Com a organització jeràrquica i vertical, tot canvi en la cúpula de l’Església catòlica repercuteix en tota l’estructura de la piràmide de poder. Andorra és l’únic país del món on el Vaticà hi té consolidada constitucionalment la seva preeminència política i institucional, a través de la figura del bisbe d’Urgell i copríncep episcopal, un privilegi que es remunta als temps feudals de l’edat mitjana.
Per tant, la designació del cardenal Robert Prevost com a nou papa Lleó XIV tindrà, indubtablement, una gran transcendència per al futur d’Andorra. Abans del seu nomenament com a summe pontífex, Robert Prevost era el prefecte del Dicasteri pels Bisbes i, per tant, va tenir una participació directa i decisiva en la selecció de Josep-Lluís Serrano com a nou bisbe coadjutor d’Urgell i, en conseqüència, com a nou copríncep episcopal d’Andorra, des del moment en què el Vaticà decideixi executar la renúncia formal presentada l’any passat per l’actual titular del càrrec, Joan-Enric Vives.
Pietro Parolin, reforçat
Josep-Lluís Serrano era un diplomàtic de confiança del secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, que també havia sonat insistentment com a papable, abans i durant el conclave. Segons s’ha filtrat, Robert Prevost i Pietro Parolin encapçalaven les preferències dels cardenals en les votacions i, finalment, l’actual secretari d’Estat va fer un pas al costat per permetre que el prefecte del Dicasteri pels Bisbes aconseguís la majoria necessària per se escollit pontífex.
Tant Robert Prevost com Pietro Parolin formaven part de l’equip de confiança de l’anterior papa Francesc. Per tant, és segur que Pietro Parolin continuarà ocupant, si així ho vol, la poderosa cartera de secretari d’Estat amb el nou papa Lleó XIV. Robert Prevost li deu la tiara i, per tant, el mantindrà com a número 2 del Vaticà.
La despenalització de l’avortament
Pietro Parolin coneix molt bé i a fons el “dossier” Andorra, ha visitat personalment el Principat i ha participat en les negociacions amb el Govern de Xavier Espot per intentar trobar una sortida a l’espinosa qüestió de l’avortament. Però la prudència vaticana obliga que la possible via de la despenalització de l’avortament quedi aparcada durant una bona temporada per no interferir en la consolidació de la imatge de Lleó XIV com a nou cap de l’Església catòlica.
Els sectors catòlics més conservadors i integristes, que han perdut el conclave, estan a l’aguait es llançarien al coll del nou papa si en els pròxims mesos acceptés la despenalització de l’avortament a Andorra, en línia amb les expectatives de Xavier Espot i del moviment feminista en l’òrbita de DA. Robert Prevost ja ha manifestat, en nombroses ocasions, la seva oposició a l’avortament, d’acord amb l’ortodòxia vaticana, i ara, més que mai, es mantindrà ferm i rotund en aquesta posició, sense fer cap concessió.
Divisió del bisbat d’Urgell
En canvi, sí que pot avançar el projecte de dividir la diòcesi d’Urgell i convertir Andorra en un nou bisbat. Aquesta sembla que és una de les missions que el Vaticà ha encarregat a Josep-Lluís Serrano un cop es faci efectiva la renúncia de Joan-Enric Vives i quedi investit com a nou bisbe d’Urgell.
En l’organigrama del Vaticà és una anomalia que una mateixa diòcesi, com és el cas d’Urgell, tingui potestat en dos països diferents, i Pietro Parolin hauria decidit crear un bisbat específic per a Andorra. Això, possiblement, obligaria a redissenyar l’actual perímetre del bisbat d’Urgell, ja que sense Andorra es quedaria amb la meitat de la població. Una solució factible seria fusionar-lo amb el bisbat de Lleida o amb el de Solsona.
Una diòcesi pròpia per a Andorra, a canvi de congelar la negociació amb les autoritats del Principat sobre l’avortament? Aquest seria el “deal” que podria oferir el Vaticà.
Sense interferència de Madrid
A més, el nomenament del futur bisbe d’Andorra ja no passaria, com fins ara, pel filtre de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), a la qual està adscrit el bisbe d’Urgell. Amb aquesta fórmula, el copríncep episcopal seria nomenat directament pel Vaticà, sense cap interferència externa dels bisbes i dels polítics catalans o espanyols.
