L’Assemblea Nacional i el Senat francès van aprovar el passat 4 de març incloure en la Constitució un article que dona “llibertat garantida” a les dones per poder interrompre voluntàriament l’embaràs amb 780 vots a favor, convertint França en el primer país al món que adopta una mesura d’aquest tipus. D’aquesta manera, aquest estat ha aconseguit “una aliança històrica” entre ideologies diferents per arribar a ser la primera nació que vota a favor d’inscriure la interrupció voluntària de l’embaràs en una modificació de l’article 34 de la seva Carta Magna. Una fita simbòlica pel blindatge, sens dubte, d’aquest dret de les dones.
El canvi aprovat assenyala que “la llei determinarà la forma en què es reconeix la llibertat garantida de les dones a recórrer a la interrupció voluntària de l’embaràs”. Una decisió històrica que posa en relleu la importància de protegir determinats drets i avenços socials dels vaivens legislatius.
França va despenalitzar l’avortament el 1975, i és legal per qualsevol motiu fins a la catorzena setmana d’embaràs. Aquesta modificació no canviarà res d’això. Malgrat això, nombroses franceses, sobretot aquelles amb un embaràs pròxim al límit legal, es troben amb dificultats per interrompre el seu embaràs, tant en hospitals públics com privats. De fet, es calcula que unes 2.000 d’elles continuen anant a l’estranger, Espanya o Holanda, per exercir aquest dret.
El país gal ha establert amb la seva determinació legislativa “les bases per a una protecció més gran de l’accés a l’avortament en altres llocs” tal com ha manifestat la secretària general d’Amnistia Internacional, Agnès Callamard.
Amb tot, en un moment en que interrompre l’embaràs està prohibit a 24 països -com ara a Andorra- i en que discursos reaccionaris posen en risc aquest dret als Estats Units o l’Argentina, l’estat gal es converteix en l’abanderat mundial que adopta una mesura d’aquest tipus.
Situació excepcional al Principat
En concret, al Principat d’Andorra l’avortament continua estant penalitzat, en el seu Codi Penal i les dones i activistes són perseguides. Per tant, França s’hauria d’aplicar amb això, perquè les dones al país dels Pirineus també es veuen regides pel govern francès, i haurien de poder tenir l’avortament garantit.
Si la despenalització arribarà amb l’actual arquebisbe Copríncep al davant, Joan-Enric Vives, o amb el seu successor també és aviat per dir-ho i, en tot cas, és competència del titular de Relacions Institucionals de l’executiu andorrà, Ladislau Baró, que calcula que “el treball per despenalitzar-ho hauria d’estar enllestit a mitjans del 2025”.
Ara bé, ara per ara, la Constitució andorrana de 1993 “reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases” (Article 8.1, Capítol III). Al seu torn, el Codi Penal andorrà (2005) castiga els avortaments amb penes de presó i sancions econòmiques. Però també distingeix entre avortament “consentit”, “no consentit” i “imprudent” ( títol II. Delictes contra la vida humana prenatal).
Satisfacció política
El Govern de Demòcrates d’Andorra (DA) s’ha alegrat que França hagi aprovat definitivament incloure el dret a l’avortament a la Constitució, però recorda que Andorra “ha de continuar el seu camí” amb les dosis de “pausa” necessàries que requereix “el sistema institucional”.
Per la seva banda, el Partit Socialdemòcrata (PS) ha celebrat la decisió francesa i a través de la seva presidenta del grup parlamentari i secretària de polítiques d’igualtat del partit, Judith Casal, ha afirmat, que “es tracta d’una nova mostra de com el país veí del nord aplica el seu compromís amb els drets humans, aquesta vegada de les dones”, perquè “sense poder decidir lliurement davant un embaràs no desitjat, no hi ha igualtat efectiva a l’hora de desenvolupar un projecte de vida propi”.
En aquest sentit, des del PS es reclama el desig que Andorra “pugui aprendre” d’aquesta decisió presa per França i que acabi arribant la seva influència en matèria de drets humans. Així mateix, es recorda que al Principat no només no és constitucional, sinó que “es persegueix penalment”.
