Fa uns mesos em vaig atrevir a opinar sobre les conseqüències del coronavirus a Andorra i sobre diverses formes d’encarar la crisi que vindria. Ara, repassant aquests articles, veig que vaig tenir una certa capacitat de predicció. Per això, m’atreveixo a explicar-vos com veig les coses per als propers temps, a grans trets.
A nivell sanitari, la ciència trobarà la solució a la pandèmia en els propers mesos de forma efectiva i la vacuna acabarà arribant, per acabar distribuint-se arreu del món en els propers anys.
Pel que fa a la crisi econòmica que acompanya a la sanitària, aquests dies el Govern d’Andorra ha presentat el pla de xoc Horitzó 2023. En línies generals, està bé, però té un gran problema: poc pressupost realment invertible i un horitzó massa curt, com sempre. Si Andorra vol, realment, ser rellevant en les diferents àrees que es plantegen, necessita un esforç d’inversió del 3% del PIB (100 milions d’euros) de forma efectiva i sostinguda en I+D durant els propers 10 anys, sabent que els primers fruits mai vindran abans de cinc.
Sento decebre els que, empesos pel titular, esperaven que parlés de corrupció (avui no toca). En síntesi, en aquest moment es va tard, després de la inacció dels diferents Governs. Ara es va molt tard i caldria un miracle per tal de que aquest pla i els terminis que proposa es compleixin. Andorra no ha considerat mai rellevant apostar per generar ciència i tecnologia de cap mena i, per tant, tampoc té, ni tindrà, indústria amb valor afegit mentre això no canviï.
Es va molt tard perquè la següent fase de la crisi ja la tenim a sobre. La gent, el món, ha deixat de viatjar. El turisme s’enfonsa a tot arreu i la crisi brutal d’aquesta indústria, que representa el 10% del PIB global i més del 50% a Andorra, sembla que s’emportarà per davant moltes altres indústries associades. Inevitablement, després de l’estiu passarem d’una crisi sanitària a una crisi d’insolvència generalitzada.
Països com Mèxic, Itàlia o Espanya, que posseeixen alguns dels sectors turístics amb major pes en relació al seu PIB, seran els més castigats. No cal dir que aquest efecte a Andorra serà exponencial per la seva manca de diversificació econòmica. Fins ara, les retallades de previsió en el PIB i les notes de les principals agències no han reflectit la realitat. Per desgràcia, la manca d’informació veraç fa que només es pugui especular amb les xifres. Però la manca de dades fiables no en farà desaparèixer els efectes. A Catalunya el PIB ha baixat de l’ordre del 22% en el que portem d’any i a Andorra només el 10? Estrany.
Aquesta retallada del PIB, sigui la que sigui o la que cadascú vulgui creure mentre no hi hagi dades fiables (recomano que cadascú agafi com a bones les dades del seu propi negoci), acabarà afectant molts sectors associats, com el comerç, luxe, etc.., i també el sector immobiliari, que es sobre el què s’assenta la solvència de molts balanços i, per tant, la solvència de moltes empreses. A continuació, les institucions financeres també patiran i molt, per no parlar dels pressupostos governamentals, on la seva base fiscal seguirà degradant-se a gran velocitat.
L’enfonsament del turisme de masses i les seves repercussions recorden, segons alguns analistes nord-americans, el col·lapse del preu dels cereals del 1928, que van desencadenar el crack de 1929 i la gran depressió dels anys 30. Esperem que l’errin.
Com deien els padrins, “caldrà cordar-se bé les calces”.