És a dir, amb la nova diòcesi independent quedaria reforçat el vincle Andorra-Vaticà i el Principat passaria a ser, amb el permís del copríncep francès, una mena de protectorat de la Santa Seu. Què hi diran les feministes i els laics andorrans? Aquesta és la qüestió.
12 comentaris a “El Vaticà prepara la divisió del bisbat d’Urgell per crear una nova diòcesi a Andorra”
És gratis somiar truites i aquest no li manquen els somnis… 1r Andorra no és l’únic Estat que comparteix jurisdicció eclesiàstica amb un altre Estat. Verbi gratia: la diòcesi San Marino-Montefeltro; 2n a la Santa Seu no li calen “protectorats”, això és no entendre res, amb permís de qui signa l’article, ni de l’organització de l’Església Catòlica, ni del principi de no ingerència en els afers interns dels Estats com a principi bàsic del dret internacional públic i respectat, com no pot ser d’una altra manera per la pròpia Santa Seu en l’exercici (modèlic) de les seves relacions diplomàtiques.
Això del bisbat d’Andorra es va publicar que va ser una proposta de Parolin quan aquest va visitar Andorra.
No canviaria res al coprincipat, o no ho sé veure
El que sembla segur és que la conferència episcopal espanyola no és un fre a un acord sobre l’avortament, el fre és el dret canònic i la figura de l’excumunió automàtica de tot aquell que el procuri.
Cànon 1397 §2: “Qui procura l’avortament, si aquest s’efectua, incorre en excomunió latae sententiae.”
La camàndula de la negociació amb el Vaticà sobre el tema només se la creu qui fa política a la peixateria, tot esperant a ser atès
Al•lucinant la barreja de temes, actors i elucubracions del darrer comentari…
Endavant, argumenta
El Sant Pare és també bisbe de Roma. El bisbat de Roma es troba entre dos estats: Itàlia i la Ciutat del Vaticà. Ja veus quina anomalia tant incòmode pel Vaticà això d’Andorra… eh?
Parolin, a la visita que va fer a Andorra el setembre de 2023, va dir que això de un bisbat per Andorra, NO SE’N HAVIA PARLAT. Que no hi havia intenció de canviar res d’això. Està enregistrat i documentat. PUNT.
Sr. S. per la teva informació, entre el blanc i el negre n’hi ha “només” fins 101 gammes diferents de grisos… Que t’aprofiti el Cànon 1397 §2 i la resta de cànons del teu compendi mental.
És cert que les unions civils entre homosexuals poden ser una mica matrimoni, que les dones poden ser una miqueta mossèns, bisbesses i papesses i que permetre no és ben bé procurar. Sinceres disculpes, no ho he sabut veure.
Un bisbe per 40 000 feligresos i 10 capellans? NO entrra ni amb calçador.
Alguns acostumats a fer política “d’alts vols” no són capaços ni tan sols de fer comentaris sense ofendre a ningú.
Qui signa l’article no sap res del mon eclesiàstic.
Només dos exemples:
-El Co-principat no és un “privilegi” és un acord polític que li ha valgut a Andorra la seva independència durant gairebé mil anys.
-La territorialitat eclesiàstica i la política no tenen res a veure, un Estat, una província o qualsevol territori no ha coincidir necessariament amb una Diòcesi.
La resta de l’escrit són pures elucubracions.
Un nou bisbe per un nou bisbat.
Tot plegat és una jugada divina del Vaticà. L’interrogant més emocionant és: qui serà el nou bisbe? A Twitter algunes veus aposten per una figura local, que domini el català, el llatí macarrònic i el sistema fiscal andorrà. Sona amb força com a candidat un antic professor de l’escola andorrana, mentre que altres veus autoritzades proposen un seminarista entusiasta de les novel·les eròtiques de El somriure vertical. Cal afegir que la joventut de la secundària obligatòria del sector de la Margineda i les coristes del departament de català prefereixen un mossen influencer a Instagram arríbat de Colòmbia que ja proposa, només haver passat la frontera i esperant l’autorització de residència, fer un altar a cada rotonda i convertir Caldea en la catedral del nou bisbat. Un bisbe com cal serà un miracle en un país on hi ha més Ferraris que confessionaris. Amb aquesta jugada mestra, Andorra es mostra a la línia de la modernitat més absoluta: casino, govern de dretes, bancs sanejats, clima fiscal propi… i ara, un bisbe propi. El següent pas? Una aparició mariana. Déu n’hi do.