La crisi de l’habitatge a Puigcerdà arriba a nivells alarmants: cada mes famílies senceres són expulsades de les seves llars

Mentre el turisme i l’especulació immobiliària floreixen, les persones residents a Puigcerdà es veuen obligats a abandonar la seva llar a causa de la manca de polítiques efectives que garanteixin l’accés a un habitatge digne. Les dades són contundents: en els últims 15 anys, no s’ha construït ni un sòl pis protegit a la capital de la Cerdanya malgrat les reiterades promeses electorals.

Des del 2015, els polítics locals han anunciat projectes de pisos socials que mai s’han materialitzat. Es va parlar d’apartaments a prop de Llums del Nord i de 140 a Pedregosa, però cap d’aquests plans ha vist la llum.

Mentrestant, municipis més petits com Bolvir, amb prou feines 550 habitants, ja estan construint 9 habitatges protegits Llívia, amb menys de 2.000 habitants, ha avançat amb 39, 18 d’ells destinats a lloguer social. Puigcerdà, amb gairebé 10.000 veïns, continua sense oferir solucions concretes.

Especulació i turisme: els veritables guanyadors

L’especulació immobiliària i l’auge del turisme han prioritzat els interessos econòmics sobre les necessitats bàsiques dels residents. Cada dia s’aproven fins a 15 llicències per a pisos turístics, mentre que els protegits brillen per la seva absència.

Aquest model ha convertit Puigcerdà en un escenari atractiu per als visitants, però insostenible per als seus habitants. Els joves i les famílies treballadores es veuen obligats a marxar, ja que no poden afrontar els alts costos de lloguer o compra. Des del 2020, el 28% dels joves han abandonat la comarca, i cada mes, deu famílies més són expulsades de la seva llar.

Comparacions que evidencien el problema

La situació de Puigcerdà contrasta amb la d’altres municipis de la zona. Ger planeja construir 50 pisos socials, Das ha reconvertit antigues rectories en allotjaments socials, i Bolvir i Llívia avancen amb projectes per aquest mateix fi.

Aquests exemples demostren que, quan hi ha voluntat política, és possible trobar solucions. No obstant això, la capital cerdana sembla estancada en un model que beneficia a uns pocs i perjudica a molts.

Un futur incert

La falta d’acció per part de l’Ajuntament no només afecta les famílies que es veuen obligades a marxar, sinó que també posa en risc la identitat i la cohesió social de la localitat. Un poble que perd els seus residents perd la seva essència i es converteix en un mer decorat per als turistes.

És urgent que les autoritats locals prioritzin polítiques d’habitatge que garanteixin el dret a una llar digna per a tots els veïns. Altrament, Puigcerdà encara serà un exemple de com la falta de visió política i l’especulació poden destruir una comunitat.

 

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

3 comentaris a “La crisi de l’habitatge a Puigcerdà arriba a nivells alarmants: cada mes famílies senceres són expulsades de les seves llars”

  1. S’ha reflexionat prou sobre qui acaba llogant realment la tipologia d’habitatge a la qual s’adrecen els joves i les famílies? Segur que són el turisme i els veïns no empadronats els que viuen al centre de Puigcerdà?

    Respon
  2. La crisi de l’habitatge és un problema comú a nivell mundial, no es exclussiva de Puigcerdà. Us suggereixo que intenteu llogar o comprar un pis a Barcelona, missió impossible per a rendes mitjanes i baixes !!! I ja no parlem pels joves amb salaris mes justos…. O sigui que si a Puigcerdà esteu malament amb l’habitatge, a la resta del món estem igual de fotuts ehhhh.

    Respon
  3. aixo passa perque la gent tampoc s’ espavila, jo treballador normal com la meva dona, no varem rebentar calers en el bar, ni de festa, ni amb cotxes nous,ni robes de marca. treballar, fer hores, comprar i vendre articles… Ara disfrutem d’un gran xalet, amb 4 fills que tenim, pagant menys que un lloguer. tothom vol fardar amb roba de marca,cotxes nous, bars, festa… despres passen aquestes coses. sembla que la gent no va aprendre de la crisis del 2008, ni la del 2012, ningu es va preparar, tothom plora, tothom demana… aixo si el cotxe nou que no falti i si val 30.000, 35.000 millor que fardi be. gasolina,cupras, gti… que gasti fort, i sortir el cap de setmana,
    clar un cotxe de vell no!!! clar sortir per les copes o a sopar que no falti!!
    Els meus cotxes de casi 30 anys estan ben cuidats, pagats, amb un manteniment ridicul cada any, el de diari amb casi 500.000 km, funciona igual que un altre.
    aneu esperant que la administració faci algo, encar no ho anteneu que el que toca es sangrar la gent per viure millor ells, com mes val un lloguer mes impostos surten.
    bàsicament, si no vas despullat no necessites roba, si el cotxe funciona i va be no fa falta un de nou que gasta igual, si no passes gana no necessites comprar merdes per menjar o veura, aixi sobren diners a final de mes, i el que no es fa servir es ven i es guarda la pasta, aixi es com es fan els racons per comprar una propietat i pagar mes just.

    Respon

Feu un comentari

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Enquestes

Creus que el Govern de Mariano Rajoy va provocar la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA)?

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies