La multinacional d’hemoderivats Grifols té la seva matèria primera en la sang dels éssers humans, de la qual n’extreu el plasma. I les experimentacions amb aquest plasma són l’objectiu del laboratori d’immunologia de risc P3 que l’empresa catalana té previst construir a la parròquia d’Ordino, fent societat amb l’organisme Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI), depenent del Govern.
Per executar els seus ambiciosos i agressius plans d’expansió, els “vampirs” de Grifols necessiten sang, molta més sang, per obtenir-ne el preuat plasma que després revèn a clíniques i a hospitals d’arreu del món. Aquest és el seu principal negoci. En l’actualitat, extreu uns 20 milions de litres anuals de plasma, procedents, principalment, de les persones pobres i necessitades dels Estats Units -on hi té una densa xarxa de centres d’extracció-, a les quals paga una recompensa econòmica a canvi del seu flux sanguini.
COMPRA D’UNA EMPRESA ALEMANYA
Però, a causa de la pandèmia i de la prohibició dels “falsos turistes” mexicans per part de les autoritats nord-americanes, el plasma escasseja i cada cop és més car. A més, en la gran majoria de països, com ara Espanya o França, està prohibida la compravenda de sang.
La necessitat d’incrementar el volum de sang que “xucla” és al darrere de l’última gran operació corporativa que ha fet la companyia catalana: la compra del 89,8% de les accions de l’empresa alemanya Biotest. Amb aquesta operació, per la qual Grifols ha desemborsat 1.600 milions d’euros, es garanteix que tindrà 1,6 milions de litres anuals addicionals de plasma, procedents dels 26 centres d’extracció que Biotest té a Alemanya, Hongria i República Txeca.
ACORD AMB EL GOVERN EGIPCI
Aquesta “set” de sang explica també l’acord que Grifols ha assolit amb el Govern d’Egipte. En aquest país, de 100 milions d’habitants, la multinacional dels hemoderivats obrirà, el pròxim mes de novembre, un centre per a l’extracció de plasma. És el primer pas d’un projecte, en el qual invertirà 300 milions d’euros, que preveu la construcció d’un total de 20 centres en aquest país, amb l’objectiu d’obtenir 1 milió de litres anuals quan estiguin en funcionament i a ple rendiment.
L’assoliment d’aquest acord ha implicat que s’hagi hagut de modificar la legislació egípcia pel que fa a la compravenda de sang humana, copiant la dels Estats Units. La intenció de Grifols és que el plasma que obtingui aquí es destini al mercat local, però també a proveir la demanda procedent de països europeus, d’Aràbia Saudita i dels emirats del golf.
LA RELIGIÓ MUSULMANA HO PROHIBEIX
Però l’Egipte és un país on la religió musulmana és majoritària (85% de la població). L’Islam admet la donació gratuïta de sang per a salvar vides humanes, però en prohibeix explícitament la seva venda, ja que considera que és una substància impura (nayas). En canvi, accepta que els musulmans puguin rebre transfusions de plasma que ha estat objecte d’una transacció econòmica, ja que considera que el “pecat” l’ha fet el venedor, no el receptor.
Per tant, el negoci que pensa fer Grifols a Egipte és amb el plasma que obtingui de la població no musulmana, que és, fonamentalment, la minoria cristiana copta, aproximadament uns 15 milions de persones. Històricament, a causa de la seva religió, els coptes són el grup social més pobre i marginat d’Egipte. Per això, la multinacional considera que són uns bons clients potencials i que, per mitigar la seva misèria crònica, acceptaran vendre la seva sang a canvi d’unes lliures.
FORTA CAIGUDA A LA BORSA
Però aquests anuncis corporatius de Grifols no serveixen per dissipar la mala reputació que té, des de fa mesos, en els mercats borsaris internacionals. I és que la multinacional arrossega un pesadíssim endeutament de més de 8.000 milions d’euros, a causa de la seva voracitat expansionista, fins al punt de posar en perill la seva viabilitat futura.
Les seves accions han caigut més d’un 15% durant aquest any 2021 i l’agència de ràting S&P ha rebaixat la qualitat del seu deute a BB-. Per postres, els analistes del banc d’inversió britànic Barclays valoren que el preu objectiu de les accions de Grifols cal reduir-lo un 31,8% més, ja que consideren que els resultats d’aquest segon semestre no seran bons.
EL PROJECTE D’ORDINO, CAMÍ DE LA BATLLIA
Tot i aquestes males perspectives, Grifols ha anunciat que pensa seguir endavant amb el seu projecte de construcció del laboratori d’Ordino, en el qual té prevista una inversió de 25 milions d’euros. Els opositors a aquest centre d’investigació, que consideren que és un perill potencial per a la població d’Andorra, no baixen la guàrdia i han assegurat que portaran el cas a la Batllia, escandalitzats pels avantatges de tota mena que el Govern de Xavier Espot ha donat a la multinacional catalana.
L’empresari Enric Dolsa, conseller del Comú d’Ordino, i la consellera general Carine Montaner ja han presentat, de moment, sengles recursos administratius per demanar la nul·litat de l’acord signat entre el Govern i Grifols. A més, el conflicte s’ha enredat, encara més, en descobrir-se que els principals accionistes de Grifols han fet evasió fiscal, durant anys, a través de l’entitat Andbank, segons han posat de manifest els Pandora Papers.
