La Cooperativa lletera del Cadí, ubicada a la Seu d’Urgell, ha establert una política de mà dura contra tots aquells treballadors que gosin criticar la direcció per haver reduït les condicions laborals, cada vegada més precàries, augmentar el ritme de treball i incrementar el nombre d’acomiadaments.
Una situació que s’agreuja en el cas de la plantilla més jove amb un tracte “indignant”, tal com asseguren a LA VALIRA alguns testimonis. Un darrer dels despatxats ha estat un noi amb “l’excusa d’haver-li caigut sabó d’un recipient del lavabo”. Qualsevol motiu, indiquen, és bo per la direcció per cessar un díscol empleat amb proves que “si no existeixen se les acaben inventant”.
Es donen casos fins i tot de treballadors que després d’estar de baixa laboral i demanar un canvi de lloc en la cadena de producció, han vist reduït considerablement el seu salari.
I en aquest context, el comitè d’empresa està atemorit per les contínues amenaces de la direcció per evitar que aquest pèssim clima laboral sigui conegut per l’opinió pública a través principalment dels mitjans de comunicació. En aquest sentit, la cooperativa fortament vinculada a l’antiga Convergència, ara JuntsxCat, ha desplegat a través d’aquesta formació política un acèrrim control mediàtic per tapar les suposades vergonyes de la companyia.
Una empresa que premia amb uns salaris més que dignes als empleats que hi treballen en el departament d’administració i direcció, mentre que ofereix unes roïnes condicions a la resta d’empleats i als mateixos productors lleters.
16 comentaris a “La lletera del Cadí continua represaliant treballadors díscols amb la mà dura establerta per la direcció”
Cadi era una empresa que ens omplia d’orgull tota una ciutat i ara ens avergonyeix d’una manera excepcional.
El ruc continua per la sendera.
Per quan els treballadors ens unirem per exigir un tracte més humà i defensar els nostres drets sense pors ni traves, què ens passa? ens tracten indignament i no reacionem, veiem com es dilueix la gran història passada de la cope en un toll de merda i no reacionem, que temem a perdre? quan ja hem perdut la dignitat, que és el pitjor que podem perdre.
Defensem-nos i defensem la Cope.
No podem perdre on està el punt d’inflexió i la mà que bressola el bressol d’aquesta mala situació, el de les 90 prestatgeries d’Urgèlia cap al fos , Josep Balcells àlies “Silent Killer” que amb la seva prepotència altanera ha intoxicat a la direcció, que amb la seva manca de personalitat (Jordi Clotet i Roser Marquès) ha donat lloc a aquesta situació de mala imatge.
Acompanyat de la manca de competència de RRHH Dolors i Zlatan al monent de gestionar el dia a dia
el responsable de tot,és el president Lluis Clotet, per acceptar-ho
el Lluis no s’assabenta de res, només li interessa que li diu el seu cosí, però el que ha mogut tots els fils per acabar en aquesta situació és el Josep Balacells
Com solen dir, qui no vol pols que no vagi a l’era… Últimament han ejecutat acomiadaments de gent molt útil.
El problema està en els què es queden, (els tecnics i direccion) que no estan ni se’ls espera per resoldre problemes, per falta de capacitat i molta mala fe. Molta mediocrietat amb por a la veritat
La junta sempre ha estat un titella en mans de la direcció, fins i tot
el Toni Torrent feia campanya des del seu lloc de treball a favor de la junta triada per la direcció en contra d’altres socis.
Cadi, és un model obsolet amb data de caducitat amb instal·lacions antigues, sense transició de renovació en maquinària i adaptació a les noves tecnologies, la manca de personal especialitzat i la crisi del sector làcteo, i a sobre la Direcció destrueix l’actiu del personal…. , això s’acabarà com va passar a lleteries – els cooperativistes pagant la festa d’una gestió dolenta, en aquest cas de Jordi Clotet .
Sense treure merits….
Potser que de “Aquellas lluvias, tengamos estos lodos”.
Aqui ni uns son tan lletjos, ni els altres son guapos.
La que van acompanyar per la porta gran que bressola el bressol de l’automatització made in Cadí va fer moltes feines de gran calibre per el funcionament del dia a dia, automatitzant moltes accions, però tenia un problema. Era ella i només ella, coneguda amb el nom The Silent Best of Cadi
Ara anem millor, no cal que tornin. No els trobem a faltar.👊
no desvieu el problema, el tema és que els problemes ens engoleixen sense reaccionar, i l’equip rector reacciona malament o no reaciona. el ruc segueix el camí.
Ja esperen el proxim capitol, i la resposta de la dirección, a no que saben no responden, el cinisme continua emplenat les oficinas.
Al company El Sogol:
no es per desmereixet , pero es diu ” de esos polvos estos lodos”
cultura general, pero d´on no hi ha no en raja.
Amic Lee, es fa notar que ara estem mijor, no cal dir ho,
tot roda fenomenal.