La xifra de rescats d’excursionistes a Catalunya s’ha multiplicat per sis en els darrers anys. Només durant el mes de juny s’han enfilat als 172.
El grup d’actuacions especials del Cos de Bombers, que va assumir les competències de rescat l’any 1985, ha informat que els llocs més traïdors on hi ha més rescats són el Salt del grill (Ripollès), el Cadí (Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà) o la muntanya de Montserrat.
Els bombers expliquen que una quantitat rellevant de rescats que fan s’evitarien si la gent anés preparada a la natura, ja que hi ha moltes persones que no són capaces de mirar la previsió meteorològica, no tenen coneixement de la muntanya ni de la seva preparació física.
Tot i que la Generalitat no cobra per gairebé cap dels serveis de rescat que es produeixen al medi natural, des de l’any 2009 existeix una normativa específica que regula una sèrie de supòsits objectius en què la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments pot exigir el pagament d’aquests operatius d’emergència.
Aquests són quan la persona salvada no portava l’equipament adequat per a la pràctica de l’activitat que feia, quan l’estava desenvolupant en una zona perillosa expressament senyalitzada, o en casos de falsos avisos de rescat.
El cost del rescat que ha de pagar la persona imprudent es determina en funció al nombre d’efectius i mitjans que intervinguin en la prestació del servei i al temps invertit. Així, els imports són de 41,80 euros per unitat i hora de bombers, de 54,25 euros per unitat i hora de vehicles i de 3.151,30 euros per unitat i hora d’helicòpters.
