Els nebots del veí de Tor Jordi Riba Segalàs, conegut com el Palanca, han presentat un escrit a l’ajuntament d’Alins en el qual veten que el seu oncle (d’avançada edat i amb la salut molt deteriorada) sigui enterrat al nínxol familiar quan mori. L’insòlit escrit reobre el conflicte en aquest novel·lesc poble, que ha viscut tres assassinats.
Segons publica el Segre, en aquest escrit els nebots del Palanca asseguren que mantindran el veto fins que Riba no reconegui per escrit “tot el mal i el dolor que directament o indirectament ha causat a la família”, expressi “el seu penediment” i firmi un document “en el qual es fes menció expressa que ni ell ni els seus hereus no molestaran mai més els fills i hereus legals de Lluís Riba”, germà del Palanca.
Jordi Riba ha mantingut des de fa anys nombrosos conflictes amb altres famílies de Tor pels usos de la muntanya. El Palanca s’ha oposat sempre a l’explotació turística del terreny, de prop de 5.000 hectàrees. Aquest conflicte ha provocat tres assassinats: dos treballadors del Palanca, l’any 1980 i un veí del poble, Josep Montané, 15 anys després.
Tor és un llogaret dels Pallars Sobirà situat al terme d’Alins, a la frontera amb Andorra. El 1896 els veïns de les 13 cases van registrar la Societat de Copropietaris, amb la finalitat de gestionar de manera conjunta la muntanya que hi ha a la zona fronterera, usada bàsicament per a pastures. Els estatuts de la Societat fixaven que per tenir dret a la propietat de la muntanya de Tor calia residir permanentment a Tor. Fa molts anys que els 13 signataris van morir i la muntanya ja no es dedicava bàsicament a les pastures: era una zona on hi havia molt contraban, especialment de tabac procedent d’Andorra, aprofitant que aquesta part de la frontera estava poc vigilada. A més, hi havia el projecte de construir unes grans pistes d’esquí que connectessin el territori català amb l’andorrà. El valor de la muntanya, doncs, s’havia multiplicat. I les ambicions, enveges i rancors també.
Diversos personatges tèrbols de fora de la zona van començar a aparèixer a Tor per intentar treure profit de la muntanya. El 1980 dos llenyataires que feien de guardaespatlles de Jordi Riba Segalàs, un dels dos prohoms locals, eren assassinats. El 1995 va ser l’altre cacic de la muntanya, Josep Montané el que va morir assassinat. Feia només cinc mesos que el jutge l’havia declarat únic propietari de la muntanya de Tor.
