En vigílies de la celebració del 34è aniversari d’EL TRIANGLE, el nostre grup editorial assoleix una fita que, en aquests temps de maltempsada, és un cant a l’esperança i a l’optimisme. Aquest dia 23 de gener, fem la presentació del diari digital EL TRAPEZIO (eltrapezio.eu) a Lisboa, a la seu de la Unió de Ciutats Capitals de Llengua Portuguesa (UCCLA) .
Gràcies als bons oficis de l’amic Ramon Font –el gran ambaixador de Catalunya a Portugal–, el secretari general de l’UCCLA, Vitor Ramalho, fa d’amfitrió d’aquest acte, amb la celebració d’un debat sota el títol Ibèria, en el triangle Europa, Àfrica i Amèrica Llatina (A Ibéria no triângulo Europa, África e América Latina). La taula també comptarà amb la presència del president del Consell Econòmic i Social de Portugal, el prestigiós Francisco Assis; de l’editor adjunt d’EL TRAPEZIO, Pablo Castro; i del coordinador d’aquest diari digital, que vam fundar l’any 2019, Pablo González.
En aquest món que es dessagna en guerres, flagel·lat per insuportables injustícies i desigualtats socials i amenaçat pels estralls del canvi climàtic, hom diria que estem condemnats a la derrota dels ideals humans i a malviure sota la dictadura de l’odi, de la confrontació permanent i del fatalisme. Però en aquest pou en el qual hem caigut hi ha un bri de llum que ens il·lumina un futur de pau, harmonia i prosperitat per a tothom.
Portugal i Espanya són, si sabem i volem treballar plegats, l’embrió d’un nou món que emergeix com una alternativa possible als grans poders econòmics i militars que pretenen imposar-nos la seva violenta hegemonia. Per història i per cultura, l’impuls ibèric està sòlidament afermat a l’Àfrica (Angola, Moçambic, Cap Verd, Guinea Equatorial…) i a l’Amèrica Llatina, conformant una comunitat de 800 milions de persones, el 10% de la població mundial.
Reflexionar i assentar les bases per visibilitzar i potenciar aquest gran bloc geolingüístic és l’objectiu del debat que, de la mà de l’UCCLA, proposa EL TRAPEZIO a Lisboa. Des de la realitat ibèrica, afermada per la nostra pertinença a la Unió Europea, hi ha un llarg camí, apassionant i prometedor, per fer. Enterrant els fantasmes del passat i sent respectuosos amb totes les identitats, tots tenim molt a guanyar i a compartir.
No és parlar per parlar. Els governs de Portugal i Espanya han rubricat, en els últims temps, dos documents molt valuosos i transcendentals, a la vegada que molt poc coneguts: el nou Tractat d’Amistat i Cooperació entre ambdós països, signat a la ciutat extremenya de Trujillo l’any 2021; i l’Estratègia comuna de desenvolupament transfronterer, de l’any 2020, que promou la revitalització de la Raia, el territori, històricament abandonat, que s’estén a banda i banda dels 1.234 kilòmetres de la frontera hispano-portuguesa, la més llarga i antiga d’Europa.
Des d’EL TRAPEZIO promovem el coneixement i la difusió d’aquests dos textos, que són cabdals per a la redefinició de les relacions entre els pobles i els governs d’Ibèria en el segle XXI. Per això, hem procedit a la seva edició, per tal que siguin del domini públic, i en farem la presentació en l’acte de Lisboa.
En especial, el Tractat d’Amistat i Cooperació, signat pel president espanyol, Pedro Sánchez, i l’exprimer ministre portuguès, António Costa, és un document amb un contingut potentíssim que, a la pràctica, estableix una Confederació ibèrica entre ambdós estats, en el marc de la Unió Europea. El problema d’aquest Tractat, com passa sovint amb els pactes internacionals, és que la contundència del text acordat no s’adiu, després, amb les praxis del dia a dia, on les grans paraules i les declaracions solemnes queden adormides en el calaix de les bones intencions oblidades.
Per això, una de les tasques d’EL TRAPEZIO és reivindicar la vigència d’aquests dos grans acords ibèrics i mobilitzar la societat civil involucrada per tal que pressioni els governs per garantir el seu acompliment. En aquest sentit, les eleccions del mes de març pròxim a Portugal, amb la previsible victòria del candidat socialista, Pedro Nuno Santos, poden ser un important revulsiu per dinamitzar els continguts d’aquests dos pactes històrics.
La península Ibèrica té una posició geogràfica privilegiada en el planeta Terra. Som el nexe de confluencia i d’unió entre l’Atlàntic (Amèrica) i el Mediterrani i entre l’Àfrica i Europa. Si prenem consciència de la nostra dimensió geoestratègica superant l’efecte frontera, constituïm un “hub” únic que connecta quatre continents. No hi ha en el món un indret amb aquesta potència latent, amputada per una divisió secular, que avui no té cap mena de sentit i que ha portat portuguesos i espanyols a viure d’esquena.
Cal ser sempre molt curosos amb les expressions i els conceptes, per tal de no ferir cap legítima susceptibilitat. Promoure i intensificar les relacions entre Espanya i Portugal no vol dir que el peix gros es mengi el peix petit. Vol dir que hem de treballar d’igual a igual per fer avançar, amb criteris d’excel·lència, projectes que són d’interès comú -com és el cas del Mundial de Futbol de l’any 2030- i que han d’ajudar a convertir la península Ibèrica en el “melic” del món: un indret de progrés i de fraternitat, on la gent jove hi trobi les oportunitats per arrelar-s’hi i viure millor.
