El Copríncep i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives ha provocat una greu crisi institucional a Andorra després d’afirmar, a través dels seus comptes oficials de Facebook i Twitter, que “la maternitat subrogada, altruista o pagada, transgredeix nombroses consideracions ètiques i jurídiques”. A més, al final dels missatges han posat l’etiqueta “#NoEsclavatge”.
Vives és la primera vegada que públicament es pronuncia sobre aquest tema després que en les darreres setmanes s’hagi instal·lat un debat públic a Espanya sobre la gestió subrogada que tant a Espanya com a França es considera un delicte.
A Andorra, les paraules de l’arquebisbe només poden ser interpretades com a una doble vara de mesurar, ja que mentre, en consonància amb la doctrina del Vaticà, que és contundent i taxativa sobre aquest tema, durant uns quants anys Vives he fet els ulls grossos amb relació a la filla del conseller general de Demòcrates (DA), Carles Enseñat (fill de la multimilionària, Maria Reig) i de la seva parella, l’exalcalde de la Seu, Albert Batalla. La transacció es va fer a l’estat d’Oregon, un dels que té la legislació més laxa dels Estats Units per a la pràctica de la gestació subrogada.
Un fet que s’agreuja ara tenint en compte que el cap de govern en funcions, Xavier Espot, ha donat el vistiplau perquè Enseñat ocupi el càrrec de síndic general, és a dir, institucionalment el de segona autoritat del Principat. Sobre el paper, aquesta pràctica està prohibida a Andorra. Així ho explicita l’article 12 de la Llei 12/2019 de tècniques de reproducció humana assistida.
Aquest article afirma en el seu primer punt: “És nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer”.
FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA
Però, feta la llei, feta la trampa. En l’article 4, aquest text legislatiu matisa: “En la resolució de les sol·licituds d’inscripció de títols que acrediten una relació de filiació constituïda a l’estranger mitjançant gestació subrogada i en què quedi constatat el vincle biològic com a mínim amb un dels demandants, s’ha d’atendre amb caràcter preferent a l’interès superior del menor”.
És aquest “interès superior del menor” l’argument que va fer servir la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (TSJA) –formada pels magistrats Vincent Anière (president), Carles Cruz i Jaume Tor- per legalitzar, en sentència del 30 de novembre de l’any 2020, la filiació d’una nena, nascuda d’un “ventre de lloguer” contractat pels seus pares, Carles Enseñat i Albert Batalla.
CONTUNDENT SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM
La majoria dels països occidentals rebutgen la gestació subrogada, perquè ho consideren un negoci indigne per a la condició humana. No cal dir que el Vaticà s’hi oposa frontalment. També França, que posa obstacles a la inscripció d’infants nascuts de “ventres de lloguer” i, en tot cas, exigeix que se segueixi el tràmit de l’adopció.
EL PODER DELS HOMOSEXUALS
De la mateixa manera que Joan-Enric Vives treu el “Cristo gros” quan es tracta del dret a l’avortament de les dones, en un tema tan punyent com la gestació subrogada i la seva legalització “de facto” a Andorra, fins ara ha mantingut silenci.No és cap secret, encara que sigui un tabú parlar-ne, l’enorme pes i influència que tenen els homosexuals en la vida pública andorrana. Per raons que, tal vegada, mereixerien una anàlisi dels experts, el cert és que el percentatge d’homosexualitat que hi ha a les valls de la Valira és, aparentment, molt superior al de les altres contrades del Pirineu.
EL PROTECTOR DEL “LOBBY” GAI
Tampoc és cap secret que la gestació subrogada, tot i l’elevat cost econòmic que té, és el sistema més habitual que empren les parelles homosexuals que desitgen tenir fills. Hi ha molt pocs països on aquesta pràctica està legalitzada i un d’aquests és l’estat nord-americà d’Oregon, d’on procedeix la nena Enseñat Batalla. Però després cal que el país d’acollida també accepti la inscripció i Andorra, gràcies a les gerigonses legals, s’ha convertit en un d’ells.
Allò que més xoca de tot aquest “affaire” és fins ara el silenci sepulcral mantingut pel copríncep episcopal. De manera conscient, o tal vegada no, el copríncep Joan-Enric Vives s’ha convertit, amb la seva flagrant omissió del deure de vetllar i fer respectar la doctrina catòlica, en el principal protector del poderós “lobby” gai masculí que, en aquesta etapa de la mil·lenària història andorrana, dirigeix i condiciona els destins del Principat.
1 comentari a “Greu crisi institucional a Andorra arran que el Copríncep Vives titlli d'”esclavatge” els ventres de lloguer”
Una cosa és respectar el ser humà, quina sigui la seva condició, i un altra -molt diferent- normalitzar fets contranatura.
El primer dret humà és el respecte al dret del menor, el dret de tenir un pare i una mare, que es lo biològicament correcte, més enllà de cap creença.
Un homosexual que acepti la seva homosexualitat, ha d’assumir que no pot tenir descendència, lo contrari és disfressar -se la realitat i generar caos….temps al temps. Pobra canalla!!!