La Confederació Ibèrica i el Nou Tractat d’Amistat

Han passat 44 anys des de l’anterior Tractat d’Amistat entre Espanya i Portugal. El clima polític del 1977 estava marcat, tant per l’esperança que les noves democràcies obria en tots dos països, com per una desconfiança mútua arrelada en els anys de les dictadures.

El nou tractat d’Amistat Ibèric (281021-TratadoAmistadCooperacionEspanaPortugal.pdf (lamoncloa.gob.es) neix després d’una pertinença conjunta a la UE de 36 anys, que ha portat els dos països a una enorme integració econòmica i social, inèdita des dels temps de la Unió Ibèrica dels “Felips”. En aquest escenari, el nou Tractat havia d’estar a l’altura i, certament, el text no decep. Es tracta d’un salt endavant legislatiu de gran valor, que posa les bases per a una cooperació estratègica de caràcter estructural i definitiva. També hi ha mancances i la crítica recurrent cap a la vacuïtat dels Tractats Internacionals. Parlarem d’això, però certament després de la signatura d’aquest històric acord el que procedeix és celebrar i congratular-se per disposar d’un Tractat d’Amistat, en el qual cap una veritable Confederació Ibèrica, que ja podem avançar i saludar.

Els mitjans generalistes i els seus “brillants” analistes no estan sabent interpretar la importància, l’abast i les possibilitats del Nou Tractat. Una vegada més cometem a Espanya l’error de menystenir, informativament, el vincle ibèric. Des de Portugal, no obstant això, es constata el valor estratègic del que s’ha signat a Trujillo.

El Tractat inclou un preàmbul i sis Capítols. El Capítol I determina el Marc General, Principis i Valors; el Capítol II, els Instruments de Cooperació; el Capítol III, els diferents àmbits de la Cooperació; els Capítols IV i V estan dedicats a la UE i a la Cooperació Multilateral, deixant el Capítol VI per a les disposicions finals.

El text té força contingut que podrà ser objecte de diferentes anàlisis, però del seu rerefons polític destaquen, al meu entendre, tres aspectes:

1. L’al·lusió a “la pertinença conjunta a la Comunitat Iberoamericana de Nacions”. Tots dos països subratllen així pertànyer a un “tot civilitzatori”, en expressió encunyada per Fernando Pessoa. Espanya i Portugal tenen un vincle diferenciador i únic a Europa, són membres d’una comunitat global de països, que suma uns 800 milions de persones. Reafirmar-ho en el Nou Tractat d’Amistat té un alt valor polític, perquè aquesta concepció iberoamericana no és del tot pacífica a Portugal, a causa de reticències històriques. L’Estat portuguès derroca novament aquest mur de desconfiança, construït tenaçment durant segles.

2. S’estableixen Estructures permanents de Cooperació que són: les Cimeres bilaterals anuals dels Governs, una Instància de seguiment dels acords de les Cimeres, Reunions anuals entre els Ministres d’Afers exteriors i Ministres de Defensa per a coordinar matèries estratègiques de seguretat i defensa, Cooperació parlamentària hispano-lusitana i Mecanismes estructurats de diàleg entre les societats civils i els interlocutors socials de tots dos Estats.

Aquestes estructures, si es desenvolupen convenientment, són veritables institucions confederals, en qualsevol manual de ciència política.

Per al Moviment Civil Iberista és un gran èxit la creació de Mecanismes estructurats entre les societats civils i d’aquestes, conjuntament, amb tots dos estats. És avantguardista i nou que un tractat entre Estats impulsi estructures civils. Personalment, com a president de la Plataforma Civil Ibèrica (www.plataformaiberica.com) i des de la participació en el Fòrum Cívic Ibèric que reuneix diverses entitats ibèriques, em sento al·ludit i responsabilitzat. Estem veritablement expectants del desenvolupament d’aquest punt. Demanem celeritat als governs. Per part nostra, estarem a l’altura, tenim idees, experiència i coneixement per a fer contribucions valuoses.

Quant a la Instància de seguiment dels acords, creiem que pot convertir-se en un embrió de govern ibèric, atès que els acords poden abastar tot tipus d’àmbits i tenir la profunditat que es vulgui aconseguir.

3. El Tractat abasta la pràctica totalitat de les àrees de govern d’un Estat: Educació, Medi ambient, Energia, Ciència i Tecnologia, Economia, Seguretat i Defensa, Justícia i Interior, Salut, Treball i Polítiques Socials i Exteriors (l’acord parla de presentar posicions comunes en les organitzacions internacionals). D’aquesta manera l’amplitud de la cooperació, fa possible una governança ibèrica.

Com qualsevol Tractat Internacional, i com passa també en les mateixes constitucions dels països, es tracta principalment de determinar les línies generals d’actuació, els principis i els valors, la qual cosa és molt, moltíssim. Aquest tipus de text no és un document de concreció, com alguns des d’una ignorància delatadora, han tractat de criticar. Un Tractat d’Amistat és un Marc General d’actuació i aquest Tractat pot permetre aconseguir quotes d’integració entre els països extraordinàries.

L’abast i la transcendència política de l’“Amistat Ibèrica” s’aniràn veient amb el temps. El Moviment Iberista ha vist plasmades algunes de les seves reivindicacions. Vam mostrar la nostra disposició a col·laborar, perquè dins de l’esperit i de la lletra d’aquest Tractat caben gran part de les nostres aspiracions i per descomptat el llistat de temes concrets que venim reclamant. Estem d’enhorabona.

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies