Gira la truita: Arriba l’hora del contraatac i de fer justícia per l’espoli de la BPA i Banco Madrid

Des de fa més de vuit anys, els antics accionistes, directius i treballadors de l’extinta Banca Privada d’Andorra (BPA) viuen un llarguíssim i duríssim calvari personal i professional, víctimes de la ferotge ofensiva judicial, política i mediàtica desfermada contra ells pel “clan de poder” que representa el partit Demòcrates per Andorra (DA). En la història del Principat no hi ha un episodi de sàdica persecució “ad hominem” com aquest, en el qual es demanen, d’entrada, penes de 140 anys de presó i 900 milions de multes als 24 encausats de la primera peça del sumari (cas Pallardó-Gao Ping), acusats de blanqueig agreujat.

Els protagonistes i còmplices d’aquesta infame “cacera” -que ha provocat en molts dels afectats la ruïna personal, depressions, malalties, problemes familiars, desprestigi social…-  tenen noms i cognoms: Toni Martí (foto), Jordi Cinca, Gilbert Saboya, Xavier Espot, Toni Riberaygua, Maria Cosan, Carles Fiñana, Alfons Alberca, Canòlich Mingorance… Aquests són els màxims responsables coneguts d’aquest espoli, provocat per la dèria política de l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy (PP), per escapçar el moviment independentista català  en la figura de l’emblemàtic expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i de la seva família.

Que la intervenció i confiscació de la BPA -i de la seva filial espanyola Banco Madrid- va ser una operació de “guerra bruta” ordida per les anomenades “clavegueres policials” organitzades per l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ja ningú no ho dubta. Els testimonis i les confessions d’alguns dels polítics i policies que hi van intervenir així ho certifiquen.

LA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ DE L’OPERACIÓ CATALUNYA

Malauradament, la convocatòria anticipada d’eleccions generals a Espanya va impedir que la comissió d’investigació creada “ad hoc” pel Congrés dels Diputats pogués desenvolupar el seu pla de treball sobre l’ Operació Catalunya, que incloïa la presència dels principals implicats en aquest tèrbol episodi de “guerra bruta” (Jorge Fernández Díaz, Dolores de Cospedal, Francisco Martínez, Ignacio Cosidó i els policies Marcelino Martín Blas, José Manuel Villarejo, Bonifacio Díaz, Eugenio Pino, José Luis Olivera, José Ángel Fuentes Gago, Celestino Barroso, Enrique García Castaño…). Hauria estat la gran oportunitat per posar llum en aquesta conxorxa criminal, encetada amb una fantasmagòrica nota del FinCEN dels Estats Units, que va precipitar la destrucció de la BPA i de Banco Madrid.

Però la veritat sempre acaba obrint-se camí i, a partir d’aquest dilluns, dia 9 d’octubre, comença el torn d’intervenció de les defenses en el judici del Tribunal de Corts. Des del 10 de març del 2015, data de la confiscació de la BPA, gairebé tota la informació sobre aquest cas ha estat monopolitzada pels qui van perpetrar i han justificat aquest espoli: els governs de DA, l’AFA, la UIFAnd, l’Areb, la Fiscalia, la Batllia… i la bateria de mitjans de comunicació al seu servei (Diari d’Andorra, El País, Poble Andorrà, la RTVA…).

LES RECARAGOLADES ELUCUBRACIONS D’ALFONS ALBERCA

Tot arriba. Ara és l’hora del contraatac. Els advocats defensors dels 24 encausats -que representen el bo i millor del col·lectiu professional d’advocats penalistes del Principat- es dedicaran a reivindicar, des de dilluns i en els pròxims dies, la innocència dels seus clients davant el Tribunal de Corts, que presideix Enric Anglada. 

I ho faran, com és obvi, desmuntant i desmentint, punt per punt, les fabulacions, les especulacions i les insídies proferides pel fins ara fiscal general, Alfons Alberca, durant tot el judici i, en especial, en les seves conclusions finals, que va desgranar durant més de 30 hores, durant set dies. No ho tindran difícil les defenses: les proves i els arguments jurídics exhibits per Alfons Alberca són, més enllà de les seves recaragolades elucubracions, molt febles i no s’aguanten per enlloc.

PROCEDIMENT INQUISITORIAL

És d’esperar que els lletrats de la defensa es lluiran en les seves exposicions davant el Tribunal de Corts. La instrucció del sumari, menada per la batlle Canòlich Mingorance, va ser pèssima i amb nombroses llacunes, provocades pel seu sectarisme i per les presses per cobrir l’expedient. 

Ben segur, els advocats defensors posaran de manifest les innombrables incongruències, contradiccions i brindis al sol de la parella Alfons Alberca & Canòlich Mingorance, artífexs d’aquest abracadabrant procediment inquisitorial. Només cal esperar que els mitjans de comunicació andorrans facin honestament la seva feina i informin, amb tots els detalls, dels arguments de les defenses, de la mateixa manera que han fet, generosament i sense reserves, durant aquests últims vuit anys, amb les sagnants imputacions de la batlle instructora, del fiscal Alfons Alberca, de l’Areb i dels representants de DA contra els antics accionistes, directius i treballadors de la BPA.

La truita gira de cantó. Durant els pròxims dies, l’exfiscal general i l’advocat del Govern en aquest procediment, Manel Pujadas, hauran d’escoltar en silenci allò que no els agradarà  haver de sentir: que aquest judici és una farsa; que tota la plaça financera d’Andorra, en l’època dels fets que es jutgen -2008-11-, feia exactament el mateix, perquè la llei ho emparava; que la BPA és la víctima propiciatòria d’una fastigosa conxorxa política entre els governs d’Espanya i d’Andorra; i que els 24 encausats en aquest sumari són objecte de la ràbia i de l’odi fora mida d’Alfons Alberca, que pretén enterrar-los en vida.

LA LIQUIDACIÓ DE BANCO MADRID

Si el dilluns dia 9 comença la intervenció de les defenses del cas BPA, el dimarts dia 10, el tribunal de la secció 5ª de la Sala Contenciós-Administratiu de l’Audiència Nacional resoldrà la demanda judicial presentada pels principals accionistes de l’antic Banco Madrid, la família Cierco, per la intervenció i liquidació d’aquesta entitat financera, executada pel Banc d’Espanya. Aquesta vista arriba després que diverses instàncies judicials espanyoles i el Sepblac descartessin totalment que, a través de Banco Madrid, es fessin operacions de blanqueig de capitals.

La confiscació de Banco Madrid es va fer en paral·lel a la de la BPA i va comportar, entre altres conseqüències, que 300 treballadors es quedessin sense feina. Però les autoritats judicials espanyoles, més diligents i imparcials que les andorranes, ja han conclòs la tramitació d’aquest expedient, amb l’exculpació del Consell d’administració i dels directius de Banco Madrid.

INDEMNITZACIÓ DE 150 MILIONS

En el moment de la seva intervenció, el 10 de març del 2015, Banco Madrid tenia un patrimoni de 130 milions i estava valorat en 268 milions. En funció de la seva participació accionarial, la familia Cierco reclama una indemnització de gairebé 150 milions d’euros.

Aquest dimarts pròxim, el tribunal de l’Audiència Nacional, presidit pel magistrat José Luis Gil Ibáñez, emetrà el seu veredicte sobre aquesta demanda de rescabalament. La ponent de la sentència serà la magistrada Fátima de la Cruz Mera.