L’Associació d’Historiadors de Catalunya Antoni de Capmany, a través del seu president, Òscar Uceda, assegura que el Tractat dels Pirineus del 1659 no especifica en cap apartat del document quin és el nombre d’agents policials que poden entrar a Llívia.
L’alcalde d’ERC de la vila ceretana, Elies Nova, va denunciar que durant la jornada electoral del 10 de novembre passat “un esquadró de 4 vehicles de la Guàrdia Civil primer, i 5 posteriorment, van passejar-se pel municipi amb actitud intimidadora cap als ciutadans i portant armes llargues”. Segons Nova, el fet es pot considerar com “una ocupació de Llívia” per part del cos policial.
Al respecte el grup parlamentari d’Esquerra Republicana-Euskal Herria Bildu, ha presentat un seguit de preguntes al Senat espanyol en considerar, a parer seu, que el Tractat afirma que “Llívia no pot ser fortificada, ni militaritzada, motiu pels quals els cossos policials que tenen jurisdicció al municipi: Mossos d’Esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Civil i, eventualment, Gendarmeria; patrullen al municipi en patrulles de 4-6 agents, i no mitjançant escamots de més de 6 agents”.
Així i tot, aquestes acusacions són posades en dubte pels historiadors catalans. En una revisió documental Uceda explica a través de les xarxes socials que el Tractat diu que “que no es pot fortificar la vila, però no posa res sobre el nombre d’efectius. Així que mentre la Guàrdia Civil no estigui cavant trinxeres, tot en ordre”.
Amb la signatura d’aquest acord el 7 de novembre del 1659, les monarquies de França i Espanya acabaven amb vint-i-quatre anys de guerra i definien els Pirineus com a frontera política. Per a Catalunya, el pacte entre Felip IV i Lluís XIV va suposar la pèrdua d’una cinquena part del territori administrat per la Generalitat, per la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.
