VallBanc tenia una plantilla de 300 treballadors quan l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) va procedir, l’any 2016, a la seva privatització al fons voltor nord-americà JC Flowers. Avui, segons fonts laborals de l’entitat, el nombre d’empleats de l’exBPA ha quedat reduït a menys de la meitat.
Aquesta és la tònica dels fons voltors com JC Flowers (a la foto, el seu CEO, James Cristopher Flowers): aprimen tant com poden les plantilles de les empreses on aterren per reduir la massa salarial i obtenir el màxim de beneficis, peti qui peti. Aquesta pràctica antilaboral també l’estan patint els empleats de l’Hamburg Commercial Bank (HCOB), que va ser comprat a finals de l’any passat per un grup de private equity en el qual hi té una important participació JC Flowers.
La nova direcció del banc alemany, ara sota control dels fons voltors, ha posat en marxa un pla per reduir la plantilla, que preveu l’acomiadament de 750 dels 1.700 treballadors de l’HCOB. Això sí, ha dotat un fons de 200 milions d’euros per “endolcir” aquesta traumàtica reestructuració, un “coixí” que no han tingut els més de 150 treballadors de VallBanc que han estat despatxats des del 2016.
En tot cas, la brutal retallada de la plantilla de VallBanc executada per JC Flowers no ha servit perquè l’entitat hereva de la BPA incrementi els seus beneficis. Al contrari, aquests han anat disminuint any rere any: 11,6 milions (2016), 8,3 milions (2017) i 2,1 milions (2018). També el ROE (Return on Equity) ha anat minvant de manera significativa en els tres últims exercicis: 26,33% (2016), 13,75% (2017) i 1,78% (2018).
Com ja ha explicat LA VALIRA, la situació de VallBanc està plagada d’incògnites. Un cop ha espremut tot el suc que en podia treure, JC Flowers ha encetat moviments per vendre’s aquesta entitat andorrana, davant l’evidència que no té cap mena de futur. Però l’enverinada litigiositat que arrossega el banc –amb demandes multimilionàries per l’escàndol dels CoCos (bons convertibles) i la liquidació dels dipòsits en renda variable a Suïssa- espanta qualsevol inversor potencialment interessat en comprar-lo.
A més, Andorra ha perdut tot el seu interès com a plaça financera, després del setge implacable perquè deixés d’operar com un paradís fiscal, culminat l’any 2015 amb el “cop de martell” contra la BPA. El fet que no formi part del Fons Monetari Internacional (FMI) ni compti amb el paraigua del Banc Central Europeu (BCE) també complica la possible venda de VallBanc.
