Cinc consellers d’ERC han passat per Peramola (Alt Urgell) durant aquest darrer mandat. Els republicans no han estat capaços de repetir una llista que s’endugué la majoria absoluta les darreres eleccions. De fet, més aviat constata una realitat. Els que de debò manen, han olorat la feblesa de qui actualment governa la Generalitat.
Els interessos de sempre són els que marquen la política a l’Alt Urgell. En el cas de Peramola, és el control de l’aigua el que fa arremolinar els clans.
Els socialistes, a l’oposició, han estat tradicionalment incòmodes, pels que veuen en el control i abús de dret dels recursos públics, la clau del seu poder. L’aigua, ara en mans de les persones que fins ara formen part de l’equip de govern republicà i que ara alguns d’ells s’integren en la nova llista postconvergent, determina les capacitats de granges i la productivitat dels cultius.
L’antiga Convergència, ara JuntsxCat o Jesús Fierro, són el mateix per un sistema acostumat a deixar fer trampes als que saben estar al costat dels que “manen”.
Per endavant s’emporten a qui calgui, com ara la família que varen ensarronar amb el suposat lloguer social i feina a la Rectoria de Peramola o un Castell que ara diu que vol ser “centre d’escalada” suplicant per una subvenció que un cop anunciada i aplicada amb el tradicional “pressupost inflat” potser s’haurà de tornar com ja ha passat en altres ocasions.
La política econòmica del municipi ha vingut marcada per estalvis que s’han canviat per ciment gràcies a la modificació de la regla de la despesa. Obres i ciment que fan creure bo a quins lideren, tant per casa seva com pel municipi, alcaldes amb sou escàs, i litigis que acaben empantanegant-se sovint en uns jutjats rancis i on ningú que no tingui arrels hi passa gaire temps.
