La possibilitat que l’expresident Joan Laporta es presenti novament a les eleccions del FC Barcelona ha estat confirmada per la cadena SER, el que converteix la cursa electoral de Víctor Font en un calvari. El segment del barcelonisme potencialment proper al que representa i proposa Font, el precandidat que porta més de tres anys treballant per a les eleccions de 2021, no deixa de ser territori de Joan Laporta, coincidint tots dos en la hissada de la bandera del ‘cruyffisme’ i d’alguna manera la de l’ ‘antinuñisme’ de tota la vida i posteriorment la de l’oposició a Sandro Rosell i després a Josep Maria Bartomeu.

L’actitud de Joan Laporta suposa un desafiament descarat i directe al mateix poder i entorns mediàtic, financer i polític que li va estar donant suport mentre va ser president i que ara havia adoptat a Víctor Font per al gran assalt pendent a la llotja del Camp Nou, el que li va ser arrabassat per Rosell en 2010 atropellant a les urnes al candidat continuista, Jaume Ferrer.

Quan la presidència de Josep Maria Bartomeu va flaquejar el gener de 2015 i el president va prometre eleccions al final de temporada, Laporta va ser el primer a sortir a liderar una candidatura tot i saber que Víctor Font s’estava preparant per quan toqués amb el suport d’aquest cercle del poder que abans era el seu. La seva irrupció, inesperada i fruit d’un rampell, va causar tal desgavell i desànim que Víctor Font va haver de plegar veles i esperar la seva oportunitat.

Per aquest motiu, Víctor Font es va avançar dos anys a les de 2021, pensant que així marcava el territori i posava les bases suficients per a no deixar lloc a Laporta. També suposava que, havent perdut en 2015 contra Bartomeu, no s’atreviria a intentar-ho.

No el coneix prou, per descomptat. Laporta ha vist una oportunitat única, començant per la mateixa debilitat de Víctor Font, un precandidat que malgrat el seu potent aparell mediàtic i entorn financer i polític no està precisament fi en els seus moviments i estratègies. A més, l’expresident compta amb el beneplàcit i els consells del influent periodista Jordi Basté (RAC1) i pot dir-se que també amb la complaença del mitjà, l’únic amb el qual Laporta manté relacions del Grup Godó.

L’esperada aparició de Laporta provoca, doncs, que hagin de lluitar per la mateixa porció del pastís que encara es ven sota el paraigua del ‘cruyffisme’. Davant tindran com a principal opositor a Toni Freixa, exdirectiu de Rosell que va acabar enfrontat a Bartomeu i participant en unes eleccions com les de 2015 on no tenia res a fer contra el Triplet. Freixa va anticipar el cataclisme que ha sobrevingut després, encara que no va ser escoltat en aquell moment. El seu paper, per tant, no pot associar-se a un continuisme que no troba candidat i que molt difícilment pot encarnar el discrepant, però company de Bartomeu, Emili Rousaud. A la recambra està Xavier Vilajoana.

També s’està a l’espera del qui seria el candidat de Sandro Rosell, que va manifestar el seu desig d’influir en les eleccions per contrarestar l’atac de l’imperi Roures. L’expresident del Girona i de la Federació Catalana, Jordi Roche, és el cridat a ocupar aquesta plaça que sumarà suports importants si acaba sent cert que Rosell se’ls està buscant i preparant. No deixarien de ser, Toni Freixa i Jordi Roche, dos candidats lluitant per l’altre gran sector del barcelonisme que històricament ja ha triat a Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu contra els representants del laportisme i de tot el que representa.