L’advocat andorrà Emili Campos va quedar escandalitzat quan va veure les imatges que es van difondre per les xarxes socials el dia 2 d’abril passat, en les quals es veien com els policies traslladaven els vots dipositats a la Batllia fins als col·legis electorals en capses de cartó reciclades i tancades, de manera precària, amb cinta adhesiva. Emili Campos, que havia exercit el vot judicial el 29 de març, va considerar que aquestes imatges eren una burla a la democràcia i va decidir passar a l’acció per aclarir els fets.
Recordem que en les eleccions del dia 2-A van exercir el seu dret a vot 20.050 electors, dels quals 9.010, gairebé la meitat, ho van fer anticipadament a la Batllia, emprant el sistema del vot judicial. Segons estableix la Llei de règim electoral i del referèndum, aquest vot judicial s’ha de lliurar en presència física d’un batlle, que dona fe i autoritat de la seva emissió.
DEMANDA PER VULNERACIÓ DE DRETS FONAMENTALS
Però els ciutadans –entre els quals Emili Campos- van poder constatar que quan van anar a votar, a la Seu de la Justícia van ser atesos per personal laboral i que no hi havia cap batlle present que vetllés per la licitud del procediment. A més, els vots lliurats eren dipositats en sobres dins de capses de cartó obertes, en comptes d’urnes transparents i precintades.
Aquestes irregularitats constatades van motivar que Emili Campos presentés, el 12 d’abril passat, una demanda a la Batllia per vulneració de drets fonamentals, d’acord amb el procediment urgent i preferent que preveu l’article 41.1 de la Constitució. Entre altres consideracions, l’advocat afirmava que en el dipòsit del seu vot a la Seu de la Justícia no es va garantir correctament la cadena custòdia per evitar una possible manipulació.
LA CADENA DE GUÀRDIA I CUSTÒDIA
En un escrit presentat a la Batllia, l’advocat demanava que es practiquessin les següents diligències de prova:
*Que es detalli de manera “molt pormenoritzada” tots els tràmits que es van seguir amb el seu vot, des que el va emetre a la Seu de la Justícia, el 29 de març, fins que va ser dipositat a la mesa electoral corresponent, el dia 2 d’abril
*Que s’aportin les gravacions de vídeo de la Seu de la Justícia durant les 24 hores entre els dies 29 de març i 2 d’abril per conèixer el procés de guàrdia i custòdia del seu vot judicial
*Que s’especifiqui quin batlle era l’encarregat de la guàrdia, custòdia i transport del seu vot fins a l’urna
*Que s’aclareixi si el seu vot, mentre va romandre a la Seu de la Justícia, va ser guardat en una habitació o en una caixa forta i quines persones tenien la clau per poder accedir-hi
*Que s’aportin els enregistraments de vídeo de l’habitació o de l’indret on hi havia la caixa forta on es van guardar els vots judicials
LA CLAU DE LA CAIXA FORTA
En les diligències obertes arran de la demanda presentada per Emili Campos, el Consell Superior de la Justícia (CSJ) va aportar un document amb el protocol que se segueix en la tramitació del vot judicial. L’advocat no dubta de l’existència d’aquest protocol, però reclama les proves que demostrin que, efectivament, es va seguir.
En la seva resposta, inclosa en el sumari, el CSJ no especificava qui era el batlle encarregat de presidir, controlar i salvaguardar el vot judicial. En canvi, descarregava la responsabilitat en els tres funcionaris que tenien accés a la clau de la caixa forta on es guardaven les paperetes durant la nit i que va identificar pel seu nom: Jaume Freixas, Fanny Berrio i Agnès Martí.
INFORME DE LA FISCALIA
La demanda d’anul·lació dels resultats electorals presentada per Emili Campos va ser rebutjada per sentència del batlle Xavier Colom del dia 14 de maig. Contra aquesta resolució, l’advocat va presentar un recurs d’apel·lació davant la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, on reclamava la “revocació íntegra” de la sentència desestimatòria.
En el marc d’aquest procediment judicial, la Fiscalia, que dirigeix Alfons Alberca (foto), ha presentat un informe on s’abraona contra els arguments i les proves que demana Emili Campos. Segons el ministeri públic, la denúncia de l’advocat no té credibilitat, ja que es fonamenta en “formalitats secundàries no acreditades” i que, en tot cas, no justifiquen la pretesa anul·lació dels resultats electorals.
“DRET A LA INTIMITAT”
La Fiscalia també considera que les proves sol·licitades “no són d’interès”, a més de titllar-les de “desproporcionades” i “impracticables”. En aquest sentit, valora com a “innecessàries” l’aportació de les gravacions de les càmeres de la Seu de la Justícia corresponents als quatre dies durant els quals el vot judicial d’Emili Campos va estar dipositat en les dependències de la Batllia.
Segons l’argument de la Fiscalia, l’accés a les gravacions de les càmeres de seguretat de la Seu de la Justícia significaria un atemptat al “dret a la intimitat” de les persones -ciutadans, funcionaris i batlles- que, durant aquells quatre dies van fer acte de presència a la Batllia. A més, la Fiscalia creu que, passats dos mesos de les eleccions, “difícilment es guardaran les gravacions” que reclama l’advocat Emili Campos.
OMBRES DE DUBTE
Malgrat la contundència de l’informe de la Fiscalia, els dubtes i les ombres sobre la netedat de les eleccions del dia 2 d’abril passat, que van atorgar la majoria absoluta del Consell General a Demòcrates per Andorra (DA), persisteixen en sectors de l’opinió pública. En especial, pel que fa als 9.010 vots que es van emetre i dipositar a la Batllia.
Avala aquesta tesi els comentaris que van fer, abans de les eleccions, destacats dirigents de DA, assegurant, sense cap mena d’incertesa raonable, que guanyarien els comicis per majoria absoluta. Aquesta convicció contrastava amb l’ambient de descontentament que es palpava al carrer contra la gestió del Govern de Xavier Espot (preus de l’habitatge, carestia de la vida…) i que els resultats proclamats, de manera sorprenent, no van reflectir.
