Aliè a la seva responsabilitat com a copríncep episcopal d’Andorra, que exigeix un estricte respecte a la neutralitat institucional, l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, acostuma a immiscir-se en afers de l’actualitat política catalana i espanyola. Durant el seu llarg mandat de més de 20 anys, Joan-Enric Vives no ha amagat mai la seva afinitat amb el moviment nacionalista català i la seva posterior deriva a l’independentisme.
Aquest partidisme ideològic provoca moltes crítiques en sectors de la diòcesi d’Urgell i de l’Església catalana que rebutgen el projecte secessionista i una lògica preocupació entre la classe política andorrana, molt gelosa de preservar la sobirania del país d’interferències externes. La sintonia de Joan-Enric Vives amb l’independentisme català ha estat denunciada per grups de feligresos amb l’enviament de missives de protesta a la Nunciatura del Vaticà per a Espanya i Andorra, que representa l’arquebisbe filipí Bernardito Auza.
A FAVOR DE L’AMNISTIA DELS INDEPENDENTISTES
Un dels motius d’aquest enuig ha estat el posicionament de monsenyor Vives a favor de l’amnistia als independentistes catalans. Ho va explicitar en l’homilia que va fer a la missa de celebració de Sant Gil Abat al santuari de Núria, l’1 de setembre de l’any passat.
Davant dels fidels, l’arquebisbe i copríncep va fer una encesa defensa dels trets identitaris de Catalunya, com els castells i la sardana, i va aprofitar-ho per destil·lar un seguit de missatges en clau obertament política: “Nosaltres som un país, una nació”, “som un poble que agermanat ho guanyem tot i dividits ho perdem tot”, “necessitem tant la unitat en el país, necessitem tant la unitat per la nostra llengua, necessitem tant la unió per la nostra cultura, per l’educació, pel control de la ciència…”, “la bellesa de construir junts un país, de caminar junts”, “som un país una mica boig, com deia Vicens Vives, d’arrauxats”…
Referint-se a l’amnistia pels involucrats en els traumàtics fets del procés independentista, va afirmar: “Nosaltres, com a cristians, diem ‘que la donin, que la donin’”. I va afegir que cadascú també hauria de donar la seva “amnistia” particular al germà, a la dona, als veïns… amb els quals es mantinguin males relacions.
LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA, EN CONTRA
Cal assenyalar que la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), a través del seu portaveu, s’ha pronunciat en contra de la concessió d’una amnistia feta a “a mida” dels independentistes encausats. En canvi, els bisbes catalans són més prudents sobre aquesta qüestió i, en un comunicat, han puntualitzat que “en una Església que és sortosament plural hem de mantenir una neutralitat edificant i respectuosa, neutralitat que només podem trencar quan es lesiona el dret a la dignitat de l’ésser humà”. I en el mateix context expliquen que l’Església sempre s’ha de guiar “per afavorir la igualtat, la cordialitat, el diàleg i el treball per fer una societat nova i bona. Atiar el partidisme o alabar una determinada posició no és ni bo ni, malauradament, nou”.
Però el cas de l’arquebisbe d’Urgell és especialment delicat, ja que, a la vegada, és la màxima autoritat institucional d’Andorra, compartida amb el president francès, Emmanuel Macron. En aquest sentit, segons ha pogut saber LA VALIRA, les queixes de feligresos que s’han fet arribar a la Nunciatura del Vaticà pel posicionament de Joan-Enric Vives han tingut resposta.
Segons aquesta informació, el nunci Bernardito Azua s’ha adreçat a l’arquebisbe d’Urgell per demanar-li que deixi de posicionar-se públicament sobre qüestions de política interna d’Espanya i de Catalunya. En aquesta comunicació se li recorda el càrrec institucional que ocupa i que amb les seves opinions pot provocar un conflicte diplomàtic a tres bandes, entre Andorra, el Vaticà i Espanya.
No és la primera topada de Joan-Enric Vives amb la cúria vaticana, des de l’arribada del papa Francesc. Per exemple, va donar protecció i cobertura a membres de l’associació Seminari del Poble de Déu, que va ser titllada d’herètica i dissolta l’any 2017 per ordre directa del cardenal de Barcelona i president de la CEE, Juan José Omella.
ESPERANT EL BISBE COADJUTOR
L’arquebisbe d’Urgell afronta el tram final del seu mandat, ja que compleix 75 anys el mes de juliol vinent i, per tant, haurà de presentar la renúncia forçosa. Des de fa setmanes s’espera que es procedeixi al nomenament d’un bisbe coadjutor d’Urgell, que seria, en principi, el que el substituiria i assumiria el coprincipat d’Andorra. El secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, en la visita que va fer al Principat en la passada festa de Meritxell, va anunciar que es designaria aviat aquest bisbe coadjutor.
En les travesses que circulen sobre qui serà el successor de Joan-Enric Vives, el candidat que sona amb més força és Javier Vilanova, actual bisbe auxiliar de Barcelona. Compta amb l’aval del cardenal Juan José Omella, president de la CEE i prelat de la màxima confiança del papa Francesc.
