Endesa, l’empresa elèctrica propietat de la multinacional italiana Enel, amenaça de deixar els habitants de la Vall Fosca (Pallars Jussà) a les fosques. En aquesta contrada del Pirineu es van construir, a començaments del segle XX, les primeres centrals hidràuliques de Catalunya, amb l’objectiu de produir i vendre l’electricitat a la conurbació de Barcelona.

Els veïns de la Vall Fosca van veure com el seu paisatge quedava anorreat per les enormes instal·lacions que hi va construir l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya, que, dècades després, acabaria integrada a Fecsa i, posteriorment, al grup Endesa. A canvi de permetre l’ocupació de terrenys de propietat comunal,  l’Ajuntament  va signar, l’any 1927,  un acord amb la companyia elèctrica, segons el qual els veïns de la vall tindrien, com a compensació per aquesta cessió, una important bonificació de les tarifes oficials per kilowatt consumit.

EPISODIS D’ALTA TENSIÓ

Des de fa 10 anys, Endesa intenta suprimir els avantatges que tenien l’Ajuntament i els habitants de la Vall Fosca en virtut de la signatura d’aquest conveni, que l’empresa considera que ja està periclitat. Això ha desfermat un llarg  litigi, amb diversos episodis d’alta tensió, provocats quan la companyia ha amenaçat de tallar el subministrament elèctric als veïns rebels.

Aquests han respost a l’assetjament d’Endesa deixant de pagar els rebuts i denunciant als tribunals l’import de l’IVA que se’ls vol carregar. Una primera fase d’aquest conflicte es va tancar l’any 2016, quan els veïns van acceptar pagar els rebuts endarrerits, des de l’any 2009 fins al 2014.

TERMINI DE 90 DIES

Però la “guerra” continua oberta i els habitants de la Vall Fosca, en espera que es resolgui la disputa jurídica sobre l’IVA, van deixar d’abonar novament les factures que els girava Endesa. En els últims dies,  la companyia elèctrica italiana ha començat a enviar cartes als seus abonats de la Vall Fosca, exigint-los el pagament dels rebuts pendents des de l’any  2015, amb l’amenaça que, en cas que no ho facin,  procedirà, en un termini de 90 dies, al tall del subministrament.

Els veïns es mantenen ferms en la plena vigència del conveni signat l’any 1927. Segons els seus càlculs, la factura que els tocaria pagar és una vintena part  de l’import habitual dels rebuts  que  Endesa emet als seus clients pel consum domèstic d’electricitat.

LES CONCESSIONS ESTAN CADUCADES

La gran paradoxa del conflicte que enfronta Endesa amb l’Ajuntament i els veïns de la Vall Fosca és que les quatre centrals de producció elèctrica que l’empresa explota en aquesta zona ja tenen la seva concessió vençuda, segons la jurisprudència ferma emanada del Tribunal Suprem. És a dir, Endesa els reclama el cobrament d’unes factures que no té dret a emetre.

La llei d’Aigües de l’any 2000 fixa que totes les concessions hidràuliques tenen un període màxim de vigència de 75 anys. Un cop acabat aquest termini, la titularitat de la concessió ha de retornar a l’Estat, en concret a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

ROBATORI PERMANENT

Les quatre centrals elèctriques que Endesa explota a la Vall Fosca (Auxiliar, Capdella, Molinos i La Plana) tenen la seva concessió exhaurida des de fa anys i, per tant, la companyia està en fals. Només la incomprensible passivitat de la CHE i de la Generalitat permeten que, amb tota la impunitat, Endesa robi i vengui cada any milions de kilowatts generats per l’aigua de l’estany Gento i del riu Flamisell.

La CUP ha denunciat amb contundència aquesta greu anomalia i ha portat el cas a la Fiscalia i a l’Oficina Antifrau, sense massa èxit. Al Pirineu català hi ha una desena de centrals hidroelèctriques que funcionen amb la concessió caducada, la majoria en mans d’Endesa. La Diputació de Lleida, a més d’altres institucions de la zona, ha reclamat que la CHE procedeixi a la recuperació d’aquests embassaments, com marca la llei.

MIQUEL ROCA I EUGENIA BIETO VIGILEN

Pels italians d’Enel, la seva filial espanyola Endesa és una ubèrrima vaca lletera, que cada any li dona uns 1.500 milions d’euros de beneficis. I Catalunya, on la companyia té gairebé el monopoli de la producció i de la distribució elèctrica -heretat de l’absorció per Endesa de Fecsa, Hecsa i Enher-, constitueix la seva principal font d’ingressos.

Per vigilar de prop els seus interessos a Catalunya, els italians han incorporat dos membres que viuen aquí al seu consell d’administració d’Endesa: es tracta de l’advocat  Miquel Roca Junyent i d’Eugenia Bieto, l’exdirectora general d’Esade. La teranyina de relacions VIP que aporten aquests dos vocals del consell d’administració són una xarxa de seguretat davant els greus conflictes que l’empresa té a Catalunya (les concessions caducades de centrals hidroelèctriques al Pirineu i la continuïtat de les plantes nuclears d’Ascó i Vandellòs).

Per consolidar les seves bones relacions amb el Govern de la Generalitat, Endesa va crear un consell assessor a Catalunya i va fitxar l’any 2011 David Madí, mà dreta d’Artur Mas, com a president. Però l’activisme independentista de David Madí -confirmat ara pels enregistraments del cas Volhov- va precipitar la seva destitució i la dissolució d’aquest organisme l’any 2017.