a més ho fan amb la connivència de l’administració, segons l’associació de centres privats. Els col·legis sol·liciten de manera anual permís per cobrar aquestes quotes, indiquen conceptes i preus i l’administració ho autoritza, en aquest el departament d’Educació de la Generalitat. Entre altres casuístiques les escoles poden negociar des d’una hora lectiva extra fins a demanar aportacions econòmiques importants.
En aquest context de mínima transparència, els centres educatius justifiquen que les quotes supleixen l’infrafinançament que denuncien sofrir, malgrat que la partida de fons públics que es desvia a la concertada ha pujat un 20% en deu anys mentre l’alumnat matriculat es mantenia estable. Així, expliquen aquests centres a les famílies, els pagaments que cobreixen “activitats complementàries”, el projecte educatiu, és una aportació o directament li diuen quota.
