Mariano Rajoy haurà de comparèixer i serà el principal protagonista de la comissió parlamentària d’investigació sobre l’Operació Catalunya i la seva derivada andorrana que ha posat en marxa el Congrés dels Diputats. Aquesta és la principal conclusió que es pot extreure després de la nova tongada de revelacions periodístiques que han publicat aquesta setmana els diaris La Vanguardia, ElDiario.es i ElNacional.cat.
Fins ara, el focus d’aquest escàndol -que ha estat batejat com el “Watergate del PP”- se centrava en la figura de l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. Però les noves dades aportades aquests últims dies coincideixen en assenyalar que l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, estava perfectament i puntualment informat de l’evolució de les investigacions que feia la “policia patriòtica” sobre els principals dirigents del moviment independentista català i alguns dels empresaris que li donaven suport.
SOBRES SENSE REMITENT
Segons aquestes informacions, Mariano Rajoy rebia les novetats que s’anaven produint sobre l’Operació Catalunya en uns sobres que li feien arribar regularment a la Moncloa. “El procediment per lliurar la documentació delicada a l’aleshores president del Govern passava per enviar un sobre blanc tancat, sense assumpte ni remitent ni destinatari, que arribava a la Moncloa a través dels escortes”, ha explicat ElDiario.es.
En total, entre els anys 2012 i 2016, els diversos implicats en la trama de la “policia patriòtica” van elaborar una trentena d’informes sobre l’Operació Catalunya i la seva derivada andorrana, que tenien com a destinatari el ministre Jorge Fernández Díaz i, segons s’ha sabut ara, també Mariano Rajoy. En les investigacions sobre l’Operació Catalunya, iniciades a partir del mes de setembre de l’any 2012, hi van participar agents de diverses unitats policials (la Comissaria General d’Informació, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, la Unitat Central de Suport Operatiu, la Unitat d’Afers Interns, la Unitat de Droga i Crim Organitzat, la Brigada d’Informació de Barcelona…), a més del comissari José Manuel Villarejo, que actuava per lliure, sota el camuflatge de les seves activitats empresarials privades.
EL CAP DE GABINET
De les últimes dades i documents que han transcendit sobre aquesta actuació contra el moviment independentista català s’infereix que la veritable direcció estava al Palau de la Moncloa i que l’aleshores president Mariano Rajoy no va utilitzar només el ministeri de l’Interior per desactivar-lo. De fet, el primer instigador d’aquesta operació, que va culminar amb la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i de la seva filial Banco Madrid, va ser, precisament, el seu cap de gabinet, Jorge Moragas.
Nascut a Barcelona, Jorge Moragas era amic de la infantesa de Vicki Álvarez, que l’any 2010 li va explicar les “coses rares” que havia vist durant la temporada que va ser la parella de Jordi Pujol Ferrusola, com ara els viatges que feien plegats a Andorra, d’on tornava amb sacs carregats de bitllets. Jorge Moragas va gestionar el contacte de Vicki Álvarez amb Alicia Sánchez Camacho, que era la presidenta del PP de Catalunya, i d’aquí va sorgir el celebèrrim dinar del restaurant La Camarga, que va ser enregistrat per detectius de Método 3 amb un micròfon amagat en un gerro de flors.
DENÚNCIA A L’AUDIÈNCIA NACIONAL
Quan es posa en marxa l’Operació Catalunya, el comissari José Manuel Villarejo, fent-se passar per un periodista del diari El Mundo, entra en contacte amb Vicki Álvarez i aconsegueix que la dona formalitzi una denúncia davant la policia i l’Audiència Nacional sobre les activitats, presumptament, il·lícites del fill primogènit de l’expresident de la Generalitat. El magistrat Pablo Ruz va assumir el cas i va fer les primeres diligències indagatòries el mes de gener de l’any 2013.
