Experiències d’un jove en atur

Jove de 24 anys, formació superior, 4 idiomes i l’escassa experiència que el mercat li ha donat cerca feina. Un de tants i tantes, sens dubte. Després de mesos de cerca, afloren les primeres ofertes laborals. La primera resulta ser una de les famoses estafes piramidals que prometen èxit i una facturació exorbitada en pocs mesos. Repeteixen el “poder arribar a ser el teu propi cap” com un mantra, a l’espera que un s’endinsi en el fum que embenin per a acabar trobant-se amb jornades laborals interminables, un salari totalment a comissió i possibilitat de creixement nul·les excepte si amb el pas del temps acabes prenent el paper de reclutador i engalipant a altres persones que facin el teu treball per tu, estenent així l’estafa.

Nova entrevista, nova empresa, mètode més o menys similar. Amb un semblant més seriós, emplenes un qüestionari amb preguntes que no donen a lloc (estàs casat/a? tens fills/as?…) per a accedir a una entrevista individual en què la persona responsable embeni que el seu objectiu és que tu, persona que has vingut a buscar treball, acabis creixent individualment i obris una franquícia de la marca. No obstant això, encara falta molt per a això. Primer et tocarà fer carrer durant diversos mesos, en horaris que no s’esmenten i per un salari que no surt a relluir, no les funcions que explicita l’oferta de treball. Comptem amb tu, doncs?

Tercera opció, tornar a la docència privada. Després de superar un procés de selecció genèric, sense res a favor ni en contra que remarcar, arriba un correu amb les condicions laborals i les hores. Si bé és cert que el sou no és dolent, has de preparar-te per a afrontar una sèrie de items. Auditories internes, nul·la autonomia d’ensenyament, fiscalització de totes les tasques dins i fora de l’aula, tres festius a l’any més enllà dels caps de setmana i cap possibilitat d’agafar un dia d’assumptes propis o de faltar al lloc de treball per motius de força major. Una ganga.

Després d’aquesta sèrie de proves, un arriba a casa, posa les notícies i només fa que escoltar: en el sector de la restauració i el turisme falta gent, no podem seguir sense ella! Per a tot seguit ser testimoni d’unes condicions laborals que freguen l’esclavitud.

Amb aquestes línies no vinc a criticar la dificultat per a trobar una ocupació, ni molt menys. Fer-ho és molt senzill. El que no és l’absolut fàcil és trobar un treball seriós i de qualitat que garanteixi a candidats i candidates que es respectaran els seus drets com a treballadors i treballadores una vegada estiguin dins, una empresa que respecti a la seva plantilla i pensi en ella no sols com una eina per a aconseguir beneficis, sinó com a persones amb necessitats que poden exercir una funció crucial de cara a la clientela i al conjunt de la societat.

No, estimats i estimades. No som màquines produïdes en sèrie per a satisfer l’ambició dels empresaris. Som persones i volem que se’ns tracti com a tals, respectant els nostres drets, la nostra dignitat i la vida que tenim més enllà d’una pantalla d’ordinador.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

23 de setembre de 2021

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies