Els treballadors d’Andorra i l’Alt Urgell víctimes de les polítiques caciquils també en matèria d’habitatge

Andorra i l’Alt Urgell pateixen un greu problema d’habitatge per a la gent treballadora després d’anys de nyaps establerts per les elits del territori representades per les formacions polítiques que durant dècades han ostentat el poder. Els lloguers pels núvols i un elevat cost de la vida suposen que moltes famílies i persones no arribin a final de mes.El problema s’ha fet tan gran que la situació està derivat en poder ser una autèntica bomba de rellotgeria que si el govern andorrà i els ajuntaments dels territoris del sud no hi saben revertir els hi pot acabar esclatant a les mans.

Un bon aperitiu de tot plegat és la històrica i multitudinària concentració, convertida posteriorment en manifestació, celebrada el dimarts 31 d’octubre. Més d’un miler de persones van sortir al carrer per dir prou a les polítiques neoliberals dels successius executius andorrans de l’etapa post constitucional que sempre han afavorit els interessos dels propietaris i de les grans fortunes del Principat.

La concentració va ser impulsada per un col·lectiu ciutadà anomenat DenunciAND, que mitjançant un Manifest explicava que aquest era l’inici d’una lluita contra les “polítiques egoistes i avaricioses d’un govern que només vetlla pels interessos d’uns quants”.

Un acte pacífic amb la intenció de posar de manifest la gravetat del problema, exigint que es compleixi amb el que diu la Constitució sobre el dret a tenir un habitatge digne, a lluitar contra l’especulació i en contra que alguns inversors entenguin com un producte financer un element que és bàsic per a qualsevol persona.

La ciutadania cada dia té més clara la confluència d’interessos i el fet que molts dels integrants sigui de Govern sigui dels grups parlamentaris que els hi donen suports són alguns dels grans tenidors d’immobles del país, més enllà d’ostentar altres negocis que poden resultar beneficiats aparentment de la situació actual.

Antecedents

El detonant de l’esclat social es va produir uns mesos abans arran unes polèmiques declaracions del cap de Govern, Xavier Espot, i de la ministra de la Presidència, Economia i Habitatge, Conxita Marsol. Tots dos mandataris han intentat traslladar el problema de la manca d’habitatge als veïns més propers a les seves fronteres. En concret van afirmar que l’única manera de permetre un creixement urbanístic sostenible del país passa perquè la mà d’obra que treballa al Principat tingui la condició de fronterer i, per tant, hi resideixi fora, Valira avall.

Una declaració d’intencions que no van agradar gaire al nou equip de govern socialista de l’Ajuntament de la Seu. El seu alcalde, Joan Barrera, tibament va expressar el desacord amb Espot i Marsol en considerar que la situació de l’habitatge a la capital alturgellenca i comarca està prou complicada en clau interna que difícilment podria assumir més residents procedents del Principat, amb el consegüent risc d’acabar expulsant de l’Alt Urgell als seus conciutadans. De fet, es tracta d’un fenomen que ja comença a detectar-se feblement a la ciutat urgellenca.

Amb tot es tracta d’un nombre de residents que són reemplaçats en alguns casos per aquells que s’han traslladat d’Andorra a l’Alt Urgell. Les estadístiques parlen que en els darrers mesos s’han incrementat fins a gairebé les 1.800 les persones que tenen el permís de fronterer i als quals, no se’ls hi permet, per tant, residir al país dels Pirineus.

El projecte de llei d’arrendament d’habitatge presentat pel govern de Demòcrates per Andorra (DA) pel seu tràmit parlamentari al Consell General ha estat la gota que ha acabat de caldejar els ànims entre la ciutadania. A grans trets l’executiu pretén prorrogar els lloguers entre un i quatre anys, però els actualitza amb l’IPC i percentatges addicionals.

Defensa de les polítiques d’habitatge

Tan sols unes hores després de la celebració de la macro manifestació, Espot i Marsol escenificaven davant els mitjans de comunicació una certa empatia envers les famílies i les persones residents que pateixen dia a dia aquesta problemàtica. Però, amb tot, tornaven a defensar les polítiques d’habitatge del Govern amb l’aposta per la creació d’un parc públic d’habitatge i fer aflorar els pisos buits com l’única fórmula per solucionar aquests neguits.

Espot va reiterar que per molt que es puguin forçar les pròrrogues dels contractes de lloguer o limitar els percentatges d’increment i els preus, tot plegat és una “tireta” que no resoldrà res.

Ara l’executiu i els grups que donen suport a la majoria han deixat la pilota a la teulada de la resta de formacions que conformen l’oposició parlamentària per tal que aportin solucions o alternatives al text legislatiu.

Un 30% més cars els habitatges de compra

Andorra està sumida en una de les crisis immobiliàries més estranyes d’Europa: la nova onada d’estrangers que decideixen mudar-se al país, encapçalada per youtubers i altres influenciadors atrets per la manca d’impostos, ha generat un augment del 30% en el preu dels immobles des del 2018.

Tot i això, no són només els influenciadors els que han decidit traslladar la seva residència al petit país, ja que la població més adinerada del món ha posat la seva atenció en el que sembla haver-se convertit en el nou Mònaco, amb una densitat poblacional elevada, uns 82.000 habitants, i una majoria adinerada que deixa poc espai a la gent local.