Però el problema és que Vicki Álvarez no tenia cap mena de prova d’allò que explicava i, per tant, el sumari corria el risc de quedar en no res. Per això, el ministre Jorge Fernández Díaz va ordenar als comandaments de la Policia Nacional, sota la direcció del DAO Eugenio Pino, de remoure cels i terra per obtenir documentació que sustentés les acusacions contra Jordi Pujol Ferrusola i, per extensió, la família de l’expresident de la Generalitat i el partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
XANTATGE CONTRA LA BPA
És en aquesta línia de treball que es comencen a generar les “notes informatives” elaborades pel comissari José Manuel Villarejo i altres comandaments policials, que, en moltes ocasions, són rumors sense confirmar. A partir del testimoni de Vicki Álvarez, Andorra apareix de seguida en el radar i d’activar aquesta part de la investigació al Principat se n’encarrega el comissari Marcelino Martín Blas, cap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) de la Policia Nacional i persona de contacte del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).
Aconseguir les proves que Jordi Pujol Ferrusola tenia diners amagats a Andorra es converteix en l’objectiu prioritari de Jorge Fernández Díaz. Per això, s’activa una maniobra de xantatge contra Joan Pau Miquel, director general de la BPA, i Higini Cierco, accionista i copresident del banc, sota l’amenaça que, si no col·laboren i no faciliten els extractes bancaris, les autoritats espanyoles “enfonsaran” Banco Madrid.
“UNS 1.500-1.800 MILIONS D’EUROS”
Hi ha una “nota informativa” clau: està datada l’1 de juliol del 2014 i en ella s’hi transcriuen un total d’11 transferències bancàries fetes, entre finals del 2010 i començaments del 2011, als comptes oberts a la BPA per Marta Ferrusola i els seus fills Marta, Mireia, Pere i Oleguer, per un import conjunt de 3,4 milions d’euros. Aquestes transferències procedien de l’Andbank, entitat on històricament tots els membres de la família Pujol havien amagat la seva fortuna a Andorra, i que havia pres la decisió de cancel·lar els seus comptes.
Curiosament, en aquesta “nota informativa” no hi figuraven els “peixos grossos” del clan, que també havien tingut comptes a l’Andbank: el patriarca Jordi Pujol i els seus fills Jordi, Josep i Oriol. Tot i que l’import de les transferències reproduïdes només pujava a 3,4 milions, la mateixa “nota informativa” assegurava que “el volum propi (dels membres de la família Pujol) a la BPA en cap cas seria inferior a 500 milions d’euros i, en cas de referir-se a fons indirectes, d’uns 1.500-1.800 milions d’euros, dels quals es desconeix el volum percentual que hi tindrien”.
DECISIÓ: ‘REBENTAR’ EL BANC
Una còpia de les 11 transferències de l’Andbank a la BPA, filtrada des del ministeri de l’Interior, va ser publicada el 7 de juliol del 2014 pel diari El Mundo. Això va tenir dues conseqüències: d’un cantó, Jordi Pujol va fer pública una declaració, el 25 de juliol, en la qual confessava que el seu pare Florenci li havia fet una “deixa” de diners a l’estranger que mai no va declarar a Hisenda; de l’altra, els caps de l’operatiu antiindependentista van decidir trobar, de totes totes, aquests “1.500-1.800 milions” atribuïts als membres del clan Pujol.
Per la via d’una comissió rogatòria enviada a Andorra, la gestió, en l’hipotètic cas de ser admesa a tràmit per les autoritats judicials del Principat, s’hauria eternitzat. Per això, Mariano Rajoy i el seu cercle de confiança van arribar a la conclusió que calia “rebentar” la BPA i la seva filial Banco Madrid per tal de caçar la família Pujol.
CINC MINISTRES
Però una operació d’aquesta transcendència i complexitat estava fora de l’abast de les capacitats de la “policia patriòtica” del ministre Jorge Fernández Díaz. I és aquí on es constata que, des de la Moncloa, es va dissenyar un pla que involucrava altres ministres i institucions de l’Estat, com la Fiscalia.
Sota la batuta de Mariano Rajoy, en l’Operació Catalunya i la seva derivada andorrana també hi van intervenir, com a mínim, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, màxima responsable del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI); el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro; el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo; el ministre de Justícia, Rafael Catalá; el ministre d’Economia, Luis de Guindos, i el seu secretari d’Estat de Comerç, Jaime García Legaz.
