Estrasburg accepta investigar la presumpta tupinada de les eleccions generals d’Andorra

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), un organisme del Consell d’Europa amb seu a Estrasburg, ha admès a tràmit i ha decidit investigar la denúncia per la presumpta tupinada que s’hauria produït en les eleccions generals del 2 d’abril de l’any passat. En aquests comicis, el partit Demòcrates per Andorra (DA) i els seus socis parroquials van ser proclamats guanyadors, amb el 32,6% dels vots, obtenint la majoria absoluta al Consell General, amb 16 escons sobre 28.

Ara, el TEDH ha decidit analitzar amb lupa la netedat del procediment electoral que va culminar amb la designació de Xavier Espot com a cap de Govern. En una comunicació enviada a l’advocat Emili Campos, l’impulsor de la denúncia, la secretaria del TEDH li notifica el número de l’expedient que s’ha obert sobre aquest cas i li anuncia que els magistrats poden demanar-li nova documentació en el decurs de la investigació que han decidit posar en marxa.

CAPSES DE CARTÓ RECICLADES

L’escàndol es va desfermar el dia de les votacions, quan es van publicar imatges a les xarxes socials en les quals es veien que els vots que havien estat dipositats, en els dies previs, a la Batllia eren traslladats fins als col·legis electorals en unes precàries capses de cartó reciclades, lligades amb cinta d’embalatge, en comptes d’unes urnes transparents i segellades. Aquestes imatges van fer saltar totes les alarmes sobre la netedat d’aquestes eleccions, ja que el nombre de vots lliurats a la Batllia va ser de 9.010, gairebé la meitat dels 20.050 vots totals emesos.

Les esborronadores imatges tercermundistes de com es va fer el trasllat dels 9.010 vots judicials van indignar l’advocat Emili Campos, que va decidir treure’n l’aigua clara. És d’aquesta manera que aquest lletrat va encetar un llarg i tenaç plet judicial amb l’objectiu últim d’anul·lar aquests comicis per manca de garanties democràtiques i forçar la seva repetició.

VULNERACIÓ DE LA CADENA DE CUSTÒDIA

Emili Campos es considerava part perjudicada. Ell mateix va fer ús del sistema de vot anticipat a la Batllia el dia 29 de març i, després de constatar el patètic trasllat dels vots emesos fins als col·legis electorals el dia 2 d’abril, va considerar que s’havia vulnerat greument la cadena de custòdia del seu vot i, per extensió, el dels altres 9.009 ciutadans que van exercir-lo en els dies previs als comicis, i que, en conseqüència, es podria haver produït una tupinada.

L’advocat va presentar una demanda per vulneració del dret fonamental del sufragi, que va recaure en el batlle Xavier Colom, de la Secció Civil 5. I aquí van començar a saltar les espurnes, ja que aquest batlle és també vicepresident de la Junta Electoral, un fet que Emili Campos va considerar absolutament incompatible, per ser part interessada en el plet, i va demanar que fos apartat del cas.

PROVES REBUTJADES

Aquesta primera batalla jurídica va acabar amb la confirmació de Xavier Colom com a batlle instructor de la presumpta tupinada. Després va venir una segona polèmica, a causa de les proves que l’advocat demanava que es practiquessin sobre les presumptes irregularitats detectades en el procés electoral i que van ser denegades pel batlle, al·legant motius formalistes.

Tota aquesta batussa jurídica, amb sentències contràries a l’advocat, va acabar al Tribunal Superior de Justícia i, finalment, al Tribunal Constitucional, que va rebutjar el recurs d’empara presentat per Emili Campos. És un cop que aquest litigi va fer tot el recorregut en les instàncies judicials andorranes que l’advocat va presentar, a finals de l’any passat, la demanda a Estrasburg, davant el TEDH.

VIOLACIÓ DE DRETS FONAMENTALS

En concret, Emili Campos va denunciar que en el seu procediment per vulneració del dret fonamental de sufragi, els batlles i magistrats andorrans, amb les seves resolucions, han violat quatre articles del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals que, com a membre del Consell d’Europa, l’Estat andorrà va subscriure amb el TEDH: així, el lletrat considera que s’han vulnerat el seu dret a tenir un tribunal imparcial, el dret a disposar del temps i les facilitats necessàries per preparar la seva defensa, el dret a un procés equitable i el dret a unes eleccions lliures.

En la seva demanda, Emili Campos va manifestar que, a partir dels fets exposats, “existeixen dubtes raonables que els resultats electorals reflecteixin la lliure opinió del poble andorrà”. Invocant la doctrina del mateix TEDH, afirma que, en els procediments electorals, “el joc de les aparences té molta importància” i, en conseqüència, les capses de cartó reciclades i tancades amb cinta d’embalatge eren incompatibles amb les pràctiques d’un Estat de dret occidental per garantir la inviolabilitat dels vots dels ciutadans.