Search
Close this search box.

La UE accepta la demanda contra la llei que beneficia la família de Xavier Espot

El president del Tribunal General de la Unió Europea (UE), amb seu a Luxemburg, ha admès a tràmit la demanda presentada pels antics accionistes majoritaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per les irregularitats que van envoltar el procés d’intervenció, ara fa quatre anys, d’aquesta entitat financera per part del govern que presidia aleshores Toni Martí. Aquesta denúncia va adreçada, concretament, contra la Comissió Europea, a qui es fa responsable d’omissió en la supervisió de l’actuació de les autoritats andorranes, que presenta escandalosos indicis de prevaricació.

El moll de l’os d’aquesta demanda rau en el text de la llei de Mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries (coneguda com a “llei AREB” o “llei BPA”). Aquesta llei es va fer a correcuita per trobar una sortida a l’atzucac provocat per la confiscació de la BPA. La seva tramitació va ser vertiginosa. Un cop aprovat pel consell de ministres, el projecte de llei es va traslladar el dia 1 d’abril del 2015 al Consell General que, apel·lant a “l’extrema urgència i necessitat”, va procedir al seu debat, votació i aprovació en una sessió extraordinària celebrada l’endemà, entrant immediatament en vigor.

LA DIRECTIVA 2014/59/UE

En síntesi, la llei AREB és una transposició de la Directiva 2014/59/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de maig del 2014 per la qual s’estableix el “marc per la reestructuració i resolució d’entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió”. Tot i que Andorra no forma part de la Unió Europea, per afrontar el buit legal provocat per la confiscació de la BPA, el govern de Toni Martí va adoptar la normativa comunitària vigent, a la qual està obligada en el capítol financer.

FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA

Però la transposició de la Directiva 2014/59/UE va patir una significativa i sospitosa modificació quan va passar pel consell de ministres i pel Consell General per a la seva aprovació. En l’apartat de “Seqüència d’amortització i conversió”, la directiva europea estableix que tots els accionistes de l’entitat bancària objecte de reestructuració i resolució han de respondre de la mateixa forma amb tots els seus actius (accions, dipòsits…), que queden intervinguts.

La llei aprovada a cuitacorrents pel govern de Toni Martí i pel Consell General era una còpia de la Directiva 2014/59/UE, però amb una variació substancial en l’apartat de “Seqüència d’amortització i conversió”. S’especificava que els accionistes afectats per aquestes dràstiques mesures confiscatòries eren els que “tinguin com a mínim, directament o indirectament, una participació del 10% del capital de l’entitat en resolució” i s’hi afegien “els administradors, de dret o de fet, i els membres de l’alta direcció de l’entitat en resolució”, a qui es van bloquejar i manllevar tots els actius (saldos en comptes corrents i dipòsits).

LA FAMÍLIA ESPOT-ZAMORA

Per què en la llei andorrana es va establir aquesta barrera del 10% de les accions, que no figura en la directiva europea? Quins interessos es volia protegir i quins es volia castigar introduint aquesta clàusula en l’articulat de la llei referit a la “Seqüència d’amortització i conversió”?

La resposta està en la composició de l’accionariat de la BPA, abans de la seva intervenció. Només hi havia uns accionistes amb una participació superior al 10%: la família Cierco, que tenia el 77,33% a través de la societat Successors Higini Cierco SA. Per sota de la barrera del 10% hi havia, en primeríssim lloc, les germanes Melània, Immaculada i Anna Maria Zamora Bonet, amb el 6,6% del capital de la BPA, que van poder salvar els seus dipòsits i actius a l’entitat.

I qui són aquestes tres germanes beneficiades pel govern de Toni Martí i pel Consell General? Les filles de Júlia Bonet, la fundadora de la cadena de perfumeries Júlia, i, per tant, la mare i les dues tietes del flamant nou cap de govern d’Andorra, Xavier Espot (foto).

En el moment de la intervenció de la BPA, el grup empresarial de perfumeries Júlia tenia part de la seva tresoreria –que sumava molts milions d’euros- dipositada en aquest banc i gràcies a l’oportuna modificació de la llei va poder salvar-la. No va passar el mateix amb els germans Cierco –als quals van confiscar uns 20 milions d’euros, entre accions i dipòsits- ni amb els membres de la direcció del banc, als qui van manllevar els seus estalvis. És a dir, la mare i les tietes del ministre Xavier Espot van perdre les accions, però van conservar els diners que tenien a la BPA.

COMITÈ MIXT UNIÓ EUROPEA-ANDORRA

La “trampa” feta amb la transposició de la Directiva 2014/59/UE per afavorir els interessos de la família Espot-Zamora xoca amb la lletra i l’esperit del comitè mixt Unió Europea-Andorra que regeix les relacions de Brussel·les amb el Principat. No consta en cap document oficial que la Comissió Europea avalés ni donés el vistiplau a la modificació de la Directiva 2014/59/UE que van aprovar, de motu proprio, el govern i el Consell General d’Andorra els dies 1 i 2 d’abril del 2015. Tampoc consta cap reunió d’aquest comitè mixt on s’abordés la qüestió i s’autoritzessin els canvis “a mida” introduïts per la llei AREB.

Aquesta omissió és la base de la demanda presentada pels antics accionistes majoritaris de la BPA contra la Comissió Europea i que ha estat admesa a tràmit pel Tribunal General de la Unió Europea. Ara, és la Comissió Europea la que ha de formular les al·legacions sobre les irregularitats denunciades en la transposició manipulada feta per part de les autoritats andorranes de la Directiva 2014/59/UE, abans que el Tribunal de Luxemburg dicti sentència.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies