El manual de vol del Bell 429 d’Antoni Rebés no permet operar a l’heliport de la Caubella

LA VALIRA ha tingut accés a l’Helicopter Flying Handbook (HFM) del model Bell 429 (foto). És, per entendre’ns, el manual de vol d’aquest aparell bimotor que fabrica l’empresa nord-americana Bell, en associació amb Korea Aerospace Industries. 

Aquest és l’helicòpter que té l’empresari andorrà Antoni Rebés i amb el qual pretén operar en el futur heliport de la Caubella, després que la seva oferta fos l’única que es va presentar al concurs convocat pel Govern de Xavier Espot. Però hi ha un problema: l’HFM del Bell 429 estableix que, en funció de l’alçada a la qual es troba la Caubella, necessita una pista d’enlairament de 640 metres de llargària, quan el projecte presentat per Antoni Rebés, a través de l’empresa Heliports d’Andorra 360 SL, només té 100 metres.    

TRES PARÀMETRES

Així ho reflecteix el quadre de l’HFM que reproduïm en aquesta notícia. S’hi contemplen tres vectors: l’alçada de la pista, que en el cas de la Caubella és de 1.905 metres (l’equivalent a 6.248 peus); la temperatura, que en tractar-se de l’alta muntanya pirinenca s’avalua en uns +2 graus, i la càrrega màxima del transport, tenint present que el dipòsit de combustible està ple i que hi viatgen els sis passatgers de capacitat i el pilot.  

Doncs bé, en funció d’aquests tres paràmetres, la distància mínima que ha de tenir la pista d’enlairament del Bell 429 és, segons la gràfica que figura en el seu HFM, de 640 metres. Res a veure amb la pista de 100 metres que figura en el projecte presentat per Heliports d’Andorra 360 SL, de l’empresari Antoni Rebés.

DRÀSTICA REDUCCIÓ DEL PERÍMETRE

Les previsions inicials eren que l’heliport ocupés una extensió de 110.000 metres quadrats, amb una pista prou llarga per poder operar el Bell 429. Però la por a una reacció irada de la població i dels moviments ecologistes davant un estrall d’aquesta enorme magnitud ha fet que, finalment, la superfície afectada s’hagi reduït a 25.500 metres quadrats (una quarta part), segons consta en l’estudi d’impacte ambiental (EIA) presentat per l’empresa.

Aquesta dràstica reducció del perímetre de l’heliport entra en flagrant contradicció amb les bases del concurs convocat pel Govern per adjudicar la concessió i, a més, suposa un greu risc per a les aeronaus que hi operin. En síntesi: la plataforma d’enlairament, tal com està dissenyada, és massa curta i impedeix que els helicòpters puguin utilitzar-la si pateixen una incidència tècnica, posant en perill la integritat física dels seus ocupants.

ELS REQUISITS DE LES “PERFORMANCES”

Tots els helicòpters contemplen, en el seu manual d’ús (HFM), la possibilitat que falli un motor durant la maniobra d’enlairament. Davant d’aquesta contingència de seguretat, hi ha dos tipus de maniobres preventives que es poden realitzar:

1.“Performance” de classe 1: l’helicòpter s’enlaira fent marxa enrere i, d’aquesta manera, en cas que es produeixi un problema de potència en un motor, torna tot seguit al seu punt de partida. Aquesta és, per exemple, la tècnica que s’empra a la petita pista que hi ha condicionada a l’hospital de Meritxell i la que s’aplicarà, a causa de les seves reduïdes dimensions, al futur heliport de la Caubella.

2.“Performance” de classe 2: en aquest cas, l’helicòpter pateix un problema de potència en un motor a l’hora d’enlairar-se. Per això, es necessita una infraestructura amb una llargària suficient que permeti maniobrar i tenir espai per poder descendir i posar-se, sense ensurts, a la pista. La versió “retallada” de l’heliport de la Caubella no permet les operacions amb “performance” de classe 2.

N’HI HAURIA PROU AMB 25 x 25 METRES

El més gruixut és que per fer l’enlairament segur amb la “performance” 1 –com es fa a l’hospital- sortint enrere per assegurar la possible parada d’un motor, n’hi hauria  prou amb una superfície de 25 x 25 metres. Des d’aquesta constatació, la pista de 100 metres de llargària prevista a la Caubella, amb la destrucció d’una important massa forestal de pins negres i pins roigs, també és un despropòsit. Per què carregar-se la natura en aquest indret si no serveix per res?

Les bases del concurs organitzat pel Govern de Xavier Espot contemplaven que el futur heliport nacional havia de permetre que s’hi poguessin fer maniobres tant de “performance” de classe 1 com de “performance” de classe 2. Aquest requisit ha estat vulnerat descaradament en l’oferta que ha presentat l’empresa guanyadora del concurs, Heliports d’Andorra 360 SL i, de manera incomprensible, el Govern s’ho ha empassat, posant en risc la seguretat dels futurs usuaris.

LA “NAU DETERMINANT”, TAMPOC

En les bases del concurs s’especificava que el model de referència a l’hora de dissenyar l’heliport i presentar les ofertes era l’aeronau Augusta Westland 139 (AW139), amb capacitat per a 12 passatgers i dos pilots. Doncs bé, segons el manual d’instruccions tècniques d’aquest helicòpter, per efectuar una maniobra de “performance” classe 2 necessita una pista d’una llargària mínima de 340 metres i la versió “retallada” de la Caubella només té 100 metres!

L’adjudicatària del concurs del Govern, Heliports d’Andorra 360 SL, de l’empresari Antoni Rebés, no té cap AW139. L’aeronau que disposa i que més s’hi assembla és un Bell 429, amb una capacitat per a sis passatgers i un pilot. És amb aquest helicòpter, més petit que la “nau determinant” fixada en el concurs, que oferirà els seus serveis de transport, ja que les altres tres aeronaus monomotors que té  no són útils per fer aquestes prestacions.

UN NYAP GRANDIÓS

El cap de Govern, Xavier Espot, és presoner dels inconfessables pactes i compromisos de l’exministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo –l’impulsor del projecte de l’heliport-, amb l’empresari Antoni Rebés, que és molt amic de l’excap de Govern, Marc Forné. La “solució” de la Caubella se sap que és, des de tots els punts de vista, un nyap grandiós i, davant d’aquesta evidència, s’ha optat per reduir al màxim la superfície boscosa afectada, a canvi de posar en risc els passatgers amb una pista molt curta i absolutament inadequada als protocols internacionals que regulen la seguretat dels helicòpters de transport de passatgers. 

Segons les estimacions inicials del Govern, aquest projecte havia de tenir un cost de 3,4 milions d’euros. Però, per “art de màgia” el pressupost presentat per Heliports d’Andorra 360 SL puja a més de 10 milions, amb el compromís del Govern de Xavier Espot de pagar-li 7 milions amb diners públics per compensar les possibles pèrdues de l’explotació d’aquesta instal·lació. Un escàndol colossal.