CURSA CONTRA-RELLOTGE
A partir de la “nota informativa” de l’1 de juliol del 2014, a la Moncloa s’enceta una cursa contra-rellotge amb l’objectiu d’accedir als comptes de la BPA i de Banco Madrid i trobar els “1.500-1.800 milions d’euros” que, suposadament, hi amagaven els Pujol. Per aconseguir-ho, s’activen dues vies internacionals: els Estats Units i Andorra.
Pels canals diplomàtics i dels serveis d’intel·ligència, es “convenç” als nord-americans que el FinCEN, l’organisme dels Estats Units que lluita contra la delinqüència financera internacional, llenci un “míssil” contra la BPA que provoqui la seva destrucció. Per altra banda, Mariano Rajoy inicia una operació de “seducció” de les autoritats andorranes, encapçalades per Toni Martí, per tal que facilitin documentació incriminatòria contra la BPA al FinCEN i, un cop donat el “cop de martell” des dels Estats Units, procedeixen de manera immediata a la intervenció del banc.
LES REUNIONS RAJOY-MARTÍ
Segons demostren uns mails desclassificats pel FinCEN, Maria Cosan, que aleshores era la directora de l’INAF, va passar als Estats Units documentació de la BPA suposadament comprometedora que, en realitat, havia estat facilitada pel mateix banc. També el fiscal espanyol José Grinda, que havia actuat en els sumaris Gao Ping i Petrov, va enviar “munició” als Estats Units, que, al final, es va demostrar que eren només focs d’artifici.
En aquest context, es produeixen les reunions entre Mariano Rajoy i Toni Martí del 2 de setembre del 2014, a la Moncloa, i del 6 de gener del 2015, a Andorra. Oficialment, és per negociar i signar un conveni que eviti la doble imposició entre ambdós països, però, en la perspectiva dels esdeveniments, és obvi que l’organització i els detalls del complot contra la BPA va ocupar una part important d’aquestes dues converses entre els presidents d’Espanya i d’Andorra.
LA CIMERA IBEROAMERICANA
Com a premi per la lleial col·laboració del govern del Principat en aquest episodi de la “guerra bruta” contra l’independentisme, Toni Martí va obtenir el suport del Govern espanyol per a l’organització, l’any 2020, de la XVII Cimera Iberoamericana a Andorra. Aquesta havia de ser una fita sense precedents en la història del Principat, amb la presència de caps d’Estat i presidents de 22 països.
Però el pànic mundial provocat per la pandèmia de la covid va forçar l’anul·lació d’aquesta Cimera Iberoamericana i només se’n va poder fer una, amb un format molt reduït, l’any 2021. El gran somni de Toni Martí per aconseguir la projecció internacional d’Andorra va naufragar.
UN FRACÀS
El dia D va ser el 10 de març del 2015, quan el FinCEN fa pública la seva demolidora nota contra la BPA. Immediatament, el Govern de Toni Martí, segons l’acordat, procedeix a la confiscació del banc. En paral·lel, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, fa el mateix amb Banco Madrid.
Però tota l’operació orquestrada per Mariano Rajoy per caçar els Pujol va resultar un fracàs. De seguida es van obtenir tots els comptes dels clients, però ni a la BPA ni al Banco Madrid es van localitzar els “1.500-1.800 milions d’euros” que assegurava la “nota informativa”. A banda dels Pujol, tampoc no es va trobar cap rastre de comptes en aquests bancs a nom d’Artur Mas, Oriol Junqueras o altres líders independentistes, com se li havia dit.
EL PROTAGONISTA CENTRAL
Pròximament, Mariano Rajoy haurà de comparèixer a la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre l’Operació Catalunya i la seva derivada andorrana. La llista definitiva de testimonis i el calendari de compareixences encara estan pendents de decidir, però el PSOE ja ha anunciat que acceptarà les propostes que li presentin ERC i JxCat.
Després de les últimes revelacions, serà, sens dubte, el protagonista central. L’expresident del Govern ja ha advertit: “Això té per objectiu veure si poden treure alguna cosa, però ja els dic que ho tenen molt cru, per després anar als tribunals”.
