Mentre el turisme i l’especulació immobiliària floreixen, les persones residents a Puigcerdà es veuen obligats a abandonar la seva llar a causa de la manca de polítiques efectives que garanteixin l’accés a un habitatge digne. Les dades són contundents: en els últims 15 anys, no s’ha construït ni un sòl pis protegit a la capital de la Cerdanya malgrat les reiterades promeses electorals.
Des del 2015, els polítics locals han anunciat projectes de pisos socials que mai s’han materialitzat. Es va parlar d’apartaments a prop de Llums del Nord i de 140 a Pedregosa, però cap d’aquests plans ha vist la llum.
Mentrestant, municipis més petits com Bolvir, amb prou feines 550 habitants, ja estan construint 9 habitatges protegits Llívia, amb menys de 2.000 habitants, ha avançat amb 39, 18 d’ells destinats a lloguer social. Puigcerdà, amb gairebé 10.000 veïns, continua sense oferir solucions concretes.
Especulació i turisme: els veritables guanyadors
L’especulació immobiliària i l’auge del turisme han prioritzat els interessos econòmics sobre les necessitats bàsiques dels residents. Cada dia s’aproven fins a 15 llicències per a pisos turístics, mentre que els protegits brillen per la seva absència.
Aquest model ha convertit Puigcerdà en un escenari atractiu per als visitants, però insostenible per als seus habitants. Els joves i les famílies treballadores es veuen obligats a marxar, ja que no poden afrontar els alts costos de lloguer o compra. Des del 2020, el 28% dels joves han abandonat la comarca, i cada mes, deu famílies més són expulsades de la seva llar.
Comparacions que evidencien el problema
La situació de Puigcerdà contrasta amb la d’altres municipis de la zona. Ger planeja construir 50 pisos socials, Das ha reconvertit antigues rectories en allotjaments socials, i Bolvir i Llívia avancen amb projectes per aquest mateix fi.
Aquests exemples demostren que, quan hi ha voluntat política, és possible trobar solucions. No obstant això, la capital cerdana sembla estancada en un model que beneficia a uns pocs i perjudica a molts.
Un futur incert
La falta d’acció per part de l’Ajuntament no només afecta les famílies que es veuen obligades a marxar, sinó que també posa en risc la identitat i la cohesió social de la localitat. Un poble que perd els seus residents perd la seva essència i es converteix en un mer decorat per als turistes.
És urgent que les autoritats locals prioritzin polítiques d’habitatge que garanteixin el dret a una llar digna per a tots els veïns. Altrament, Puigcerdà encara serà un exemple de com la falta de visió política i l’especulació poden destruir una comunitat.
